Joan Fuster versus Nicolau Primitiu (i II) / J. Masia

19/6/2017

El catalanisme feu impossible la germanor en rebujar la proposta de Primitiu. Tenien un atre cami ben diferent. L'introduccio del catala era l'objectiu, en acabant vindria la cultura i mes tart l'unitat politica. La curtea de mires, el sometiment a la pressio cap a la conformitat dels valencianistes firmants de les bases del 32, nos portà una serie de conseqüencies que patim encara en diferit. El marc de la germanor utilisat en la firma de les bases de Castello, es repeti en la AVLl i ara per a tancar la ferida de la guerra civil. Els hauria de preocupar utilisar una idea que resulta tan lesiva i reflexionar sobre les conseqüencies de l'aposta, no vaja a ser que en tota la bona voluntat del mon s'amague una idea trampa. La repeticio del marc erroneu com a parany torna com en un etern retorn, en diferencies, pero en moltes similituts.

La diferencia respecte a la firma de les bases era substancial, els que entraren en la AVLl estaven avisats per terra, mar i aire de la bomba atomica que activarien i encara aixina entraren, rendits i sense preocupar-los l'image de desunio per una seccio de llengua entregada a la convergencia en adoptar un sistema accentual orientat cap al model catala. I els que se'n pujaren al burro de l'accentuacio confluent en la AVLl van de salvapatries, mentint i manipulant mes que parlen. I els que no creguerem que un burro vola som ara els roïns (?!).

Per si fea falta mes d'un cavall de Troya, el PP, l'enemic public numero 1 dels verdaders valencianistes, crearia el segon cavall de Troya, la AVLl, que insignes "valencianistes" es menjaren en creïlles. Alguns ya dien que anaven a valencianisar al PP i lo que volien fer era omplir-se les boljaques. L'historia es repetix en algunes diferencies, clar. Tenim tambe el cas dels enemics dins de casa, a la RACV compulsiva per la convergencia en la AVLl li han tancat les portes, de moment, i s'ha quedat a la lluna de Valencia. La AVLl ha volgut de parella de ball a l'IEC. Com ad alguns valencianistes els agrada ser segon plat –ya no se si son masoquistes o debils mentals, provablement les dos coses a l'hora–, per aixo l'han acollida be en el seu retorn "a la fidelitat valenciana". Van a patir les anacoretes.

Ara, com abans, uns valencianets nos venen la moto que el PP va a canviar, que ara si que toca. ¿Creuen vostes que me'ls crec? ¡Cóm si no haguera escoltat cent vegades la mateixa historia! El seu unic movil es guanyar diners. ¿Per qué no acodixen a "pasapalabra"? ¿per qué el valencianisme no s'allunta d'ells? Una atra vegada, molts utilisen plataformes valencianistes per a que els servixquen de trampoli directe a la casa popular. No cal ficar eixemples que tots coneixem, no son casos aïllats com la corrupcio del PP. Pero es necessari recordar-los-els perque la plaga de furtamantes adanistes desprecien quant ignoren, de fet, la veritat, la justicia i la reparacio creuen que es sumeri.

No li peguen mes voltes al nano, anem a morir de germanor. Alguns inocents autentics –algu en quedarà dic yo– me diran que si no anem junts no tenim res a fer. D'acort, pero yo no conec a ningu que vaja a la guerra en traïdors en la ressaga ¿voste aniria? No ¿ho entenen ara?

L'avorridissim recurs a una idea trampa, la germanor en el que te l'ha clavada o te va a empomar de nou es una molt mala idea. ¿A que a ningu se li ocorre demanar que Podemos es coaligue en el PP? ¿per qué aci els adanistes i arribistes i els pobres desgraciats dels bajoques que encara els escolten no tenen una atra paraula en la boca? Perque a banda de tindre una seudorrao que falla mes que l'escopeta d'una fira no pareixen tindre mes en el cervell. Anteponen la boljaca, el voluntarisme i l'oblit a l'inteligencia. La seua memoria es curta i selectiva com la seua etica.  

L'escepticisme, coneixer-los i analisar les seues conductes, em fa desconfiar i rebujar la mitat del "valencianisme" mes u –compost majoritariament per valencianets–, que nomes desespera en ansiolitics que el PP torne a governar. Per les nits, s'agenollen i mirant fixament l'estampeta de la thatcher valenciana li preguen allo de santa Teresa: "Quiero muriendo alcanzarle, pues tanto a mi Amado quiero, que muero porque no muero". Tanta devocio als mateixos que nos han afonat en la miseria, es una de les raons per la qual no em trobe molt a gust en este moviment. I es la rao del descens a l'infern, la degradacio del moviment, alguns nomes es donaran conte quan es cremen el cul. Sera massa tart.

Parem atencio, estaria be que alguns repassaren la llista de firmants del reconeiximent a Eduardo Zaplana com al salvador del valencianisme (Las Provincias, 12-6-99), els destacats "valencianistes" de la colla foren: Voro López, Federico Martínez, Artur Ahuir, Ramon Ferrer, Enric Esteve, ¿els sonen?

Podrien consultar quí contestarem a l'endema al desproposit i destarifo de considerar a Zaplana i el PP com a valencianistes en Levante-EMV (13-06-99). Manolo Gimeno, Chimo Lanuza, Toni Fontelles entre uns atres i el que aço escriu ¿els sonen? Ficar-nos en el mateix sac als dos grups de firmants requeria una fotracada d'exabruptes per la meua part. ¡Qué roïna es la falta de memoria! Som perque tenim memoria. No ho obliden. 

Com afirmaria Mateu 7:15, "Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosatres en vestits d'ovelles, pero per dins son llops rapaços". Requiem pels sants inocents que van a morir. Ya saben que en mi no poden contar per a un suïcidi colectiu convergent en la AVLl o el PP perque son lo mateix. Son lo pijor que nos ha ocorregut, els agents de la desfeta son com el flautiste d'Hamelin, molts els seguiren i moriren. ¿No els sona esta versio? Clar, el conte original fon manipulat com molts atres que foren suavisats per a que les ments infantils els pogueren entendre sense fer-los mal.

 

Image: lainfoguiavalencia.com/  AVLl-RACV
                          Las Provincias 12-06-1999 / escrit venuts
                          El Levante-emv 13-06-1999 / escrit lleals

 

 

 

J. Masia