Frau en la contractacio d'iluminacio Led

25/11/2014

Alfonso Rus admitix reunions previes en la firma de "leds" que s'endugue 13 millons d'euros. El president de la Diputacio contactà en Inelcom un any abans del concurs, l'empresa fabricà sense experiencia la perilla mes cara i obtingue el 50% dels diners. En dos anys guanyà en 173 contractacions.

El president de la Diputacio de Valencia, Alfonso Rus, admete haver-se reunit un any abans de convocar el concurs de leds per als municipis en un inventor i -per separat- en l'empresari propietari d'Inelcom, la firma que finalment s'ha dut la mitat del concurs de 27'4 millons d'euros licitat fins a la data per a substituir l'alumbrat public dels carrers de tots els pobles de les comarques centrals de Valencia pel nou producte.

Fonts del voltant proxim al president admeteren, en conversacio en el diari EL MUNDO, que hi hague una reunio inicial en un inventor d'una lampara led de substitucio i posteriorment en l'empresari Vicente Quilis, qui poseix la fabrica Inelcom en seu en Xativa, el municipi del que es alcalde Alfonso Rus des de l'any 1995.

En eixes reunions previes a ni tan sols iniciar el proces administratiu del concurs va ser a on Rus "cuinà" el contracte, donat a que en cap de moment es tractà d'un concurs d'idees o d'una proposta de tecnics interns davant d'una patent o innovacio industrial particular com sol ser habitual. Es tractà d'un impuls a iniciativa personal del president de la Diputacio de Valencia, qui arribà a anunciar en Levante TV que compraria una patent de leds de substitucio, a pesar de que en aquell moment els qui li havien ensenyat l'invent no ho tenien patentat.

Es dona la circumstancia de que Inelcom, una empresa en gran experiencia i prestigi en el sector de les telecomunicacions i que conta en mes de 1.400 empleats, no hi havia realisat incursions en l'area dels leds fins al concurs de la Diputacio de septembre de 2012. Mai s'hi havia interessat per este sector. Segons senyes facilitades per la propia Diputacio a la redaccio d'El Mundo, pese a ser la seua primera experiencia en el sector consegui una gran punteria: copar mes de la mitat de la facturacio a pesar de que el preu unitari de les seues leds era el mes car. En contra de les lleis basiques del mercat, el mes costos s'endu mes de la mitat del pastiç.

La mecanica del proces donava a triar als alcaldes de cadascu dels municipis entre varies ofertes diferents: Inelcom, Led y Spa, El Corte Inglés, Marina D'Or Energías i Sice, filial de ACS. Curiosament cap de les grans multinacionals d'electricitat participà a pesar de ser el major contracte public al voltant de leds promogut mai en Espanya.

Inelcom logrà en 2012 i 2013 els contractes de 173 municipis -el 41'89% de les obres- i, a pesar de ser el mes car en comparacio en les mateixes ofertes, s'adjudicà el 50'16% dels diners, un percentage que supon 13'263 millons d'euros, segons senyes oficials de la Diputacio.

La central de compres de l'institucio, en l'objectiu d'abaratar costs i optimisar recursos, adjudicà a cinc empreses la substitucio de perilles per llums leds i els alcaldes podien triar, pero la licitacio pareix feta a mida d'Inelcom. Esta empresa recorregue a carrecs publics de diferents partits, molts del PP i alguns inclos de l'oposicio, per a que feren de comercials i conseguiren contractes per a l'empresari de Xativa. Entre ells destaca l'exalcalde de Carcer i exconseller d'Aigües de Valencia, Aurelio Hernández.

Les trobades en Quiles un any abans de que es resolguera el contracte que admeteren des del voltant de Rus coincidixen en l'informacio a la que ha tingut acces el diari El Mundo. Les cites arribaren en acabant de la rescolada en Levante TV en el que Rus, inclos, confirmà sense pudor que estava en negociacions en una empresa que sería l'encarregada de produir estes perilles per als ajuntaments de les comarques centrals.

En acabant d'esta imprudencia -Inelcom es converti al següent any en la gran beneficiada del pla-, les trobades discreccionals en Quilis i el seu equip d'ingeniers continuaren. Hi hague almenys tres reunions. Una de Rus en els inventors inicials, del producte dels quals no quedà satisfet. La segona dels inventors en l'empresa Inelcom. I la tercera de Rus en Inelcom per a que comprovase si el prototip inicial era operatiu o no i si tenien ells alguna llinea de producte desenrollada. Totes estes trobades es celebraren en dates propenques a la Fira de Xativa, que es celebra en agost. Alguna trobada s'hague de canviar de dia perque eixe any, 2011, un jove mori en les festes en rebre una envestida del bou Ratón. En les trobades, segons estes informacions, participaren ingeniers de l'empresa de Quilis que treballaven en les perilles que mes tart es colocarien per les comarques que controla Rus.

A totes estes curiositats s'afig una atra mes. A pesar d'existir 20 sublots, diferents tipos de perilles, Inelcom no oferia tot el palmito. La pijor candidata en este sentit era Marina D'Or, que solament tenía una perilla. La mes completa, El Corte Inglés, que tenía tota la gama. No obstant, l'empresa de Xativa Inelcom solament oferi la mitat, 10 de les 20 perilles. I encara aixina, obtingue una eficacia redona, pel preu mig i grau d'encert en el desig o les necessitats dels alcaldes de les comarques.

Pero hi ha mes ombres en el pla de les perilles de Rus. Segons fonts de l'oposicio, la modificacio de les lluminaries ya existents -fabricades i adaptades al moled anterior de perilles- implica, segons el Comite Espanyol d'Iluminacio (CEI), que la companyia introductora de noves periles que modifique les lluminaries adquirix la responsabilitat en ella en qüestions de seguritat, compatibilitat electromagnetica, fotometria i mig ambient, aixina com uns atres aspectes llegals.

Les curiositats

Els millors contractes, sense experiencia, Inelcom fabricà la perilla en els preus unitaris mes cars, que resultà ser la preferida i la mes rendable, pese a que solament ofertava 10 dels 20 tipos de perilles leds contemplats. Tota una fita industrial.

Abans i en acabant de decembre de 2012

Fins a decembre de 2012 El Corte Inglés era preferit pels alcaldes, pero en acabant, la nova ret comercial creada, gracies a molts carrecs publics, consegui donar la volta a les senyes.

Un inventor es queda sense invent.

La primera reunio que tingue Rus fon en un inventor, el producte del qual no agradà, pero fon provat per Inelcom qui desenrollà en acabant un atre millor.

Concretament el CEI apunta com les perilles modificadess poden no complir requisits de seguritat, sent obligacio dels qui les modifiquen de realisar tots els ensajos necessaris per a garantisar de nou el compliment de la normativa obligada. Diu, en concret, com eixa empresa "deu de realisar els ensajos de seguritat electrica i responsabilisar-se de totes les possibles conseqüencies de la seua actuacio. Este ensaig deu de realisar-se en cadascu dels tipos de lluminaria modificada".

Esta qüestio tomba un dels reclams publicitaris de Rus: la substitucio directa. No es tracta d'anar, pujar a una escala i canviar la perilla. Es mes, no es tracta solament de la perilla sino de cóm la no adaptacio del sistema previ impedix la substitucio directa, a voltes per alguna cosa tan senzilla com que el tamany de la nova perilla es massa gran per a la lluminaria existent, com s'ha constatat ya en diferents municipis que s'han sumat al pla. 

 http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/11/25/5473a515ca4741d7038b4575.html