No soc massa original en la metafora, pero es que li ve com anell en lo dit. El nou secretari general dels socialistes es Pedro Sánchez, ‘el Resucitat’, per voluntat dels afiliats. Aci la dreta ya ha tret la lliço de que no s’ha de convocar a la militancia sense mes ni mes. Ni tampoc referendums, perque ixen coses que u no vol.

Hi ha alguns paralelismes en la vida de Sánchez i en la de Crist. Els dos foren enviats, u pel Pare i l’atre per la Sultana. Els dos tingueren el seu calvari i crucifixio, l’u en el Golgota i l’atre en el Comite Federal (en Madrit, 1 d’octubre de 2016). I per fi, els dos han resucitat, u al tercer dia –segons la tradicio cristiana– i l’atre a l’octau mes. U per a provar que hi ha vida en acabant de la mort i l’atre per a intentar mostrar que el partit pot ser una atra cosa de lo que ha segut ultimament.

El repartiment de vot reflexa la fractura: Pedro Sánchez (50 %), Susana Díaz (vora el 40 %) i Patxi López (quasi un 10 %). Sera molt dificil la conciliacio perque els ‘pperdedors’, especialment els ‘susanistes’, no es conformaran. Dos mostres.

En Espejo público, de A3, dirigit i presentat per Susana Griso, a l’endema (22-5-17), debateren sobre la victoria i estava com a contertuli Antonio Carmona, regidor socialiste de l’Ajuntament de Madrit i conegut ‘susaniste’. Entre afirmacio i afirmacio de que estara darrere del seu secretari general, no parà de reiterar que Sánchez representa la continuïtat. Per oposicio implicita, atribuia la novetat i la renovacio a la candidatura que defenia. Cadascu pot opinar i es lliure de creure’s lo que vullga o li parega, pero no pot mentir tan descaradament en est aspecte. Tot lo mon sap –i si no, ho recorde– que en la presentacio de la candidatura de Díaz (26-3-17) es concità lo mes ‘novedos’ del socialisme hispanic: els expresidents Felipe Gónzalez i José Luis Rodríguez, els exvicepresidents Alfonso Guerra i Alfredo Pérez, els presidents autonomics Emiliano García-Page (Castella-La Mancha), Francisco Javier Lambán (Arago),  Ximo Puig (Regne de Valencia), Guillermo Fernández (Extemadura)… Ad aço cal afegir el soport incondicional de la prensa –radio, televiso i diaris– (excepte alguns mijos, molt pocs) i l’admiracio i simpatia que despertava entre els politics de dreta i semidreta (PP i Ciudadanos). ¡Rara conjuncio astral!

L’atra mostra es una opinio –perque es un editorial– del que en algun moment fon diari de referencia, convertit fa anys en sumis rotatiu de la dreta neolliberal, me referixc a El País. Son dos fragments de la doxa publicada (22-5-17) referits a la victoria de Sánchez (que es veu que els ha sentat pijor que una porga). De la proposta del secretari general diu que “ha recogido con suma eficacia otras experiencias de nuestro entorno, desde el Brexit hasta el referéndum colombiano o la victoria de Trump, donde la emoción y la indignación ciega se han contrapuesto exitosamente a la razón, los argumentos y el contraste de los hechos.”, i que es concordant en la crisis de la democracia representativa “en el que se imponen con suma facilidad la demagogia, las medias o falsas verdades y las promesas de imposible cumplimiento”.

Observe’s la particio maniqueista dels votants i de l’eleccio ‘emocio-indignacio cega (roïn) / rao-arguments-realitat (bo)’. En resum, s’impon –en el triumfo de Sánchez–, la ‘demagogia, les miges veritats o les promeses incomplibles’. Ya ho sabeu, haveu de ser pragmatics i votar a la dreta o lo que vos indiquem que es lo millor per a vosatres… que nosatres ho sabem millor.

I per a arrematar, aporta els eixemples socialistes fracassats de França “al borde de la desaparición de la mano del radical Benoît Hamon” i del Regne Unit “en el laborismo británico, dirigido por el populista Jeremy Corbyn”. Clar, ni en un lloc ni en l’atre tenen res a vore el govern ‘socialiste’ de François Hollande ni ‘la tercera via’ del ‘socialiste’ Tony Blair (¿no s’han preguntat a qué es dedica este senyor ara?), ni tampoc la sumissio als dictats ultralliberals.

¡Home!, oculta l’editorial –una falacia d’oblit d’alternatives– la saludable experiencia de la gran coalicio governamental alemana –dreta i ‘esquerra’– que tanta ‘estabilitat’ ha donat a Europa. Ahi estan els ‘exitosos’ resultats per a la socialdemocracia de Martin Schulz en els tres comicis celebrats enguany en els estats de Renania del Nort-Westfalia (març), Sarre (maig) i Schleswig-Holstein (14-5-17), tots ells guanyats, a la carrera, per la CDU d’Angela Merkel. A lo millor es que Schulz es un atre ‘populiste’ com Corbyn o Hamon ¿no? I ademes, ¿ha servit per a frenar als neonazis que ya estan en 13 dels 16 parlaments?

Lo dit, no van a parar. I per a corroborar-ho, la ‘patetica’ foto a tres que ha aparegut en la prensa.

Algu en el PSOE s’hauria de parar a pensar per qué el numero de vots de Díaz ha segut inferior llaugerament al d’avals; per qué mentres Díaz ha perdut ‘vots-avals’, Sánchez n’ha guanyat 20.000 respecte als avals, com tambe li ha passat a Patxi López; per qué el soport majoritari dels avals en diverses comunitats ara s’ha convertit en fracas, ya que nomes ha guanyat en Andalusia, mentres que l’atre s’ha impost en el restant de l’Estat, excepte Païs Vasc que s’ha emportat López; ¿hi ha hagut pressio en l’arreplega dels avals que s’ha ‘lliberat’ en el vot real?; ¿no es una desautorisacio a molts dels actuals dirigents i a la ‘vella guardia’?

Hi ha qui ha dit que Sánchez ha articultat un discurs ‘victimiste’ mentres que Díaz no n’ha oferit cap. Es que provablement no en te cap que no siga ‘100 % PSOE’ i eix es el problema.

Queda un partit profundament dividit. Sera molt dificil que es tanque la ferida. Es previsible que passada l’euforia inicial, el PSOE perga soport popular per un motiu ben senzill… sens afirmar que tot l’electorat de Sánchez es d’esquerra, es mes provable que el de Díaz siga mes de ‘dretes’ i estos pegaran a fugir cap als caus naturals PP i Ciudadanos (‘espantats’ pel ‘gir a l’esquerra’, com han anunciat alguns diaris en portada i ya ha fet l’exministre d’Interior, José Luis Corcuera). I es que el panorama politic no es el que era (i fent una miqueta de transfer: els ‘valencianistes’ no dependran).

Image: Pedro Sanchez, elpais.com
          Video: youtube.com Jota L POV 

                                                                     Antoni Fontelles