Tinc tatuades varies frases celebres en l’esquena, una d’elles es la de l’escritor i pulitzer, Upton Sinclair: “Es dificil fer que un home entenga alguna cosa quan el seu salari depen de que no l’entenga.”. Vaig a perdre, una vegada mes, temps i diners.

            En este païs hi ha un problema en diferenciar la responsabilitat politica i la responsabilitat penal. Podran o no convergir, pero en tot cas, es util que una democracia tinga representants honrats i que ademes ho aparenten. Pareix mentira que un politic, en decades d’experiencia, no s’haja parat a fer la reflexio, provablement perque te 5.160 € o bones raons −¡cóm si li anara a faltar treball en lo carrer!−. U pot defendre’s tambe des de casa i fora del foc mediatic de la pena del telediari, perque estar i queixar-se es una impostura. Ser aforat pareix que te alguna ventaja important.

            No hi ha molt a dir, Koldo García es un politic professional de base en un curriculum mes que curios, tenía una baixa permanent com a porter de “puticlub” i vigilant, pero treballava de guardaespales i chofer per a l’exministre socialiste José L. Abalos. Primera illegalitat de moltes mes que n’ha fet. La trama empresarial, que es sol oblidar, tambe ha de chafar la preso, perque hi ha corruptors i corruptes.

            La modificacio llegislativa, que si o si, tocava era crear un nou tipo penal agravat que era lucrar-se en pandemia o el tant reclamat per mi enriquiment illegal. Si el PP i el PSOE no han volgut fer-ho, me fa sospitar que tenen cadavers que amagar dins de l’armari. Per a començar, Isabel Díaz Ayuso te al germa i l’amic de l’infantea que es lucraren immoralment (aci la justica i la moral entren en contradicio flagrant), per no parlar del crim que comete en les residencies, total, com explicà: havien de morir igual. Pura empatia neolliberal: “¡Viva la libertad, carajo!”.

             De moment, sabem que el socialiste s’equivocà en la seleccio de personal. El partit socialiste posà la llinia roja en un indici secundari i aço es perillos, perque Ábalos no està investigat per la justicia ni se li ha obert juï oral com sancionen el reglament del PSOE per a obrir expedient. La no renovacio com a ministre de Pedro Sánchez alçà polseguera per coneixer el motiu i este fon el principi de la fi. La rao no la sabrem mai i les especulacions escampen.

 El PP no sap el toll en el que es clava, perque si per la mateixa rao ha d’expulsar al minim indici als seus, li tocarà repoblar-lo en estrangers. La gavina, com bona au carronyera, parla del cas Sánchez, pero no pareix que l’assunt done per a tant. Mes encara si el desconegut per a la justicia “M. Rajoy” no veïa la corrupcio sistemica mes gran que un forat negre, i no la veïa perque participava, es veu que els peixets no veuen l’aquari. Ademes, el PSOE vol que s’investiguen tots els contractes en pandemia i el PP diu que d’aço norres, ¿quína por tenen a la transparencia? La seua negativa olora a l’ocultacio de la corrupcio que tots podem intuir en els contractes per a comprar epis (equips de proteccio individuals) en pandemia.

              L’erotica del poder embaucà la responsabilitat del que fora secretari d’organisacio. Li tocava donar un pas arrere, perque ell fon dur en els corruptes i perque alcançà una posicio tan rellevant que s’esperava una conducta al mateix nivell.

              La dimissio parcial −deixà la presidencia d’una comissio d’Interior− encara fa mes ridicula seua posicio. Reconegue que si haguera segut ministre hauria dimitit, pero ara com diputat no cal i dic yo que l’eixemplaritat ha de ser la mateixa. Quan es demanen responsabilitats politiques ¿quína diferencia hi ha entre un ministre i un diputat? Del valencian power perdut en la cort villana no cal ni parlar. Als valencianets se’ls ompli la boca aci i es queden muts en Madrit, per aço, reclame, una vegada mes, el necessari nacionalisme valencià.

              Es presentà com la victima, i si al remat, el tribunal decidix no imputar-lo en la causa el seu honor podra quedar intacte. Pero l’ombra de la sospita, el desconeiximent de lo que fea el seu home de confiança, posa en tela de juï, mai millor dit, la confrontacio entre la veritat judicial i la veritat real, esta ultima en moltes ocasions insondable per a la primera. Lo que està clar es que està mes resentit que afonat perque si no s’apartaria de l’ull de l’huraca que tant de mal li està fent −reconegue que era el pijor moment de sa vida−.

              Com la critica no està renyida en l’estetica, podria haver donat la seua versio i anar-se’n a casa perque era lo millor per a la seua estabilitat sicologica, pero no per a la seua boljaca ni per a la seua condicio lasciva de senyoria. L’ego i els diners sempre han segut una combinacio explosiva per a practicar tota classe de vicis i pecats capitals.

              No se cóm entrà en el PSOE, pero lo que està clar es que no sap anar-se’n. No crec que li faltara treball. Sería un exit rotunt que organisara un duet musical en l’expresidenta de Madrit, Cristina Cifuentes, cantant: “A quienes queréis que me vaya: no me voy, me quedo, voy a seguir siendo vuestra presidenta”. I arrasarien en “Zorra”:

                Imagens: elbierzodigital.com, huffingtonpost.es, periodistadigital.com.