¿GREXIT? PERDONA GRECIA / J. Masia

19/6/2015

Escriuen, diuen, escampen que ya te les hores contades −per enesima vegada− la tan anunciada eixida de l'euro de Grecia en no poder fer front als pagaments. El rescat fon/es/sera una escenificacio, el tipic teatret politic, la lluita regulada en un quadrilater, l'image d'una corda estirada; hui existixen alguns fets que no estaven presents abans. Vullc dir en aço que mai he cregut que l'abando o l'expulsio fora un alternativa real −ni tan sols immediata−, pero s'ha donat un pas avant. Sense la bona fe i la confiança perduda aço es irresoluble, en semanes vorem qué ocorre. 

Pobre Yanis Varoufakis, es un especialiste en teoria de jocs, mes sabut en economia que tots els inutils i cretins tecnocrates en els que se reunix i pareix que no servix per a molt. Clar que els politics grecs feren coses mal −fonamentalment dictadors, conservadors i socialistes−, pero no es pot fer responsable a Syrisa i assolar a bona part d'una societat, en especial als mes debils. El neolliberalisme no es economia, es una ideologia de destruccio i de dominacio. La proposta grega es de sentit comu: les politiques d'austeritat han portat al desastre, a un assucac, per lo tant no poden tornar els diners, pero si s'invertix, si el païs creix podra pagar, la devolucio del deute s'hauria d'indexar al creiximent de Grecia. ¡Qué radical per a ser l'unic cami! 

Es una llastima observar com cap païs ha segut lo suficientment responsable per a fer-los costat, inteligent per a pensar alternatives i ha defes els interessos dels seus ciutadans com ho han fet els hereus de Socrates, Plato i Aristotil, entre alguns egregis mes. 

El fet que mes me preocupa ara −i que impedia la fallida− era que el deute grec estava principalment en mans dels bancs privats alemans i francesos. Si quebrava cobrarien en "cromos del coyot" o dracmes i es molt provable que Alemanya i França hagueren tingut gravissims problemes en fer front al rescat bancari. Pero aci estava el Banc Central Europeu (BCE) −com afirma Vicenç Navarro, tan encertadament, es un cartel de la banca− que no actua com els reguladors centrals tradicionals de EEUU, Japo o Regne Unit, es dir, a favor dels seus països com a prestamiste d'ultima instancia. Es tan curios el BCE que presta als bancs directament, ¿¡Pero no als països?! Per a que es facen una idea del negoci que fomenta el BCE, Eduardo Garzón, afirmà en 2012, que si els prestams hagueren segut directament al païs i no a través de la banca, el deute estatal espanyol sería d'un 14 % en lloc del 87 %. Unes chicotetes comissions com podreu observar, pero si tinguerem una banca publica no estariem en crisis i els recursos es dedicarien a fer una societat millor, pero en menys rics, les dos coses a l'hora no es poden conseguir perque existixen elits extractives.  

El BCE ha comprat el deute als bancs privats, tambe els països europeus han mutualisat el deute grec a través dels bonos del fondo de rescat, en la coneguda formula de privatisar beneficis i socialisar les perdues. L'escenari ha canviat, es este punt el que me preocupa, el pas avant, si cau Grecia, els irresponsables bancs alemans i francesos se salvaran a costa de l'europeu de a peu que pagarà la factura. He de remarcar, matisar −perque s'oblida constantment− que els bancs tenen una responsabilitat directa, inexcusable i irrenunciable coneguda com a risc moral −es referix a la tendencia a tindre conductes mes arriscades quan saps que les conseqüencies negatives les pagarà un atre−. Ademes recorde que l'informe al voltant del deute publicat per Grecia ha senyalat que es "illegal, illegitim i odios", menys d'un 10 % del diners del rescat son els que han aplegat als gasts corrents del govern, el 90 % restant fon embossat als acreedors.  

Abandonats a la seua sort i baix una coaccio i una pressio injustificables, les mides preses per la Troika i el FMI a soles han conseguit precarietat i quasi duplicar el deute. Les politiques neolliberals han segut una ruïna, no a soles no han solventat el problema sino que l'han empijorat, en la coneguda estrategia infernal de "mes de lo mateix". La constant referencia als trams del deute i al cronograma de pagaments per a lliberar mes ingressos es una dinamica que trenca el necessari modo confiança de l'economia, fomenta la fuga de capitals, puja la prima de risc, dificulta el creiximent, baixa la borsa i somet a la majoria dels ciutadans d'un païs sobera a un constant clima de desconfiança, incertea i precarisacio extrema a on no pot funcionar res, una espiral sense fi a on guanyen a soles els mes rics.   

Un banc central haguera salvat a Grecia, en canvi el seu actua com un ninot del FMI; podriem recordar tambe la responsabilitat moral que tenim en els que patixen o l'irresponsable i criminal actuacio dels politics, financers i els banquers. 

La teoria del caos representada en l'efecte palometa nos avisa que l'aleteig d'una palometa pot crear un ciclo en l'atra part del mon, nos enfronta a l'indeterminacio, a l'imprevisibilitat i a la sensibilitat a les condicions inicials. Que es prepare be el BCE perque els experiments en gaseosa. Espere que hagen calculat be l'explosio, pero pensant-ho be, qué els importa als que prenen estes decisions si tenen sous millonaris o als que tenen interessos maquiavelics com els fondos de risc que van a forrar-se en atacs que faran pujar la prima de risc, crearan l'incertea i la por, i "a río revuelto, ganancia de pescadores" −no a soles en Grecia−.  

Dos arguments: 1) este clima de confrontacio, por i desesperacio es produit artificialment per a benefici d'uns a costa del patiment de molts,2) al remat, sempre paguem els mateixos. Des de 2008 fins al dia de hui han creixcut un 40 % els rics en Espanya, causalment a la vegada que la precarietat i la desigualtat que nos coloca en el penultim lloc de l'UE-27. ¿Queda clar quí guanya? Mes cristali encara, Warren Buffet, u dels homens mes rics del mon, afirmà que hi ha una lluita de classes i els rics estem guanyant-la. Arribem a la següent perfida conclusio: si no hi ha crisis guanyen els rics i si n'hi ha tambe. No es una crisis, es un saqueig. 

Nos ha aportat mes Aristotil que tota la colla de criminals neolliberals que van de la maneta, en fila india, politics, empresaris i financers que nos envolten, yo tinc clar en quí me quede.

Image: ysterografonews.gr

Per J. Masia