M’imaginava que hauria de tornar a escriure dels bous embolats (¡I no sera l’ultima!), perque son un tema de ‘rabiosa actualitat periodistica’. Està clar que ad alguns dirigents autonomics –de l’actual govern tripartit– i locals no els fan massa gracia (¡Es qüestio de temps!) i posen o posaran totes les traves que puguen, pero considere que s’està aplegant a uns llimits prou ‘ridicles’ (ridiculs).

          A mitant de setembre (Levante-EMV, 12-9-15), la vicepresidenta del Consell Mònica Oltra defenia l’enduriment del reglament tauri per la quantitat de morts en els festejos de carrer. Argumentava que alguna cosa estava fallant quan una persona que utilisa un caminador es enganchada pel bou.

Uns dies mes tart, el director de l’Agencia de Seguritat de la Generalitat, Josep Maria Àngel, anunciava (Levante-EMV, 29-9-15) que plantejaran a les penyes la prohibicio de fotografiar o usar el movil en el recint bouer. El motiu es que est estiu, en Pedreguer, un frances va morir per una cornada mentres estava gravant l’animal en el movil. Alegava una analogia en les normes de trafic: com que elles pretenen reduir la sinistralitat, igual s’ha de fer aci.

          Val, acceptem ‘aranya com a animal de carrega del desert’, pero aci s’acaba tota la ‘analogia’.

          Recorde aquell anunci de la Direccio General de Transit (DGT) en l’epoca de Rodríguez Zapatero que acabava en la frase ‘no podem conduir per tu’. Un espot que va ser ‘retrucat’ per l’expresident del PP José María Aznar quan digue allo de que “¿Y quién te ha dicho que conduzcas por mí?” (EL PAÍS, 3-5-07). En el mateix acte tambe criticà les campanyes per a un consum responsable de les begudes alcoholiques (“Déjame que beba tranquilamente, no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás”), i els llimits de velocitat en carretera (“A mí no me gusta que me digan no puede ir usted a más de tanta velocidad”).

          Tambe ve a conte esplayar-nos un poc en l’antisistema expresidenta de la Comunitat de Madrit, Esperanza Aguirre, quan es manifestà contra la Llei de Prevencio del Tabaquisme –aprovada per l’eixecutiu de Zapatero– i digue: “Creemos firmemente, porque somos liberales, que los gobiernos no estamos para imponerles hábitos de conducta a los ciudadanos” (La Voz de Galicia, 24-2-06). La permissiva llei que regulava el tabac i el consum en la seua comunitat va ser anulada pel TSJM en 2009.

          Com que als popularistes no els agraden les prohibicions ni dir-los als ciutadans qué han de fer, podem mencionar els problemes que tenien els jubilats i majors que apostaven 5, 10, 15 o 20 centims en les partidetes i bingos que montaven en els centres de tercera edat. Problemes que estan constatats en Valencia (l’Ajuntament prohibix apostes dineraries, 2010), Sagunt (2011) o Paiporta (2012). Ya en el 2015 la Generalitat –encara del PP– rectificà, perque venien eleccions, i permete jugar en chicotetes quantitats de diners. Este problema no era nomes d’aci, tambe afectà a unes atres comunitats com Balears (per una aplicacio estricta de la llei estatal del joc o de disposicions autonomiques).

          Pero tornem a lo nostre. Hi ha ocasions en que les prohibicions perden el sentit (com en les apostes dels majors). Mantenen el sentit en les ‘eixides’ de l’expresident Aznar o de la noble Aguirre, pero no se si es aplicable aci… perque si una persona va en un caminador ¿Qué fa en una barrera o en un cadafal? ¿Com es major d’edat, qué fem? ¿Suponem que te el suficient trellat, no? Respecte a lo del frances que causà l’alarma del director de l’Agencia de Seguritat; val, podem acceptar suprimir un element distractor com es fer fotos en el movil o en una camera, pero… ¿Eliminem uns atres ‘distractors’ com: parlar en un amic, pensar en les musaranyes, estar sentat en un bancalet, mirar al cel, menjar cacau o beure’s una civada? Estos eixemples son qualitativament distints a que no es permeta l’entrada en el recorregut a qui vaja begut o drogat, pero es excessiu en el cas que comentem. Qui està fotografiant o gravant sap que ha d’estar alerta, igual que qui està parlant en un atre o rascant-se el nas… La radical diferencia es troba en que el perill o el dany es personal en els bous, mentres que si conduixc borracho puc perjudicar a tercers.

¿Suprimim els ralis perque moren espectadors atropellats? (sis, en A Coruña, 5-9-15). ¿Tanquem les pirotecnies perque en els sinistres perden la vida operaris? (sis, en una fabrica de Saragossa, 31-8-15; la mateixa empresa ya havia tengut diversos accidents anteriorment, en 10 morts, ABC, 2-9-15). ¿Prohibim el bany en la mar, les piscines, els assuts i els rius perque es una activitat ‘mortal’, en alguns casos? (Segons Mapfre anualment moren 32 persones en la nostra nacio en els mencionats espais, Lev-EMV, 4-8-15). I cadascu pot afegir l’eixemple que conega o que millor li parega.

Com que no actuem sempre responsablement, les prohibicions son adequades i necessaries quan de la meua conducta imprudent es poden derivar danys a uns atres. Com l’economia, es imprescindible regular-la perque l’historia nos mostra els desficacis que moltes persones son capaces de fer.

I, per ultim, a la nostra vicepresidenta li hauria d’ocupar –perque suponc que li preocupa– l’increment de la sinistralitat laboral mortal que han denunciat CCOO, UGT i CGT. Entre juliol de 2014 i juny de 2015 han perdut la vida 43 persones en empreses valencianes (Lev-EMV, 13-10-15).

* El titul respon a una ironia que utilisavem en valencianistes idiomatics fa molts anys quan els catalanistes idiomatics es burlaven perque diem i escriviem ‘articul’, ‘vehicul’… en conte dels ‘correctes’ ‘article’ (antic valencià), ‘vehicle’… a lo qual afegiem nosatres que tambe s’havia de dir ‘ridicle’ (incorrecte) per ‘ridicul’ (correcte). L’etimologia de les tres paraules es similar (articulum, vehiculum, ridiculum). En ‘vinculum’ diferenciem: ‘vincle’ significa ‘persona molt pesada’, mentres que ‘vincul’ es ‘unio, relacio’.

 Image: www.reddit.com

                                                                     Antoni Fontelles