Hi ha ocasions en que les distintes vares de medir els fets o les situacions son extremadament nitides. Al menys a mi me criden molt l’atencio. Ho eixemplificare en un cas proxim temporalment.

          Ya coneixem de sobra les interioritats i exterioritats del regim de Veneçuela. Estem sabedors de les fetes (en mes “culte”: “malifetes”) del tirà o dictador Nicolás Maduro. Hem vist i revist les neveres buides de la gent (pero no les plenes dels rics; ni tampoc les dels habitants de Papua-Nova Guinea –es un païs real– que està ple de pobres, a pesar de dispondre d’importants recursos naturals). Nos informen diariament de les injusticies que es cometen contra els dissidents (els MMCC trauen alguna volta als opositors russos –perque Russia es una miqueta ‘enemiga’– i mai o casi mai als d’Arabia Saudita –perque es prou ‘amiga’–; i ya se que en Iran eixecuten als homosexuals… com en Arabia Saudita, o les penes que hi ha en diversos estats nortamericans contra la sodomia). Vaja, que Veneçuela es casi casi casi com l’Alemania d’Hitler: es lo que alguns volen que nos cregam i que alguns es creuen (de moment no maten als opositors com si que han fet i fan els servicis secrets d’Estats Units o Russia).

          No fa molt, es realisaren eleccions per a l’Assamblea Nacional Constituent (30-7-17) que ha de redactar una nova carta magna. Publicament, la rao es per a acabar en l’inestable i conflictiva situacio politica del païs, pero sense dubte te un altissim component de determinacio per a acallar a l’oposicio. Segons s’informà oficialment, la participacio fon d’un 41 % del cens. L’empresa encarregada del control dels sufragis denuncià en Londres que s’havia comés frau… me la crec i no me la crec. Me ve al cap l’afer de les paperetes palometa de California que li donaren la victoria a George Bush front a Al Gore.

          ¿Qué destacaren els mijos de comunicacio a l’endema (31-7-17) –especialment TVE–: el fracas de la participacio i els disturbis –presentats com a repressio del regim– en 120 o 130 morts injustificables, cinc dels quals es produiren en les protestes del mateix dia dels comicis, en els enfrontaments entre la policia i els manifestants. Apunte una linea de fuga… ¿quànts morts –eixecucions– de negres i afroamericans porta la policia d’Estats Units sense ningun motiu?

          Si en una crida al boicot per part de l’oposicio encara acudi un 41.5 % de l’electorat i fon un fracas. ¿Cóm s’explica el ‘exit’ espectacular del president de França, Emmanuel Macron, quan, en un païs civilisat, modern i del primer mon, ana a votar un 43.4 % del cens? Un dos per cent mes. ¿Advertixen la doble-vara de me-nt-dir? Esta comparacio ha passat inadvertida… No cal que explique cóm es manipulaven les quantitats de participants en actes en TVV i R-9, segons fora a favor o en contra del govern i segons les donara el poder o els convocants.

          I ara nos toca a nosatres. Tambe coneixem la maldat i l’illegalitat intrinseques del referendum independentiste de Catalunya. Pero ningu, i dic ningu o no el conec, ha plantejat el paralelisme en la consulta convocada pel Parlament de Veneçuela i realisada per l’oposicio contra l’assamblea i que el regim calificà d’illegal. Encara que la participacio fon inferior a la de l’assamblea constituent i als comicis de 2013 en que resultà elegit Nicolás Maduro, lo que nos interessa es que els critics en el ‘proces’ de Catalunya han aplaudit el veneçolà. Este tracte diferencial ya li’l retrague el president Maduro al seu homolec Mariano Rajoy i, encara que el censor siga censurable per uns atres motius, dia una gran veritat.

          I per ultim ¿han vist –no s’ha subrallat– l’actuacio dels manifestants veneçolans en les protestes contra la policia?, ¿no els sona a la ‘kale borroka’?

Disturbis en Veneçuela, manifestants colpejant a policies

          Se que fa molts anys i si no tens hemeroteca o memoria se te’n passa. ¿Recorden quan el 15-M estava congregat en la porta del Sol de Madrit (hi hague comicis autonomics i locals el 22 de maig de 2011) i la Junta Electoral Provincial de Madrit prohibi les concentracions? La jornada de reflexio i el dia de les votacions es registraren moments molt tensos. ¿Recorden quí reclamava insistentment al ministre d’Interior, Alfredo Pérez, que els dispersara? Si, el PP i tota la dreta mediatica, que es com dir quasi tots. Els titulars eren inflamants contra el govern socialiste perque permetia una ‘illegalitat’ i contra els ‘radicals’ del 15-M que, casualment, nomes estaven reunits. ¿Recorden els ‘reportages’ televisius –gens interessats– als comerciants de la contornada a on expressaven el rebuig pel dany economic que els ocasionava la llarga protesta?, ¿veritat que no n’han vist cap similar respecte a Veneçuela ni sobre els ‘radicals’ manifestants veneçolans que mantingueren les protestes el dia de la votacio de l'ANC?, ¿creuen que aci haguerem tolerat una conducta semblant?

I posats en farina. S’han vist sense problemes les detencions policials dels opositors Antonio Ledezma, alcalde de Caracas, i del dirigent Leopoldo López, grabats en movil ¿Creuen que aci, en la llei mordaça, hauria segut possible aço o els hagueren requisat la camara i els hauria caigut alguna “multita”?

I per a acabar, es que l’hemeroteca es molt roïna… Quan es produi el colp d’estat contra l’anterior president Hugo Chávez (abril de 2002), ¿saben quí foren els que reconegueren immediatament al nou govern illegal que nomes durà uns dies? ¿No? Puix els ho explique: Estats Units, l’iglesia veneçolana i l’Espanya de José María Aznar. Aixina fon. No teniem problemes morals en donar soport a uns colpistes…

Ya ho pronostique. Pronte o tart –tot depen de si Estats Units s’ho pren en serio o no–, el regim despotic de Maduro caura. Immediatament es privatisarà el petroleu –l’empresa estatal–. Ho compraran els ‘amics’ (no es cap d’inconvenient com ha demostrat el germa de l’expresident de la Comunitat de Madrit, Pablo González, que està sent investigat per possible soborn en negocis en el govern de Maduro). Pujarà el preu del combustible i ya no sabrem mai mes si les neveres del veneçolans estan plenes o continuen buides. Caura de l’agenda mediatica… com tampoc apareixen les dels habitants de Djibuti… que no se si tan sols en tenen o no.

Imagens: albaciudad.org, Nicolas Maduro
                elsalvador.com, disturbis en Veneçuela

                                                                               Antoni Fontelles