Impostures electoralistes / per Antoni Fontelles

6/4/2017

image recordatoria de totes les catalanades fetes pel PP

El PPCV s’ha tornat a vestir de ‘valencià’ –en este cas, de ‘valenciana’– en el congrés regional celebrat este fi de semana passat (1-2 d’abril) per a vore quíns pardalets cauen en el parany… els de sempre. En la ponencia d’estatuts s’ha aprovat una esmena del portaveu del PP de Meliana (no done mes pistes…) per a que es reconega, la normativa de la RACV i l’oficialitat dels tituls de Lo Rat Penat.

Com anell en lo dit ve el refra castella “prometer hasta meter y después de metido, ni hablar de lo prometido".

Recordem les ultimes maniobres en la foscor. Les Corts Valencianes aprovaren (25-3-15), en la majoria del PP, la llei de senyes d’identitat en la que s’incloïa “un reconocimiento a la capacidad docente de la RACV y lo Rat Penat” (EL MUNDO, 25-3-15). Venen les autonomiques –en 2015– i perden la Generalitat. L’actual govern bipartit la deroga el 14 de giner de 2016. Acte seguit, el Grup Parlamentari Popular (Isabel Bonig, sindica, i Jorge Bellver, portaveu) presentà (2-5-16) en les Corts una proposicio llegislativa similar a la mencionada pero que establia, com a novetat, en l’articul 21.3. “La presente ley reconoce la capacidad docente y de certificación que desarrollan o puedan desarrollar la Real Academia de Cultura Valenciana y la asociación cultural Lo Rat Penat en la divulgación y defensa de las señas de identidad del pueblo valenciano y, en especial, de la lengua valenciana. A tales efectos se homologan los títulos expedidos por Lo Rat Penat o por la Real Academia de Cultura Valencia a los de la Escuela Oficial de Idiomas.”. No se cóm quedà la cosa, ni tinc massa interes.

         Ara tornen a estar en modo eleccions autonomiques i han de posar en marcha la maquinaria, i quína millor estrategia que tornar a traure a passejar el catalanisme. Un catalanisme idiomatic que durant 20 anys ells ajudaren a creixer i a consolidar.

         Conve fer memoria per als desmemoriats, que en son una muntonada.

         ¿Quí aprovà el dictamen del Consell Valencia de Cultura demanant una institucio i reconeixent perifrasticament l’unitat de les llengües catalana i valenciana? (La majoria dels membres de l’institucio… del PP).

         ¿Quí aprovà la creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua en les Corts Valencianes? (El PP, en la seua majoria, i en el soport dels partits als que ara acusen de catalanistes ¿No?).

         ¿Quí permete que el nom fora ‘Academia Valenciana de la Llengua’ (¿Nortamericana? ¿Bantu? ¿Finesa?) en conte de ‘Academia de la Llengua Valenciana’? (El PP en la seua majoria parlamentaria en companyia dels amics, ‘catalanistes’, d’ara).

         ¿Quí inclogue l’Academia Valenciana de la Llengua en la reforma estatutaria de 2006? (El PP en la seua superioritat parlamentaria).

         ¿Quí establi una majoria reforçada de 2/3 per a la modificacio de l’Estatut que fa inviable qualsevol canvi sens el concurs de l’oposicio a la que ara desqualifiquen per catalanista –nomes possible en el supost d’una majoria absolutissima en la cambra llegislativa–? (El PP que manava en les Corts i en el Consell).

         I vaig a explicar mes de la reforma estatutaria de 2006, per a que es veja que no fon un lapsus calami.

         L’articul 6, punt 8, diu ‘L'Academia Valenciana de la Llengua es l’institucio normativa de l’idioma valencià’. Si, ya se que en el punt 1 es manté que la llengua propia de la Comunitat Valenciana es el valencià. Paper mullat pels actes de la propia institucio i per la sentencia del Constitucional.

         En l’articul 20 s’inclou a l’Academia Valenciana de la Llengua com a una mes de les institucions de la Generalitat.

I per si quedava algun dubte, en l’articul 41 s’explicíta ‘L'Academia Valenciana de la Llengua, institucio de la Generalitat de caracter public, te per funcio determinar i elaborar, en son cas, la normativa llingüistica de l’idioma valencià. La normativa llingüistica de l’Academia Valenciana de la Llengua sera d’aplicacio obligatoria en totes les administracions publiques de la Comunitat Valenciana’.

Tot aço, en el control absolut del PP en totes les institucions de la Generalitat.

         Suponc que ara pretenen concitar algunes adhesions de les cendres del valencianisme (¡Toc! ¡Toc! ¿Hi ha algu?), una volta que, desfet, l’han invisibilisat ells i estos. Uns perque en el seu ‘valencianismo moderno e integrador” (Levante-EMV, 30-3-17) no entrava ni cabia el valencianisme que alguns defeniem i defenem, pero si que ha cabut i cap el de la mentira dels ‘tarancons’, ‘villalongues’, ‘zaplanes’, ‘bertomeus’, ‘gonzalezpons’, ‘camps’, ‘rites’ i tants i tants que encara estan dins, fent lo que han de fer. I que ningu s’oblide que si tocara recular de lo que ara prometen perque aixina se pot solventar un poc lo de Catalunya (dificil ho veig), que no ho dubten, ni se’n recordaran de tot lo escrit. I els atres tampoc nos volen perque tenen posada la directa cap als “ppcc”, gracies a la ‘gasolina’ que els ha facilitat el PP.

Pero qué passa. Que apleguen en vint anys de retras i encara que ho reclamen per activa, per passiva, a genollons, de sobines, per reflexiva, per segona de passiva o per electoralisme… les Corts son incapaces llegalment de fer lo que demanen, ya que ara, per si no ho saben (¡Quíns collons mes grossos! o ¡Quina figa mes gran!), l’autoritat idiomatica està en l’Academia Valenciana de la Llengua i ahi tenen majoria absolutissima els catalanistes en la colaboracio inestimable dels VENUTS, si, en mayuscula, que es dien ‘valencianistes’.

Conte una anécdota de quan s’estava fraguant el pacte i les histories i els carrecs. Tinguerem una reunio els membres de la junta de LRP en la papereria de l’encara president de l’entitat, Enric Esteve, en el conseller d’Educacio i Cultura, Francisco Camps i un carrec del seu departament… Anaven venent a totes les entitats valencianistes la bondat de l’academia i els demanaven que propongueren dos, tres o quatre persones per a entrar (no hi havia tanta cadira –21– per a tants comensals convidats). Casi al final de la reunio li pregunti “senyor Camps, ¿Voste sap que 11 en son mes que 10?”, i me respongue “si”. I aixina fon… majoria de catalanistes.

La batalla que volen mamprendre ara no es la meua. Adeu cavallers. Encara que tambe se que com a bons saprofites continuaran trobant aliment entre els cadavers de baix de les cendres.

Imagens: s15.postimg.org; ACNV

Antoni Fontelles