¿Grexit? I Aristotil digue: oix / J. Masia

6/7/2015

La primera victima del referendum ha segut el meu admirat Yanis Varoufakis, −i per a variar les enquestes−. Havia fet el paper de poli roïn i se'n va per a no dificultar les proximes negociacions, s'ha fet massa enemics, pero ha jugat be, com es diu en valencià, de perduts al riu. Ya escrigui en el meu primer articul de Grecia que era un especialiste mundial en teoria de jocs. Una gran llastima, no a soles pel seu carisma sino pels seus coneiximents, pero tranquils nos seguirà delectant en la seua sempre intensa activitat en les rets com ha fet fins ara, tirare en falta la seua moto i l'estetica front als encorbatats neolliberals de la troika. Algun neolliberal s'hauria de llegir el curriculum del personage abans de parlar d'ell i en acabant llavar-se la boca.

¡Gracies al poble grec per donar-nos una mostra de democracia a la gran Españistán! Tambe ho feu Equador i Islandia com demostri en l'articul anterior, els va millor que a nosatres, en les seues particularitats. Bona part del milacre de Mariano Rajoy −aixina ho venen alguns devots− prove de la baixada del preu del barril de petroli, la devaluacio de l'euro i perque el BCE està comprant 60.000 millons mensuals en abonaments dels països, en l'intencio de minimisar l'impacte grec i ajudar a la recuperacio economica en taxes d'interessos mes baixos. Creure que crear llocs de treball precaris, en mes del 90 % dels contractes temporals, a on 6 millons d'espanyols guanyen menys que el sou minim interprofessional, a on mes d'un terç dels menuts estan per baix del nivell de pobrea, etc., si aço es eixir de la crisis que baixe Zeus i ho veja.

Europa ha de ser justa i democratica, solidaria, l'Europa dels pobles, en el centre del seu ser, en el seu ADN han d'estar les persones, la seua salut i els seus drets. L'euro ha de tindre una estructura politica, fiscal i bancaria solida i no ser una caseta de fanc i palluç, perque si no quan bufe el llop, els tres porquets es quedaran sense casa. Volem una atra Europa, llunt del TTIP (tractat comercial i d'inversions entre Europa i EEUU), el TISA (acort sobre el comerç de servicis) i els interessos d'especuladors i d'empreses que creixen a base de precarisar les condicions laborals. Front a la forta ofensiva neolliberal el poble ha d'exigir mes democracia.

Escrigui en l'anterior articul que hi havia un vector important que passava desapercebut. Entre tanta declaracio impresentable dels liders europeus i locals −el PSOE una vegada mes, penos−, reafirme que EEUU vol rependre les negociacions. Una atra prova mes es l'aparicio d'un document del FMI −controlat per EEUU− el dia 2-7-2015, a on reconeixen que es necessari fer un quitament del deute i continuar en una llinia de prestam adicional de 52.000 millons. ¿Per qué no es publicà abans del que FMI trencara les negociacions? ¿Per qué est informe contradiu l'actuacio del propi FMI? ¿No es parlen dins del FMI? I causalment es posterior a les conversacions de Barack Obama en alemans i francesos, qué curios.

John Maynard Keynes aportà la solucio, han de crear demanda agregada (que la gent tinga diners per a comprar), cóm, a través de programes d'estimul −a soles l'austeritat es suïcida− que ben be podria liderar el BEI (Banc Europeu d'Inversions) i el mateix govern grec en els programes d'ajuda. A soles creixent es pot fer front al deute, aço tan radical ho proponia Yanis Varoufakis i es lo que es feu en l'Alemanya de posguerra, deixà de pagar lo que debia ¡En 2010! ¡Qué perillosa es l'ignorancia o els psicopates en grup! Ara vorem si escolten la veu dels grecs. L'espirit del temps està canviant, lo que era impensable fa nomes un any ara si que es factible.

Es important que des de ya, el BCE deixe de sometre a la poblacio grega a una situacio criminal i restablixca com ya afirmà el seu president, el ex Goldman Sachs, Mario Draghi, l'estabilitat de la zona euro i que faça lo que siga necessari per a evitar mes patiment, vullc tornar a escoltar-li dir "creguent-me que sera suficient" per a salvar l'eurozona.

Esperem que la visio geopolitica americana s'imponga a l'estupit enrocament dels liders europeus, en concret Alemanya podria recordar cóm els aliats li feren quitaments, li donaren facilitats de pagament -indexades al seu creiximent, com demanaven els grecs− i EEUU inverti lo que no està escrit. Alemanya es lo que es gracies a EEUU, un poc de llectura d'historia economica no aumenta la calor que ya patim i no es gens roïna per a analisar lo debil de la memoria i l'absencia d'empatia.

Que l'exposicio del deute grec en mans de països europeus haja passat del 15 % (2011) al 60 % (2015), no es responsabilitat de Syrisa, sino dels governs −tambe l'espanyol− que han mutualisat el deute privat, allo tan conegut de socialisar els deutes i privatisar els guanys. Mitigar les conseqüencies en els bancs d'una provable fallida grega aumentava la pobrea en els retalls requerits, el PP-PSOE triaren els bancs en lloc de salvar a les persones. I aixo que el ex Lehman Brothers, Luis de Guindos, nos digue que el rescat bancari no nos anava a costar un euro ­−algun pobre d'espirit s'ho cregue−. El PP nos deixa en el major deute de la serie historica (en 2007, 36,3%; en Mariano Rajoy a 2015, 100%, en prostitucio i drogues incloses com activitat economica en el PIB, en un par de...), com afirmà Elena Valenciano, el deute creix a 16 millons d'euros per hora. Bona herencia, han conseguit la quadratura del circul: menten mes que parlen.

¡Força Grecia!  

 Image: filosofia.org                                                                                   

J. Masia