Ha aparegut en prensa, no fa massa, alguns qüestionaments sobre quí era Francesc de Vinatea i si mereix el lloc de reconeiximent que li otorga l'estatua en el seu recort erigida en la plaça de l'Ajuntament del Cap i Casal. 

Algun cervell eixut ha plantejat que fets pels que se va entregar voluntariament a la justicia, i pels que va ser absolt pel mateix rei, li lleven el dret a tindre el privilegi de dispondre d'un monument dirigit ad ell i en lloc tan destacat. 

Lo primer sería destacar que l'estatua no va dedicada ad ell, sino als fets en servici del Regne que protagonisà, i al significat de lo conseguit.  

Vinatea, en la seua intervencio a peticio del poble, va conseguir impedir la disgregacio territorial del Regne. Es va jugar la vida, enfrontant-se al monarca, esgrimint els Furs, i recriminant-li que lo que pretenia fer era un contrafur. Armà a les forces de la ciutat i ocupà estrategicament el Palau real. Indicant-li al rei que estava dispost a conseguir que es complira la llei per les bones o per la força... Aço podia haver segut interpretat pel monarca com un acte d'alta traïcio i podia haver intentat ajusticiar al Jurat en Cap Vinatea. Pero el rei, entengue que la llei i la rao assistien a les peticions de Vinatea, el qual en tot moment va garantisar la vida del rei i la seu familia, pero no aixina la dels restants membres de la cort que estaven en el Palau real. Per aixo davant de les protestes de la reina, filla de Castella, li recordà ad esta el rei que el Jurat en Cap, Vinatea, i els demes que li apoyaven, havien actuat llealment, respectant les lleis que ell havia jurat i que hi havia estat a punt d'incomplir per complaer-la. 

Sense l'intervencio de Vinatea, el Regne de Valencia patia perill d'haver-se disgregat i les numeroses viles que la reina pretenia que passaren a ser patrimoni dels seus fills perdien la consideracio de vila real i passaven a mans no valencianes, en el perill de disgregar al Regne, i tambe el dret a tindre representant directe en les Corts. 

Com reconeixiem al principi d'est escrit, Vinatea va tindre una actuacio que hui en dia està tipificada com a delit.  

Vinatea actuà segons la costum i tradicio vigents en el context en que ocorregueren els fets. Al trobar a la seua dona en flagrant adulteri. No obstant, per si cabera dubte de la seua actuacio es va entregar a la justicia i el mateix rei el va absoldre de tota culpa. 

¿En quin cap entra el recriminar costums i comportaments  antics en base a lleis actuals? En la estatua es reconeix el perfil public del personage, no s'entra en el seu perfil privat. 

En la peninsula tenim a l'apostol Santiago "El Patro de les espanyes", considerat sant home. Per tots reconegut com un gran exterminador de “moros”. Sent un dels seus grans merits el "participar" en les lluites contra els sarraïns. Representat sempre rodejat de musulmans derrotats o morts pel seu impetu o la seua espasa. No crec que si ara "apareguera" en les valles frontereres i se comportara aixina fora ben tractat ni per la llei, ni per la prensa ni pel poble en general.  

Tenim en la plaça d'Espanya del Cap i Casal la representacio d'un atre guerrer, est estranger, en terres valencianes, que venía, matava, furtava i s'emportava la riquea del poble valencià. S'ha dit d'ell que era un gran guerrer cristia. Desterrat pel seu rei, portava al seu costat guerrers tant sarraïns com cristians, i actuava mes be com a mercenari, traent el major profit de les seues correries, de les que vivia. Este no demanen que el lleven. El matar i furtar quan ho fa un castella pareix que està ben vist. Era la costum, en lo Regne de Valencia erem musulmans i ell un cristia, per tant, atenent a la costum i la tradicio de l'epoca, no res que se poguera recriminar.  

En el Parterre de la Ciutat de Valencia tenim una atra estatua erigida a un atre gran cristia. Li dien Jaume el Conquistador. Un bon dia decidi que les terres que pertanyien a valencians pacifics, uns mes que uns atres, passarien als seus dominis. Entrà en terres valencianes a espasa i foc. Apropiant-se de terres i viles. Per sort algunes poblacions se negociaren i es varen entregar sense combat, perque entre el variat i numeros eixercit del monarca cristia hi havia un grapat de despentolats que tenien per costum lluitar a rapinya, matant i furtant tot lo que podien, procedien de mes alla de l'Ebre, i alguns 'senyors' d'esta procedencia quan s'enteraren de que en la ciutat de Valencia no podrien entrar a rapinya sino respectant un tractat, decidiren tornar-se'n a sa casa, donat que la "soldada" que els obligava a servir al rei ya estava vençuda. Aço retardà l'entrada de dit rei en la ciutat, obligant-se a esperar reforços que donaren força al tractat.  

Atenent a les lleis d'ara, apropiar-se de terres, matar a les "forces de seguritat", invadir regnes veïns, fer-se l'amo de bens i sometre la voluntat de persones no estaria massa ben vist. Eren uns atres temps i unes atres costums.  

¿Li anem a llevar l'estatua per les coses que va fer en els seu moment? ¿O nos anem a centrar en els aspectes positius que tan insigne personage aportà al nostre poble?  

Un atre cas eren les bodes entre chiquets menors d'edat. Matrinonis concertats, en les que els contraents res tenien a dir. I quan mes dalt apuntes pijor, s'han donat bodes en chiquetes o chiquets de 7 anys per a garantisar una dinastia. En acabant posaven una regent i problema resolt. 

Les unions de jovens sense el seu consentiment son una practica estesa hui en dia pels països de l'Africa i l'Orient Proxim. Perseguible en el nostre territori estatal, pero completament llegal en els països d'orige, com ho va ser en son dia en el territori de les espanyes. 

Un atre cas mes recent es l'impossibilitat de les dones d'obrir un conte corrent sense el permis dels seus homens. (fins a 1981).

(http://eap.gobex.es/external/guia_formacion_igualdad/contenido/cap4/2contenidos_de_la_clase-1igualdadyconstitucion.html )¿Aço convertia en delinqüents de genero a tots els banquers? Tampoc fa tant que les dones no tenien dret a vot (fins a 1931) ¿Convertix a tots els governants d'eixos temps en delinqüents de genero? 

Encara recorde una pelicula, pot ser dels 60 o 70,  basada en "La fierecilla domada" de W. Sakespeare, l'argument de la qual era que les dones necessitaven una ma dura d'un home per a ser felices... I venia a dir que les dones necessitaven “una palissa" de tant en tant per a ser felices i la protagonista mostrava la seua satisfaccio quan l'home la 'posava a caldo' mostrant d'esta manera que la volia... 

Estes ultimes coses son prou recents, al dia de hui impensables, pero en son dia, naturals i acceptades de manera natural per formar part de la cultura per tots acceptada. 

Francesc de Vinatea actuà d'acort a la costum i a lo que l'honor exigia. La maxima autoritat de l'epoca, el rei, li donà la lliure absolucio de tots els carrecs. No podem recriminar en base a les costums actuals que actuara d'acort a les costums de l'epoca en la que vixque. Cada temps s'ha de jujar en base al seu context i no es licit pretendre jujar a cap persona en base a unes lleis i unes costums que no existien en el moment en que la persona vixque.

Miquel Real

 Imagens: todocoleccion.net; es.paperblog.com