Juges i fiscals "burlats" pels investigats en el cas Gürtel

18/1/2015

Malestar entre juges i fiscals per la "burla" dels diputats investigats per corrupcio. Critiquen les tactiques dilatories dels aforats i l'absencia d'una llegislacio clara. Les ultimes dimissions deixen en el "llim" judicial la finançacio irregular del PP.

Castedo, Camps, Milagrosa Martínez, Ricardo Costa y Alperi: todos... 

Castedo, Camps, Milagrosa Martínez, Ricardo Costa i Alperi: tots investigats per corrupcio en el TSJ. V. BOSCH

Informacio de Juan Nieto, diari El Mundo 
Les dimissions calculades dels diputats del Regne de Valencia investigats per corrupcio està colmant la paciencia de juges i fiscals per unes tactiques dilatories que solament busquen retrasar el moment de sentar-se en la banqueta. Pero el cabreig generalisat s'exten mes alla dels tribunals o la Fiscalia. Imputats del segon nivell de l'Administracio que s'han vist arrastrats a una jurisdiccio que no els correspon critiquen estes maniobres perque molts d'ells hauran de seguir pendents dels jujats pese a que l'investigacio esta tancada o a punt de finalisar.

En el Tribunal Superior de Justicia del Regne de Valencia viuen una especie de dia de la marmota. Fa just un any tot estava llest per a celebrar el juï de la peça 3 de la Gürtel valenciana, la dels contractes Fitur. La renuncia com a diputada de l'exconsellera de Turisme, expresidenta de les Corts i actual alcaldesa de Novelda, Milagrosa Martinez, apenes uns dies abans de que arrancaren les vistes es interpretà com una burla al tribunal. Un despreci al treball de juges, fiscals i advocats que a lo llarc de mesos negociaren un calendari que acabà en el calaix. Ningu qüestiona el dret d'un diputat a renunciar a la seua acta, pero sí les dimissions que arriben en l'unic proposit de retrasar les audiencies aprofitant-se dels privilegis jurisdiccionals que otorga l'Estatut d'Autonomia als parlamentaris valencians.

El TSJ no investiga: la corrupcio converti en habitual una excepcionalitat

En tot l'Estat no existia cap de precedent similar. La dimissio de La Perla, aixina es com la cridava la trama Gürtel a l'exconsellera, ha motivat una resolucio del Tribunal Surpem davant de l'absencia d'una llegislacio clara al voltant de la competencia d'una investigacio si l'aforat renuncia als seus privilegis. L'Alt Tribunal ha fixat en l'apertura de juï la frontera per a perdre o no la competencia i no es pronuncià al voltant de si les dimissions arriben en l'auto de processament, que resumix a les parts l'investigacio i descriu els presunts fets delictius.

La burla s'ha tornat a repetir en les ultimes renuncies a l'escan. Segons les fonts consultades per El Mundo, mes que en una actitut concreta, el malestar de juges i fiscals es deu a l'estrategia compartida d'aforats imputats com Martinez, David Serra, Ricardo Costa o Yolanda García, que han deixat el seu escan en acabant de l'auto de processament per a que el TSJ perga la competencia aprofitant-se de que el TS no valorà eixe punt. Volen guanyar temps, no hi ha cap de dubte al respecte, perque ara hauran de ser uns atres juges els qui revisen mils i mils de folis d'un assunt de corrupcio complex que desconeixen, resoldre decenes de recursos de les defenses i obrir (o no) juï oral. La peça 4, la que investiga els contractes de Canal 9 en Gürtel en la visita del Papa, es l'investigacio a la que mes afectarà esta estrategia puix encara està en la fase d'instruccio i el TSJ la retenia pese a que no incloïa a aforats alegant que tot forma part de la causa principal, la de la suposta finançacio irregular del Partit Popular valencià.

La peça del Papa ha quedat orfena quan se busquen proves contra Cotino

Un atre juge, puix, haura de rematar una investigacio que ha quedat en punt mort just quan els investigadors buscaven mes proves contra l'expresident de les Corts i exconseller Juan Cotino.

Els TSJ no es crearen per a investigar. L'implicacio de numerosos diputats valencians en assunts de corrupcio converti en habitual una situacio que deuria de ser excepcional. Un dels cinc magistrats de la sala Civil i Penal, José Ceres, porta tres anys volcat en una investigacio que no ha pogut acabar. El TSJ reforçà els seus mijos per a que Ceres es centrara en Gürtel, mentrimentres que la Fiscalia de Valencia cedi a un dels seus delegats en Anticorrupcio, el fiscal Jesús Carrasco, perque la Fiscalia Superior no conta en estos experts, precisament, perque els TSJ no es posaren en marcha per a investigar. El desfici creix si se te en conte que abans tots volien ser aforats i ara ya no.

Entre pressions i fartera dels juristes

La Fiscalia no vol cap d'intervencio politica en els assunts que investiga. Depenen jerargicament de l'Estat, es cert, pero no toleren pressions o recomanacions alienes al ministeri fiscal. Volen treballar en autonomia a pesar de que en assunts espinosos com el de Fira Valencia l'Ajuntament de la ciutat de Valencia pressione publicament a l'interventor per a que rectifique l'informe en el que conclou que es un ent de naturalea publica. Tal i com contà la redaccio del diari El Mundo, els fiscals s'han recolzat en una instruccio de l'exfiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, per a blindar a l'interventor de la Conselleria de Facenda que està examinant les obres i les compres realisades per a decorar els nous espais de Fira. Este ampar impedix que cap d'institucio intervinga en l'investigacio. Fa temps que juges i fiscals es plantaren contra la corrupcio. En decembre, el deca de Valencia, Pedro Viguer, presidi la reunio anual de juges decans d'Espanya en la que plantejaren 57 mides contra la corrupcio. Creuen que "nostres normes processals son caduques" al temps que la Fiscalia General de l'Estat dubta de l'existencia d'una "autentica voluntat politica per a la modernisacio de la justicia. Els juges decans compartim estes afirmacions", remarcaren des de Valencia. Moltes de les mides propostes no necessiten cap d'inversio, els eixiria debades al Govern central o a la Generalitat. Entre elles destaca la revisio dels aforaments perque  generen importants dilacions processals, com està ocorreguent en les peces de la Gürtel, i l'unica justificacio de la qual, es donar un tractament processal especial als qui ostenten un carrec. Proponen atribuir l'instruccio de totes les causes, incloses les que afecten a aforats, pel juge instructor ordinari sense perjuï de l'enjuïciament pel tribunal al que l'acusat estiga aforat.

Accio Nacionalista Valenciana propon:

-Eliminar la figura de l’aforament en el nostre Estatut (art.23.3) i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta de reforma d’eixe articul en qüestio es:"Els membres de Les Corts, fins i tot despres d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries arreplegades en el present Estatut d'Autonomia, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals".

 A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d'aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori del Regne de Valencia, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions parlamentaries del membre de Les Corts.

 Fora del territori valencià la responsabilitat penal i civil serà exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada."

-Rebugem la figura del politic com a professio. Convertir la representacio politica en un servici al ciutada i no en una forma de servir-se d’ell. Renunciar als privilegis i prebendes, que historicament han segut i continuent sent inherents als distints carrecs publics, tant economiques com politiques, aixina com tambe reduir al minim, que exigix la llegislacio vigent, aquelles d’indol judicial. Actuar en absoluta rectitut en l’eixercici de les responsabilitats politiques, i evidenciar el total desinteres pel benefici i redit personal, o del partit, que es requerix a qualsevol representant public.