La justicia, en minuscula, continúa donant-nos ‘alegries’ als mortals que nos embarguen si no paguem la contribucio del coche. Dona alegries, sense cometes, als poderosos; perque si la justicia es igual per a tots (segons proclamava el rei emerit) encara es mes cert que es molt desigual per a uns pocs.

El passat 24-2-17 coneixiem les mides cautelars aplicades als protagonistes del cas Nóos. L’exduc de Palma, Iñaki Urdangarín, i el seu soci Diego Torres es lliuraven de la preso fins que resolga el Suprem.

La seccio primera de l’Audiencia Provincial del Palma –les tres magistrades que la componen–, que ya s’havia cobert de gloria en la sentencia del juï, rebujava ara qualsevol accio cautelar. Raons: disponen d’arrelament suficient en Espanya per la situacio familiar, social i laboral, i de forma especial en Urdangarín "cuyas particulares circunstancias, sobradamente conocidas, nos eximen de un pormenorizado análisis". Per si faltava poc, les juges apuntaven que la –bona– conducta dels encausats permetia que se’ls aplicara un regim mes suau que el solicitat per la Fiscalia. Res tampoc de les fiances, ¿Per a qué?

Tribunal i Fiscalia coincidien en que el risc de fugida era reduit perque l’exduc te escolta policial. I yo me crec que li impediran escapar… ya. Com les supostes corregudes nocturnes de l’emerit per Mallorca i per fora de l’illa, ¿No?

La discrepancia està en que a Diego Torres li retiren el passaport i no pot eixir d’Espanya… que yo sapia en el DNI pots passar la frontera dins de l’Unio Europea, mentres que el marit de l’infanta el conserva pero haura d’informar de qualsevol desplaçament fora de l’UE. No se yo. Les magistrades coneixen que el lloc de residencia habitual d’Urdangarín es Suïssa. ¿Ignoren que no es un païs comunitari? Provablement per aixo li deixen el document, perque el necessita.

¡Che, justicia igual per a tots! Pero com dia el porc-cap de Rebelio en la granja, uns son mes iguals que uns atres. Si.

Mes proxim tenim el juï de les targetes black. Un cas en que consellers i directius de Caja Madrid carregaren a l’entitat gasts personals per valor de 12,5 millons d’euros entre 2003 y 2012. Recordem que hi ha hagut 65 condenats a penes de preso entre tres mesos i sis anys –alguns han tornat els diners–.

Dos dels protagonistes principals Rodrigo Rato (quatre anys i mig) i Miguel Blesa (sis anys) tambe han eludit la carcer provisional i qualsevol atra mida cautelar fins que es ratifique la sentencia (EL PAÍS, 3-3-17).

La seccio quarta penal de l’Audiencia Nacional els ha exonerats de tot. ¡Que Espanya sapia quí mana aci! Els motius: que en l’instruccio i en el juï han estat subjectes al tribunal sense problemes i per lo tant no cal ‘castigar-los’ mes. Traduit: s’han portat be.

          Es mes, els magistrats han escrit de Rodrigo Rato que "su comportamiento procesal ha sido absolutamente cabal". De l’amic, Miguel Blesa, afirmen tambe que la conducta en el juï  ha segut "intachable". Ya sabem allo de que els lladres son gent honorable (i aixo que estos son poliimputats). No cal que els ho preguntem als membres de la sala.

          Ve a conte el cas de l’expresident de la Diputacio de Castello, Carlos Fabra, perque al final, recordem, el Suprem (24-7-14) li ratificà els quatre anys de preso sentenciats per l’Audiencia Provincial; mentres que a la seua exdona, María Amparo Fernández, li rebaixaren la pena a la mitat, un any, motiu pel qual no entrà en la carcer. Ella, com l’infanta Cristina, alegà que no s’enterava dels mangonejos del seu exmarit, pero no li valgue la caritat cristiana, tan util a Cristina per a quedar lliure de culpa (nomes una multa…).

          Suponc que estos tambe eren ciutadans eixemplars ‘processalment’, com tambe ho foren –perque ho veyem tots los dies en la tele– Isabel Pantoja –plorava i tot– i els ‘amics’ de la Malaya. No, ad ells no els protegi el cel, dic, els reis.

          I estes consideracions de juges i magistrats, ponderant la ‘bondat’ dels condenats no les he vistes aplicades –a lo manco que conega– a un agressor sexual, a un assessi, a un narcotraficant, o ad aquells titiriters de Madrit (que en acabant del calvari inicial es lliuraren)… i suponc que estos tambe es portaran be en els juïns.

No podia deixar passar el podrimer del ‘4%’ que tenía instalat l’antiga Convergència i Unió en el seu particular Palau de la Musica. Per televisio s’ha vist als principals inculpats Jordi Millet i Fèlix Montull confessant tranquilament tota la trama i el repartiment de diners. Pronostique que no acabaran massa mal, perque estos no son uns qualsevols, son dels ‘Millet i Montull de tota la vida’.

I arremate. La presunta yihadista detenguda en Gandia (setembre 2015) ha alegat en sa defensa que no volia anar a Siria, que ignorava lo que es l’Estat Islamic i que es un poc bova (Levante-EMV, 7-3-17). Suponc que l’Audiencia Nacional tindra en conte el comportament processal, l’arraïlament i l’ignorancia, ¿No?

Sera ‘ignorant i boveta’ pero… està clar que no es infanta, ni expresidenta del FMI, ni exdirectora general de Caja Madrid.

Imagnes: enlineadirecta.info, robar delit nomes per als pobres
                          mangulandia‏, diferencia de tracte per tipo de delit.

Antoni Fontelles