El debat profundo està seqüestrat pel pragmatisme i el voluntarisme que impregnen l’activitat en la cosa publica.

Si, ERC està imponent −tampoc guarden les formes, no es tallen quan parlen− a l’eixecutiu unes reformes dels tipos penals ad hoc, que nomes serviran als seus propis interessos: als dels encausats i fugats, que milloraran substancialment les seues condicions i facilitaran, quan s’obriga la següent finestra d’oportunitat, repetir la jugada. L’obriran, no patixquen, els PPCC son l’estacio de desti ineludible per al nacionalisme catala i les geishes pancatalanistes valencianes tan sumises com els castellanistes i faches locals entregats en cos i anima a la despersonalisacio i l’autoodi. Que els valencians estiguen somesos a les dos cares de la mateixa moneda −la Castella imperial o els PPCC− i no s’empoderen en l’autonomia i l’orgull es el pijor desti per a la nostra cultura: l’etnocidi. Que els imperialistes foraneus s’acusen entre si per conquistar Valencia i cap d’ells nos deixe marge de supervivencia mostra el valor d’instrument al que nos han reduit. Un regne somés per una villa i un condat, ¡si senyor, en un parell!

Que el PSOE, el PP i la seu cort d’honor, els mijos de comunicacio, nos senyalen la malignitat d’uns o uns atres en determinats moments es una ocultacio com la copa d’un pi que es descobrix sempre quan s’amplia el foc temporal ya que estos partits tenen molt que callar i ocultar. De fet, si l’eixamplem, observarém que TOTS juguen a lo mateix, ¿per qué son tan cinics i bons actors? Sera que pertanyer a la casta te bons privilegis a defendre.

Que Ximo Puig, el patetic, que considera a Joan Fuster el seu guru espiritual, replique el discurs del president catala, no nos ha d’estranyar. Es una comparsa mes de la societat pantalla dels PPCC. La musica de la germanor sona molt be, pero el cóm s’arriba alli es la lletra, el mig, que es mes important que el fi. ¿Els panolis germanofils entendran alguna vegada en sa vida la diferencia entre fi i mig? No, perque es necessita inteligencia i valor.

Les reformes del codic penal estan basades en dos arguments: 1) europeisar el tipo penal de sedicio i 2) facilitar la convivencia, pero desvien l’atencio sobre la verdadera causa: els han fet passar per l’aro. Lo mateixet ocorregue quan Josemari vengue a Jordi Pujol la llengua valenciana en la creacio de l’AVLl, ¡a vore si nos aclarim! Tambe ha apuntat algun opinador que resulta absurt que l’antiga “sedicio” es convertixca en el nou “desorde public agravat”, com si fora un botello. A banda de l’exageracio, la pena passa de 15 a 5 anys. Que el president Pedro Sánchez afirme que les reformes no tenen res a vore en les exigencies d’ERC es simplement una mentira pudenta i mentira en boca de retor, pecat major.

En un païs en una corrupcio tan generalisada, i denunciada per organismes i informes com el GRECO, que el govern de l’Estat Espanyol plantege eliminar el delit de malversacio es un problema greu per a la caixa de tots que es la facenda. Perque vullguen o no, diners publics es derivaren a l’independencia i no sempre de forma transparent i llegal, son fets provats en la sentencia del Suprem. La reforma no conta en la majoria parlamentaria, perque es una invitacio, en tota regla, a favorir la delinqüencia de guant blanc. Aço crea perplexitat, vergonya i desconfiança en les institucions per molt que exoneren del tipo ad alguns delits de corrupcio i uns atres no. De modificar-se, casualment, tambe favoriria als malversadors del PP i PSOE perque s’aplica la norma mes favorable al reu, en efectes retroactius, i si no sempre quedaran els indults. Yo pense que tot no val. De fet, des d’instancies juridiques senyalen lo que es, un trage a mida que no els agrada.

I la lliço per als valencians es tan clara com lluntana: o tenim una força valencianista o millor anar-nos-en a casa. Per als valencians i valencianes en general, toca soportar estoicament per dimissio nacional, les cada vegada mes dificils condicions de subsistencia de la cultura i de la llengua valenciana, tot siga per conseguir un fi excels: per a continuar ofrenant compulsivament noves glories a Espanya, eixa Espanya que colabora activament en el pancaespanyolisme que nos afona cada dia mes. Nos volen en el museu de cera.

Ser colonia empudega. ¡Desperta ferro!

J. Masia

Imagens: lavozdelapalma.com, elespanol.com, periodistadigital.com.