¡I es converti en carabaça! * / Antoni Fontelles

22/12/2015

           Es feren les 00.00 de dilluns i quasi tot desaparegue per art d’encantament. ¿Quí ho havia fet? Les persones normals i corrents, en uns paperets, que durant el dia 20D anaren depositant en unes urnes.

          De bon de mati, l’Ibex 35 havia començat a llegir als interessats la primera part de la cartilla. La bossa baixava vora un 3 %. I la ‘dreta mediatica’ escampava en totes les trones escrites i audiovisuals lo del “lío monumental” que s’ha creat, l’inestabilitat que s’acosta, que ha guanyat el PP (¿Algu ho nega?), i diverses formes de provocar la por i enganyar als ciutadans. Encara que per a ser justs he de reconeixer que el director de l’abecedari, Bieito Rubido, reconegue “un pequeño batacazo” en el PP, cosa a la qual la cap d’opinio de EL MUNDO, Lucía Mendéz, li retrucà “¿Pequeño batacazo, perder 63 diputados?” (Los Desayunos de TVE, 21-12-15).

          El PP ha perdut la majoria absoluta pero encara conserva –a pesar de tots els escandols que te– vora un 29 % dels sufragis en l’Estat, i aci –mes vergonya encara–, un 31.3 %. Es nota que la dreta te ‘fonaments mes solits’ que l’esquerra i te major grau d’insensibilitat a la corrupcio. En alguns punts de diferencia, es constata que PP i C’s son gots comunicants.

El PSOE seguix en ‘racha’ (pert una vintena d’escans) i en el Regne de Valencia tindra algun problema afegit perque ya no es la ‘referencia de l’esquerra’, perduda en favor de Compromís-Podem. En este cas s’ha vist clarament que l’unio ha fet la força. Igual ad estes hores ya li estan movent la cadira a Pedro Sánchez els ‘barons i sultanes triumfants’ com Guillermo Fernández –en Extremadura– o Susana Díaz –en Andalusia–.

En Compromís tambe hi haura algun moviment –tal volta en la part oculta de la Lluna– de la vicepresidenta que vol ser presidenta en lloc del president i dels critics en el pacte en Podem, que deixaren el debat per a passades les eleccions. Estos, vists els resultats, igual callen i es transformen en neoconversos.

Ciudadanos (no se si tornarà a ser Ciutadans) ha tret molt bon resultat pero no suficient per a lo que volien els que somiaven en “un Podemos de derechas” (te nomes 40 diputats; ¿I les enquestes?). El president, Albert Rivera, s’ha lliurat d’una bona perque, en no obtindre la segona plaça i la quantitat suficient de representants, no te la responsabilitat de donar o llevar el govern al PP. No se si retindra la confiança que la ‘fada Maribel’ havia depositat en ell i en el partit.

I el que s’emporta la palma, agrade o no, es Podemos i les seues plataformes que han resorgit del fondo mari al qual els oraculs els havien enviat en els ultims mesos. Han tret un numero simbolic d’electes que ad ells els para be, 69. ¿Bonico, no? A soles en estar presents ya obligaran a fer les coses d’una atra manera. Segur.

Estes votades han deixat algun atre element ‘esperançador’ i es el decliu, paulati, del bipartidisme. Si en 2011 representava el 73.49 % del vot, ara s’ha quedat en un minvat –encara bo– 50.73 %. Recordem que PP-PSOE controlaven, des del 1982, els 2/3 del Congres.

Cert es que els resultats electorals presenten un escenari ‘complicat’, si per complicat s’enten que hauran de negociar i pactar les distintes formacions politiques. ¿Per qué aço es ‘complicat’? Yo no descarte res. Es prou improvable que es repetixquen els comicis. Pero n’hi ha unes atres possibilitats: que governe el majoritari –en el soport o no de Ciudadanos– i a lo millor en el silenci dels socialistes. Quan no agrade lo que es planteja, la ‘esquerra’, que es majoritaria en la cambra baixa, pot propondre, aprovar o tombar lo que no li parega be.

Tampoc es impossible una ‘gran coalicio’ (estil Alemania o Grecia) que desijaven alguns dels poders factics fa mesos (i que al sr. Rubido li agrada, perque en unes atres combinacions partidistes “estaríamos pervirtiendo el espíritu democrático”, en el programa citat. ¿I cóm aplegà Rita Barberá a l’alcaldia de Valencia?). El propi PP no ho rebujava fa uns dies, pero sense Pedro Sánchez.

I no podem oblidar que continúa ahi, present, el repte independentiste catala.

Les proximes semanes seran entretengudes. Perque vorem cóm es van convertint en carabaces. Ya ho han fet Andrés Herzog (UPyD) o Antoni Duran (Unió Democràtica de Catalunya). Mes avant es possible que els toque a Pedro Sánchez o Albert Rivera i en ultim lloc estaria Mariano Rajoy (faltarà que l’Ibex 35 lligga la segona part de la cartilla). No crec que es transforme Pablo Iglesias. Yo, per si acas, estic llegint un atre conte.

* El titul es referix a la frase que pronuncià l’expresidenta argentina Cristina Fernández en la despedida del carrec (9-12-15) quan, davant de centenars de seguidors digue “A las doce me convierto en calabaza”.

 Image: plus.google.com 

                                                                     Antoni Fontelles