Es altament provable que a dia de hui sapien que no hi ha cap dona en el nou govern de Grecia encapçalat per Alexis Tsipras, de la Coalicio de l’Esquerra Radical, Syriza. Este “masclisme” ha segut mostrat, reiterat, destacat i magnificat per tots els mijos de comunicacio (radio, televisio, internet, periodics) que he ates en la semana del 26-31/1/15.

          No li llevare importancia al fet de que un partit d’esquerres relegue o oblide de forma tan significativa a la mitat o mes de la poblacio del païs, ni tampoc que el soci de govern siguen els ultraconservadors Grecs Independents, de Panos Kammenos.

          Deixe uns interrogants sobre este curios comportament mediatic. ¿Quàntes dones integraven els governs del socialiste Kostas Simitis, del PASOK, entre 1996-2004?, ¿o els del conservador, de Nova Democracia, Kostas Karamanlís, 2004-2009?, ¿o el del socialiste, del PASOK, Yorgos Papandreou, 2009-2011? (recorde que “dimiti” en novembre de 2011 quan plantejà un referendum sobre la refinançacio del deute), ¿o el del “tecnocrata” Lukás Papadimos, 2011-2012?... i si estos temps els pareixen massa lluntans… ¿Algu recorda les ministres que hi havia en l’anterior eixecutiu del conservador Antonis Samarás, de Nova Democracia, 2012-2015? ¡Mira que ho he posat facil!... pero ni yo ho se… ¿Es comprén la debilitat -per asimetrica- de la critica (no de l’absencia femenina en este i uns atres casos)?

          Pero encara podem anar mes llunt en la desinformacio, com la revista VanityFair (28-1-15), a on en un articul recriminen que: no hi ha dones en l’eixecutiu de Grecia, no hi ha menors de 45 anys -excepte el propi Alexis Tsipras- (¿?), no hi ha corbates (¿?), no hi ha casi experiencia governamental (¿?), i culmina la manipulacio en la següent frase, que no traduixc, “No hay mujeres y (por tanto) no hay productos de limpieza. Belén Esteban lo explicaría así” (¡! ¿?).

          Respecte a l’aliança en els dretans Grecs Independents; descartats Nova Democracia i PASOK, queden els “fluvials” To Potami -El Riu- lliberals-socialdemocrates (?) que no es plantegen aixar arrere en les retallades socials, no pensen frenar les privatisacions ni tampoc consideren prioritaria la renegociacio del deute. Tambe estan els comunistes, KKE. Qui vullga pot entrar en la seua wep i vore les opinions que tenen sobre Tsipras, Izquierda Unida o Podemos (està disponible en castella). Pareix que quedava poc a on triar i des de feya mesos els ultraconservadors donaven soport a les propostes de Syriza en el Parlament i son partidaris de combatre la crisis humanitaria, reformar les institucions i negociar una condonacio de part del deute. ¿Durarà la coalicio? Son “fortets” (antiimmigracio, xenofops, homofops, contraris a les politiques de genero, antilaïcitat, beligerants contra la veïna Republica de Macedonia per qüestio de noms -cosa que nos sonarà molt als valencianistes-, etc.).

          No s’ha d’oblidar que la societat grega es prou conservadora i aixina es veu si contem diputats i percentages: 123, 44,7% (El Riu, Amaneixer Dorat, Grecs Independents, Nova Democracia, PASOK), front a l’esquerra, 114 (Syriza i KKE, sense contar els 50 diputats adicionals del guanyador), 41,7%. I hem de tindre present que la “perdedora” Nova Democracia ha baixat nomes un 1,8% respecte a les votades de 2012, front a la debacle del PASOK que ha quedat com a residual i que hauria de fer pensar a uns atres “socialistes” proxims: Italia, Espanya, França…).

          Excepte algunes referencies obligades a les primeres mides aprovades pel Consell de Ministres -sense dones-, pocs han destacat: la restauracio de l’acces universal a la sanitat, l’anulacio del repagament -atencio hospitalaria i medicines-, la pujada del salari minim de 586 euros a 751, la reimplantacio de la negociacio colectiva, la restitucio de la paga numero 13 als jubilats en pensions baixes, la recuperacio dels treballadors publics despachats inconstitucionalment (segons sentencies del Tribunal Suprem del païs), la suspensio immediata de la privatisacio de les electriques, ports i aeroports, la paralisacio de la venda del 30% de la Corporacio Publica d’Energia (que en acabant de l’anunci perde vora un 14% ¿per qué?), o donar llum gratuïta a 300.000 llars per baix del llindar de la pobrea…

          Tot aço ha mereixcut mediaticament l’ocultacio, una mencio breu o un tractament generos d’acort en l’importancia social que te. I la reaccio -especulativa- de les bosses, la d’Atenes perde en un dia 9’24 punts, la pujada -especulativa- de la prima de risc als 1.040 punts, la perdua -especulativa- d’un 25% del valor dels principals bancs o que algunes agencies de qualificacio -especulatives- ya hagen amenaçat en rebaixar el valor dels actius…

          ¿Per qué l’europarlamentari del PP Esteban González està preocupat perque un membre de Syriza forme part de la Comissio Europea com per llei li correspon?, ¿per qué no li preocupava el clientelisme politic en Grecia o que dos “families” s’hagen repartit el poder durant decades en aquell païs?

N.B. En l’anterior articul meu apareixia que el ministre d’Interior es “José Fernández” quan el nom correcte es “Jorge Fernández”.

                                                                       Antoni Fontelles