En l’ambit internacional hi ha dos coses destacables. La primera, l’Unio Europea no te ‘relat’ i si el te es negatiu. Es la mare de tots els mals (sobre tot per ad aquells que s’abstenen i per ad aquells que la volen rebentar), pero s’obliden que si en la crisis de 2008 actuà com una madrastra egoista, per culpa d’Alemania i el seu neolliberalisme desnortat, en estos ultims anys (en la crisis del covid-19) ha actuat com una mare solicita. ¿D’a ón venen els fondos Next Generation que estan mantenint i reactivant l’economia? (es cert que la major part s’ha de tornar, pero n’hi ha una atra no despreciable d’ajudes no retornables).

Els eurofans no han sabut crear un relat de cohesio i sobre la necessaria bondat d’estar junts. L’eixemple practic en contra el tenim ben prop, el Regne Unit, fora i a soles. Per contra els eurofops sempre estan explotant l’image negativa que no es del tot incerta, perque en massa ocasions actua com un clup d’interessos multinacionals mes que socials i de persones. Molts d’ells, que triumfen en Polonia, Hongria, Italia o França ¿creuen que a soles poden fer-li front a China, EEUU, Russia o l’India? ¡pobrets!

La segona es l’imparable ascens dels partits neonazis o postfascistes (en Suecia, Finlandia i Dinamarca van a la baixa). Es molt preocupant que siguen els segons en Alemania i els primers en França i en Italia (pel potencial que tenen els tres països) i en Austria. ¿No han depres res de les dos guerres mundials?. El proces ya el coneixem, baix la capa de la democracia la destruiren en Alemania i es lo que pretenen ara. La creixent xenofobia en molts estats es contra els ‘moros’ i els ‘turcs’, pero que no s’enganye ningu, darrere van tots els ‘estrangers’ siguen blancs o rojos o blaus...

En el fondo i en la superficie els declaradament eurofops i ultranacionalistes tenen interessos oposts. Quan els partidaris de Le Pen tornen a tirar els camions espanyols carregats en fruita, verdura i vi en la frontera, perque els que els tiren son els ultradretans, Jorge Buixadé i Santiago Abascal aniran a marmolar a Le Pen ¿no?; quan Hongria expulse als gitanos, propis, cap a Europa aniran a dir-li a son amic Victor Orban que se’ls quede que nosatres no els volem ¿no?; quan la AFD alemanya conseguixca expulsar als turcs i darrere els toque ad uns atres, com els espanyols, els italians, els polacs o els portuguesos , aniran a dir-los que nosatres som bons ¿no?, i tots els que mos fan la ma... ¿els rebrem de cames obertes com a turistes ¿no?, ¿o cridarem a Milei per a que vinga en la motosserra?

Si ya entre els grans partits progressistes i conservadors es dificil quadrar els interessos, en els ultradretans i postfascistes es impossible. Hi haura acort per al govern de l’Unio entre les forces europeistes, pero dubte molt que reflexionen sobre les verdaderes necessitats de les persones, dels ciutadans, i del per qué passa lo que passa. Una Europa plena de taifes es lo pijor que nos pot passar, es provablement lo que la majoria d’estos partits busquen... i mentres, el fantasma del nazisme continúa recorrent els mateixos carrers, les mateixes ciutats, els mateixos camins de fa vora un sigle.

Decididament, una gran part dels votants en conte de neurones (cosa que ya dubtava) tenen una ameba en el cervell.

Imagens: europapress.es, elconfidencialdigital.com.