Si algu els diguera que ‘la Terra no forma part del sistema solar’, que ‘plou de baix cap amunt’ o que ‘els fills els porten de Paris’, com a minim nos riuriem i pensariem que son gracietes. Pero hi ha vegades que la realitat supera la ficcio ¡I mira que es dificil!

Pero aço sempre es possible si tens la persona adequada, li preguntes i te un microfon davant. Si. Me referixc a la noble Esperanza Aguirre, a la que li hem d’agrair que parle i que nos entretinga.

¿Quína ha segut l’ultima eixida de l’expresidenta madrilenya? Que va i li pregunten per la guerra d’Iraq i respon… “Nosotros no estuvimos en la guerra de Irak” (Público, 26-10-15) i, com diém en el meu poble, ‘ni sua ni es fa roja’. No se cóm qualificar-la sens ofendre als chiquets de primaria ¿Sublim? ¿Oportuna? ¿Alucinant? ¿Indocumentada? ¿Falsa?... ¿Pero qué es pren esta dona de mati en el desdijuni?

¿Qué mes dona que tinguerem alli 2600 soldats –en varies tandes– i en moriren 11 i que l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero ordenara la retirada en 2004? Son fets comprovables, pero a la lideresa li te igual. Aparentment, segons ella, les paraules poden canviar la realitat. Provablement emula a Zapatero quan les tropes que envià a Afganistan, en 2004, anaven en ‘missio humanitaria’. O podem recordar quan començà aquella guerra internacional, en 2002, i el ministre de Defensa, Federico Trillo (el de l’embolic en les restes humanes del Yak-42) assegurava que els nostres militars estarien en ‘zones agricoles i tranquiles’ ¡I tant!

Pareix que alguns politics porten en el ADN no reconeixer lo que els destorba.

Pero tornem a Iraq. Primer fon l’expresident nortamerica George W. Bush qui reconegue, quan ya abandonava la Casa Blanca, en 2008, que havia segut un error creure que Sadam Husain disponia d’armes de destruccio massiva. Recordem que Bush es aquell gran politic que, entre moltes atres, tenía la rara habilitat de poder llegir un llibre al reves.

          En acabant ha segut l’exprimer ministre britanic Tony Blair qui ha demanat perdo per creure en informacions erronees i per no previndre qué podria passar en la postguerra. No obstant, el tercerviiste Blair (que ara es dedica als seus negocis en l’Orient Proxim, com a enviat de l’Unio Europea a la zona) ha afegit que es dificil demanar perdo per haver expulsat del poder al dictador Sadam Husain, perque considera que “incluso hoy es mejor que no esté” (EFE, 25-10-15). Tambe ha admes la repercussio que aquella confrontacio belica ha tengut en el desbarat de la zona i en l’ascens del denominat Estat Islamic.

No defendre a un dictador (¿Els senyale els que n'hi ha en la peninsula arabiga, per eixemple?), pero, home, a banda de les conseqüencies nefastes que casi ningu nega, podem citar els centenars de millers de morts i els dos millons de refugiats i que… el païs està desfet, els atentats es produixen cada dia i alli s’han soterrat millons i millons d’euros i de dolars. ¿Recorden que anavem a tindre un petroleu supermegabarat?

¡Cóm enganyen a la gent! A nivell d’anecdota mencione que asseguraven que l’eixercit de Sadam Husain era la quarta potencia mundial… tot per a magnificar el perill del ‘enemic’ –el mal– i la victoria casi segura que s’anava a produir –de les forces del be–.

          ¿Quí falta del denominat ‘trio de les Açores’ en reconeixer l’error? Si. ¡Han encertat! El nostre expresident –el de la definida tauleta estomacal– José María Aznar. Lo unic que ha admes publicament es que “No había armas. Ahora yo también lo sé. Tengo el problema de no haber sido tan listo antes” (EL PAÍS, 2-12-08). ¡Estats Units havia deixat de buscar-les en 2005!

Si ya nos enganyaren en la guerra del Golf, la de Kuwait, en 1991 (“Las mentiras de una guerra. Desinformación y censura en el conflicto del Golfo”, DDAA, 1991), i en aquell moment hi havia molts dubtes de la sinceritat dels dirigents politics mencionats… Ho sent, pero es que no me crec estes posteriors excuses –de mal pagador–.

¿Qué hem depres hui? Que si una cosa nos desagrada (com Aguirre), la neguem i en pau. I si ho hem fet mal, deixem passar el temps i ‘reconeixem l’error’ (com el trio de la benzina).

I ara toca fer dos reflexions finals. La primera. ¿Cóm me vaig a creure que la justicia es igual per a tots si el cas de les primes uniques, frau fiscal i Metrored, en el qual està imputat l’exconseller del PP Luis Fernando Cartagena (molts no sabran ni quí es ni de qué parle), ha segut enviat ya a Oriola per a que comence el juï, pero l’instruccio mamprengue en 1992 (han llegit be, fa 23 anys)? ¿No pensen que alguna ‘coseta’ ha fallat? ¿Tan extremadament complex d’investigar eren els possibles delits? ¿Si en l’expulsio dels juges Baltasar Garzón i Elpidio Sánchez s’actuà diligentment, aci haurem de pensar que s’ha actuat negligentment? Una ‘noteta cultural’ mes del senyor Cartagena, va ser el que es quedà 48.000 euros d’unes donacions a unes monges; nomes passà tres mesos en preso.

I la segona. Si a la ‘carn roja processada’ li canviem el nom per ‘carn roja investigada’ ¿Deixarà de ser cancerigena? (com els ‘imputats’, ara ‘investigats’).

Imagens: commons.wikimedia.org;
                en.wikipedia.org

                                                                     Antoni Fontelles