Sería interessant senyalar que Syrisa no es el partit que ha dut a Grecia a on està, sino els equivalents al PP i al PSOE grecs junt a la dictadura dels coronels que patrocinà −per a variar− EEUU. Ya està el pensament unic o mainstream escampant que el Minotaure de Yanis Varoufakis, mitat home, mitat moto, s'ha tornat foll, no porta corbata i porta la caixa de Pandora en la mochila. Es necessari senyalar que esta semana s'intensificarà la doctrina del shock, la creacio de la por i el terror situarà el debat llunt de la racionalitat, es buscarà activar la sumissio. Les enquestes donen que guanyarà el "Si", es dir, acceptar les mides d'austeritat homicida de la troika. Si al remat es aixina, Syrisa hauria de considerar-lo com una descalificacio o un vot de castic de la seua poblacio a la seua gestio valenta i irreverent.

Adeu a la racionalitat perque primer, castigaran al partit que no te cap responsabilitat de la situacio grega. Segon, perque una vegada Syrisa desaparega del mapa, les alternatives seran els partits que provocaren el saqueig, afegint a neonazis pel cami. Tercera, la situacio de Grecia es insostenible a curt o a mig determini, ha d'haver necessariament un quitament. Quasi el 80 % del deute grec, per art de magia, ha passat de mans privades a mans publiques.

Existix un vector a tindre en conte, els EEUU i el seu interes economic i sobre tot geopolitic. Si interve directament reactivarà al FMI en este proces, pero el seu poder el pot eixercir de manera indirecta, a través de la troika, de fet parlaren el fi de semana en els responsables de França i Alemanya, curios que aço haja obert les portes... un poquet.

El mal ve de llunt. El disseny de l'estructura economic/financiera europea estava feta sobre una fonamentacio de palletes sobre fanc. Si funcionava be, se forraven els bancs i les empreses, si funcionava mal se forraven els bancs, el rescat bancari, com ya he dit, sera infinit. Aço no va a canviar. La troika agarrà, fa anys, a un europeu despistat que passava i li digue anem a jugar a un joc, llançà una moneda a l'aire, i li plantejà que: si ix cara guanye yo, si ix creu perts tu, i aci estem. 

Les possibilitats de sobrepondre's a una crisis, en el control de la teua propia moneda, es poden analisar en Islandia. Votaren en referendum pagar el deute de forma progressiva i al seu ritme, han pogut eixir de la crisis i van a tota virolla, inclus el FMI, per a fotre-los la festa, els recomana que no pugen els salaris mentres que Christine Lagarde se'l pujà, abans d'entrar per la porta, un 11%. Aixina es un neolliberal de manual, en mes rasgos psicopatics que de persona sana. En l'enllaç, magnific resum de la situacio islandesa.

http://economia.elpais.com/economia/2015/06/26/actualidad/1435336190_511176.html

Islandia es l'historia de la decisio, la fortalea i la voluntat d'un poble i per aço la gran diferencia de les condicionalitats respecte a Grecia resulta increible, Poul M. Thomsen, subdirector del departament europeu, del FMI, ho reconeix en el següent enllaç.

https://www.imf.org/external/spanish/np/blog/2011/102611s.htm

En contraposicio a l'eixemple anterior, destaque el curriculum de la mes brillant afiliada del PP, en dos llicenciatures i dos masters, García Tejerina, dels democrates populars, es permet dir: "Espai, que les urnes son perilloses".

http://www.elmundo.es/espana/2015/06/30/55929e53268e3eb7508b458a.html

Lo que es perillos es la corrupcio i l'estupidea de la que fan gala cada vegada que obrin la boca i esta es la sabuda...

L'euro es un llastre, es començar una casa pel sostre, havien d'haver creat els experts −que no en fan una bona− i els politics, mascotes de lobistes, una estructura politica europea comuna, bancaria, fiscal i monetaria, i en acabant la moneda −que te mes forats de seguritat que les actualisacions de Windows per a tapar-los−. ¿Si ha multiplicat per 3 la cistella de la compra i els sous no s'han multiplicat per la mateixa quantitat, quí ha guanyat? Tots nos juguem molt, pero en situacions de crisis, la devaluacio de la moneda es fonamental per a recuperar-se abans o el mateix control de capitals, l'euro no permet estes possibilitats i ademes tampoc aporta solucions, alternatives creibles, totes les prediccions dels experts i indicadors grecs han empijorat considerablement des del rescat ¿Quan van a desconfiar d'ells els vulgars mortals o demanar-los responsabilitats? ¿Son tambe inviolables? ¿Que falta mes per a desconfiar de l'ideologia criminal neolliberal? La solucio es el problema. Europa ha segut una trampa, no es pot fer una casa mal feta i estar vivint en ella tranquilament, menys encara fer responsable al que se li cau la casa damunt. Pero crec que l'opcio de l'eixida de l'euro −que yo sempre he apoyat− arriba tart, s'hauria d'haver fet front abans de rebre els rescats, en una desintegracio programada de l'euro o en desvinculacions unilaterals. Els països rescatats perdran una decada −com a minim− i es deixaran pel cami la salut i la vida dels seus ciutadans a base de precarisar les seues condicions vitals per a major gloria del capitalisme salvage, este si es el dimoni. Repetixc, el cas islandes mostra com en una moneda propia l'eixida de la crisis ha segut mes rapida i menys lesiva. Si per als neolliberals Islandia fon la culminacio perfecta del capitalisme −clar, abans de la fallida−, es dir, fon un eixemple a seguir, tambe ho hauria de ser ara per la mateixa regla de tres.

Els fals dilema es que trien lo que trien −llamentablement− els queden molts anys de patiment −no a soles ad ells−, no trien des de la llibertat o la racionalitat, son pardals atemorisats dins de la gabia del capitalisme salvage. O el poble allunta als neolliberals d'enmig o no quedarà poble sino rabera. Deprengam del poble islandes que agarrà el testic del seu futur i desti i millorem-lo, en acabant que ningu es queixe.

 Image: font_gurusblog.com

Per J. Masia