Ixque per la porta gran –del Ministeri de Defensa–; entrà per la porta gran a l’embaixada del Regne Unit, i ha tornat a eixir d’alli per son peu (12-1-16), sense que haja demanat perdo per la responsabilitat politica que tingue en l’accident del Yak-42, en 2003, a on moriren 75 persones (62 soldats espanyols, 12 ucranians i 1 bielorrus), en Turquia, quan tornaven d’Afganistan. 

El sinistre hauria de servir per a aclarir algunes qüestions –corrupteles– com els contractes de l’OTAN que s’encarregava del trasllat dels militars. El viage s’adjudicà a la britanica Chapman Freeborn, pero esta subcontractà el vol a Ukranian Air Mediterranean (UM Air). Espanya pagà 150.000 euros, pero UM Air nomes en cobrà 36.000. Pel cami se’n perderen passa de 100.000. Sería convenient averiguar qué ocorre en determinats nivells administratius d’organismes com este i lo que pot estar ocorrent en uns atres. 

          A banda de no reconeixer cap culpa, Trillo ha tengut durant tots estos anys una actitut desafiant, prepotent i desconsiderada cap als familiars de les victimes. El seu partit, el PP, per a ‘castigar-lo’, l’envià a la delegacio diplomatica britanica, en 2012, a on ha passat moltes ‘penalitats’, per supost, moltes mes que aquells que perderen a un familiar o amic en Turquia. 

          Ha hagut de ser el Consell d’Estat, en un informe subscrit per unanimitat, el que ha reconegut la responsabilitat de Defensa en aquell succes. 

          La primera en variar lleument l’opinio oficial mantenguda fins ara ha segut l’actual titular del ministeri, María Dolores de Cospedal, que ha assumit el contengut i poc mes. En acabant, el propi president del Govern, Mariano Rajoy, se n’ha pujat al carro de la seua ministra i a l’opinio expressada, no sens intentar distraure al personal dient que era una cosa jujada –cert, i archivada pel juge Fernando Grande-Marlaska– i de feya molts anys. Si. ¡De la prehistoria! 

          L’informe li ha tret els colors a Trillo, uns colors que no te, i els familiars han demanat el seu cap. La pressio mediatica ha obligat a moure ficha als popularistes que, passats uns dies, anunciaven la renovacio dels titulars de diverses embaixades entre les que estava la del Regne Unit. 

          Coneixedor de la situacio que hi havia, l’espavilat presentava la renuncia –si, la renuncia– al carrec; perque pareix que, contrariament a lo dit, el Govern espanyol no li havia demanat la dimissio ni tampoc el ‘sacrifici’ que anava a fer (La Voz de Galicia, 14-1-17). Ya ho saben, ‘gos no menja gos’. 

          Entrem en la semantica de les ocultacions. Lo llogic en un cas com este es que l’eixecutiu del PP l’haguera destituit, com a una forma de resarciment als familiars de les victimes i per a mostrar que –molt tart– anava a fer un poc de justicia divina (la que tindran els ‘pobres’ quan muiguen, en el cel). No ha segut aixina, Trillo parla de renuncia mentres que en l’esfera governamental ho denominen relleu, renovacio, recanvi o cessament. Son entreteniments idiomatics. 

          Este ministre no nomes te esta feta en son haver. En el mateix paquet anava l’infame operacio de rescat i l’identificacio de les restes mortals –en molts casos equivocada–, i les mentires que digueren. 

Es tambe el que assegurà que les tropes espanyoles en Iraq no havien anat a cap guerra. Es veu que santa Llucia estava un poc despistada aquell dia. 

Molt provablement el tracte deferent de la causa en els tribunals vinga perque era el responsable de justicia en el partit i era qui en ultima instancia donava el vist i plau a les renovacions i nomenaments en els orguens judicials. 

I ara, per a mes inri, Federico Trillo tornarà al Consell d’Estat de qui es funcionari en excedencia i alli haura de vore diariament –encara que crec que no es imprescindible la presencia en el lloc de treball– als que, per unanimitat, li han dit que fon responsable indirectament de la mort de 75 persones. ¿I qué? L’informe es bou passat. Sense problemes ni vergonya, com molts atres que yo conec.

P. d. La ministra De Cospedal ha demanat perdo a les victimes del Yak-42 'en nom de l'Estat' (16-1-17). Molt be. No ha aclarit res dels vols ni dels responsables ni de la diferencia entre lo pagat i lo cobrat. Contumaç, ella ha tornat a usar la semantica de l'ocultacio: darrere de l'abstracte 'Estat' -que som tots i ningu- hi havia en son moment un vicepresident que es Mariano Rajoy i un titular de Defensa que es Federico Trillo. No es l'impersonal 'Estat', han de ser els responsalbes, les persones, els que parlen.

Imagens:  Defensa, Federico Trillo, Trebisonda, Trabzon, Turquia: eldiario.es
                           Cospedal demana perdo en nom de l'Estat: elconfidencial.com.

                                                           Antoni Fontelles