Este sera el titular d'aci a 20 anys, tan desijat per tants. ¿Per qué no ara i que paguen el contribuyents catalans el cost de l'unitat de la llengua? Si la volen que la paguen. Retribuir ad estos personages mentirosos i covarts que utilisen un circumloqui per a dir quína llengua codifiquen nos costa diners que podriem aprofitar en unes atres qüestions mes importants.

Ramon Ferrer ha venut l'anima al dimoni. El president de la AVLl feu unes declaracions en un mig catalaniste, extractare les principals respostes. L'objectiu es la convergencia total i absoluta, idea que Joan Fuster o el mateix Ramon Aramon defengueren fa mes de 70 anys. Es una idea "vintage" impropia del senyor historiador en "modo paroxisme" (exageracio extrema o maxima).

Alguns me conten que no descartarien una intoxicacio per un coctel molt potent de pastilles, grosses, de color groc i roig. Yo els he contestat que aixo no sería del tot preocupant, el problema es que si al paroxisme se li unix el "modo mesianic" podriem entendre inclus les conductes del terrorisme yihadiste.

El nostre "traïdoret" –com Pompeu Fabra es referia a Lluïs Fullana en privat– ha segut seleccionat per una instancia superior per a fer lo que siga necessari en la finalitat de transformar o aniquilar als infidels valencianistes. Està ungit o tocat per a ser l'elegit, obrir els ulls als llecs; te una missio cosmica, la seua vida cobra sentit en l'objectiu, el fi justifica els mijos. Es capaç del suïcidi, de fet anuncía que immolarà la AVLl per a convergir i confluir en l'IEC. Si la RACV no es dona presa per a convergir ya no quedaran ni les cendres de la AVLl, pero ells nomes busquen realment colocar-se, cobrar i figurar. Ferrer anunciava fa un any "pero después de Semana Santa, como mucho, supongo que habrá algo. Alguna reunión o alguna cerveza" en el decà Martínez (20 minutos, 21-3-16), ad esta beguda feren mes d'una referencia entre les cartes d'amor que es dirigiren, me recorden a Aznar i el vi. Podria dir-li a Fuster que era un moll o un blaver qualsevol.

Te igual el ridicul o les estupidees, les emocions i les accions es polarisen –o tot o res–, la perdua del juï de realitat es una constant. La creuada contra els impius valencianistes es el motiu de la seua existencia. Els unics que compraven el seus llibres i l'escoltaven, qué desagrait. Si Antonio Ubieto alçara el cap...

Quan u es torna mes papiste que el papa per a papar i figurar, si li afigen els dos condicionants conductuals senyalats –paroxisme i mesianisme–, els recomane que si el veuen pel carrer, en jopeti, han de fugir en direccio contraria. I si no el porta tambe, no siga que com li ocorregue a un servidor, quan em reuni en ell, en la seu de la RACV, tanque els ulls, junte les mans, entrelligue els dits i a la meua pregunta ¿Ramon per qué entres en la AVLl? Te responga: ho fem per vosatres. M'alci i me n'ani. Ya era un verdader convers.

   "—Ara ells (l’IEC) ho accepten, però l’AVL ha publicat un diccionari normatiu i el IEC també. I passa igual amb la gramàtica. No ens entendríem tots amb una sola gramàtica i un sol diccionari?

—Sí. Naturalment. Una gramàtica inclusiva, i això és el que arribarem a fer. L’exemple que s’ha seguit és el del nostre diccionari. Un diccionari inclusiu. L’obri un de Barcelona i hi té les seues paraules. L’obri un de les Illes i hi té les seues paraules. I l’obri un de València i també hi té les seues paraules que abans no hi eren. De fet, vostè diu, ‘no seria prou una gramàtica?’ Qui ha fet la gramàtica del IEC i qui ha fet la d’ací és la mateixa persona. I llavors dius, si és la mateixa persona, hauria pogut dir: amb una n’hi ha prou. Per què? Perquè hi ha una sèrie de variables que s’han de respectar i que no hi eren. I entenga’m, no hi ha d’haver colònies i metròpolis. Els propietaris de la llengua som tots. I això ho han d’entendre allà, que ja ho han entès, i també ací. Ara el problema el tenim ací. No allà. El problema el tenim ací amb els que diuen que açò ve de l’ibèric… Per favor, un poc de respecte a la llengua.

—L’AVL ha fet quinze anys i, segons que dieu, podria passar que d’ací a quinze o vint anys més, l’IEC i l’AVL fossen un mateix organisme i treballassen conjuntament?

—Perfectament. Hauria de ser així. Per què ha nascut l’acadèmia? Ha nascut perquè hi havia un buit. Quan eixe buit siga ple, ja està. Quan, efectivament, eixes dues gramàtiques que tenen una diferenciació molt mínima confluïsquen completament ja no en faran falta dues. N’hi haurà una. El IEC cada dia té més representants valencians. D’ací crec que n’hi ha tres.

—Com són les relacions amb el IEC?

—Perfectes.

—Com valoreu l’acord sobre la competència lingüística dels funcionaris?

—En això sí que l’AVL ha fet una sèrie de puntualitzacions. No estem d’acord, per exemple, amb l’obligatorietat. Si un està obligat a parlar una llengua vol dir que l’altra no serveix, i això no pot ser. Jo he fet classes durant quaranta-sis anys a la universitat i hi tinc una certa experiència. Tot allò que entra a la força, amb calçador, acaba malament. Ha d’entrar suaument. S’ha de convèncer. Potenciar això no resol la qüestió. A la força no es pot canviar res. És millor dir-los: si vostè sap valencià té un avantatge, quan parle amb el senyor que vaja a la finestreta, serà més amable amb vostè, li ho farà més fàcil a aquesta persona que potser té problemes amb el castellà. Ara han canviat els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, això és bo. El valencià no ha de ser una imposició, això no és bo." (Vilaweb, 28-03-17). 

¿Qué els pareix? ¿saben quí creà la AVLl i quí ficà al figura? El molt valencianiste Partido Popular. ¿Escoltaren alguna dissidencia interna? ¿han vist ya quíns valencianets s'acosten al PP? Anire donant el noms dels pardalets, no patixquen. ¿Creuen que un valencianiste pot ser del PP? ¿creuen que soc retor?

El lloc d'Espanya a on se'ls hauria de mostrar mes rebuig, en diferencia, hauria de ser aci. La corrupcio, la destruccio del sistema financer, l'actitut servil i masoquista en Madrit i l'etnocidi son motius mes que suficients. De fet, ocorre tot lo contrari. Els pocavergonyes valencians creixen com la brossa. I es que "nos vamos a forrar" i impedir el govern dels "rojos terroristes bolivarians" es tot l'argumentari. No hi ha mes cera que la que es crema.

Imagens: k34.kn3.net- taringa; elpalleter.com

J.Masia