Està clar que cada organisme viu o juridic te un ritme, pero n’hi ha alguns especialment lents. Dos mesos li ha ha costat pronunciar-se pero al final, de comu acort en l’afectat, la Conferencia de Rectors d’Universitats Espanyoles –CRUE– ha demanat al cap de l’Universitat “Rey Juan Carlos” de Madrit, Fernando Suárez, que abandone el carrec de vocal de l’organisme; cosa que ha fet. Suárez està involucrat en diversos plagis en treballs seus. No pose ‘presunts’ perque u dels periodics que ha portat avant l’investigacio –eldiario.es– ha mostrat que hi ha nou casos contrastats de copia (uns atres mijos apunten que en son dotze). I se sap que ho son perque no porten la corresponent mencio dels autors, l’entrecomillat dels fragments o la cursiva del text, elements estos que indicarien que estem davant d’una citacio i no d’una copia.

          El mig digital informa que havien intentat coneixer l’opinio de la CRUE pero que no hi ha hagut pronunciament fins ara (15-12-16). Tampoc se sap res de la comisssio que hauria d’haver posat en marcha l’Universitat per a aclarir els fets. La facultat de convocar-la es del propi rector… 

          Com en quasi totes les qüestions de la vida, hi ha hagut detractors i grans defensors de Suárez. U d’estos valedors ha segut el director de La Razón Francisco Marhuenda –professor de l’Universitat i amic de l’acusat–, qui no va dubtar en contraargumentar que es tractava d’una conspiracio per a fer-se en el poder de la “Rey Juan Carlos” per part d’un grup i que portaven ya uns anys intentant-ho (La Sexta, Al Rojo Vivo, 15-12-16). No content, el senyor Marhuenda tambe retrucà a la periodista que redactà l’informacio dient que eren fragments sens importancia i formes diverses de citar. Puix no, mentia, perque en alguns dels eixemples practicament el 90 % del text es copiat (La Sexta, El Intermedio, 15-12-16).

          La cosa ha pres vol perque uns dies abans la Conferencia de Rectors de les Universitats Publiques Madrilenyes –CRUMA– criticà el supost plagi. Mentrestant els estudiants ya han arreplegat 45.000 firmes per a exigir-li a Fernando Suárez que se’n vaja. El restant d’afectats –personal administratiu, professors, decans, departaments…– la resposta es timida o nula. Es pot presentar una mocio de censura, pero es altament improvable que triumfe. Es cosa del corporativisme: hui per tu i dema per mi, perque si no es incomprensible que esta conducta es mantinga durant tants anys oculta, sens eixir a la llum publica.

          Recordem que aci tinguerem tambe un cas prou sonat. L’exconseller de Sanitat, Manuel Cervera, fon acusat publicament (Levante-EMV, 18-11-13) d’haver copiat en la tesis doctoral que presentà en 2006. De les 165 pagines que tenía el text –excepte la bibliografia–, 84 eren identiques a les d’una atra tesis, de 1996, d’un oftalmolec egipci. Circumstancialment (!?) els dos treballs tingueren ademes del mateix director, algun atre membre en comu. L’Universitat de València es desentengue de tot perque assegurà que no podia investigar en no tindre competencia i que lo unic que es podia fer es que el plagiat ho denunciara per la via civil… (Levante-EMV, 21-11-134), cosa que no ha ocorregut, clar.

          I com que no n’hi ha dos sense tres. Un professor de la “Universidad Pública de Navarra”, Jorge Urdánoz, redactà un informe a on apuntava que l’expresident del Consell, Francisco Camps, hauria copiat d’unes atres obres en la tesis doctoral presentada en 2012 en l’Universitat Miguel Hernández i que obtingue ‘excelent cum laude’. Entre uns atres, hi havia fragments procedents de treballs del seu director Vicente Garrido, expresident del Consell Juridic Consultiu, (eldiario.es, 4-10-16). A ningu se li oculta que Garrido i Camps son amics, bons amics.

          Com a anécdota, recordem que l’investigacio estigue ‘seqüestrada’ –fon secreta per decisio del propi Camps–, fins maig de 2016.

          Urdánoz demanava a la Miguel Hernández que inciara una investigacio per a aclarir els fets. El silenci pareix que ha segut la resposta.

          ¿Qué podem dependre d’aço? Que la mentira i el frau s’amaguen no nomes en la societat civil o entre els politics, sino tambe, i durant molt de temps –anys– en aquelles institucions que se supon que han de ser guia del coneiximent. Perque ¿Hauria actuat la CRUE si no ho publíca la prensa? Opine que no. I damunt, no esperen ‘resultats espectaculars’…

          N’hi ha molts mes eixemples, lluntans i proxims. Algun dia en comentarém uns atres.

P. d. Al periodiste de la COPE Carlos Herrera li provoca ‘nausees’  la ‘porcada’ de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón de besar-se en la boca (COPE, 16-12-16). Puix mira, a mi me provoquen lo mateix les seues opinions. ¡I me quede mes ample que llarc! I es queixen d’Iran…

P. d. Un aplaudiment ben fort a la ministra alemana de Defensa, Ursula von der Leyen, perque en una reunio en el princep hereu d’Arabia Saudita mantingue la seua vestimenta occidental, sense tapar-se.

Imagens: idea genial, lokillo, desmotivaciones.es
                   plagio clasesdeperiodismo.com

                                                                               Antoni Fontelles