Esquizofrenia de les entitats supostament valencianistes
17/5/2016
La Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, es manifesta contraria als passos que està donant el seu decà; Lo Rat Penat es desmarca de les actuacions de la RACV i fa public un manifest en el qual afirma que mai ha defes estes actuacions ni les compartix. El mateix Voro Lopez amenaça en dimitir si l'acort que preten el decà es pren per l'entitat. En realitat de lo que es queixa es d'estar exclos i no poder participar de les conversacions.
Anem per parts. Esquizofrenia, atenent al mateix diccionari de la RACV es:
-
"(Compost del grec σχίζω, dividir, i φρήν, enteniment.)
-
s. f. Patol. Grup de trastorns mentals caracterisats per la falta de diferenciacio entre les experiencies reals i irreals, alteracio de la personalitat, alucinacions, deliris i comportament anormal."
Per tant podem tractar d'esquizofrenic el comportament de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, actors i particips de l'acostament fet per la RACV a la normativa de la AVLl, ells son els responsables de la minimisacio de les diferencies entre les dos llengües, ells son els qui en contra de totes les associacions culturals trencaren en l'unitat del valencianisme canviant la normativa per a fer un acostament a la AVLl, tal i com reconeix el decà de l'entitat. Acostament encaminat i que conduix a una confluencia de les dos normatives. Ara no poden erigir-se en persones dignes que rebugen i reneguen de les conseqüencies derivades del seu treball confluent i convergent.
En el seu moment, no dubtaren en eliminar a tot aquell que s'opongue a tal maquinacio, desfent-se i expulsant a llingüistes com Chimo Lanuza o Antoni Fontelles, junt als que tambe, per coherencia, se n'ana el filolec Manuel Gimeno. No valgue que ells foren els coautors del diccionari de la RACV ni de la gramatica de la llengua valenciana, ni que entre ells estiguera l'autor de la millor flexio verbal de la llengua valenciana feta mai.
Les raons de pes llingüistic, sociollingüistic, o les de coneiximent de la llengua que tenen estes persones o el treball que desinteressadament havien fet en pro de la llengua valenciana, ni tan sols el previst i segur trencament de l'unitat d'accio del valencianisme que produia l'adoptar el canvi en la normativa, tingueren per als bochins, valor ni pes a l'hora de prendre la decisio.
Els interessos eren uns atres. L'editorial l'Oronella la qual va publicar "baix la nova normativa", curiosament, abans de que esta fora publicada i aprovada, assegurà que interessava, des del punt de vista estrictament financer i comercial, perque els usuaris no podrien diferenciar a primera vista si es tractava de valencià o catala i per tant podien atraure a mes llectors...
Per ad uns atres, com Artur Ahuir, Angel Calpe, o el mateix Ramón Ferrer, actual president de la AVLl els motius economics tingueren un pes mes fort encara; Artur Ahuir es justificava davant dels valencianistes afirmant que tenía uns nanos als que donar de menjar... Obviant que faena en l'academia de son sogre i per tant menjar per als seus fills, no li havia de mancar, clar que el sou de la AVLl li ajudà a superar els enfrontaments en son pare, qui no deixà d'acodir a cap de les manifestacions i concentacions contra la AVLl i contra els seus academics; i tambe li ajudà a deixar arrere qualsevol tipo de remordiment de consciencia, o impuls valencianiste que poguera sorgir-li per l'educacio rebuda i la seua militancia en el GAV des de quan era menut.
Ramon Ferrer, tampoc s'ha empachat per renegar de tot lo que en son dia defengue, ni dels llibres que escrigue ni de les conferencies que donà defenent l'independencia de la llengua valenciana. Milacres que obra un sou desorbitat en persones sense principis i sense dignitat.
Diferent va ser el cas de Xavier Casp, qui entrà en la AVLl nomes per ego, en paraules seues "sense mi la AVLl no s'hauria creat" , a la seua edat, els diners ya no li feyen falta, per aixo, quan va ser pressionat pel mon valencianiste presentà la dimissio. Cadascu d'aquells que carisen de dignitat i de principis tenen un preu, i el PP sabe trobar el d'aquells que entraren en la AVLl supostament per la "quota valencianista".
En tot este cami de confluencia la RACV han tingut un companyer de viage inseparable, Lo Rat Penat, el qual sempre els ha secundat i donat el seu soport en les seues decisions, motiu pel qual aplicà sense dubtar, en els seus cursets de valencià, la normativa confluent.
Igualment membres relevants de Lo Rat Penat que ademes formen part de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, han participat en actes i conferencies en l'Universitat de Valencia a on han manifestat la seua voluntat de confluir i convergir a canvi de chicotetes concessions.
Fets que l'esquizofrenia dels dirigents d'esta associacio, fa que ho prenguen com a cosa normal, en el soport dels seus socis, lo mateix que es consideren valencianistes al temps que mantenen com a president al regidor d'un partit que ha llegalisat el catala per mig de la creacio de la AVLl, que ha mantingut les directrius catalanistes, impostes per Cipria Ciscar en temps del president Joan Lerma, en les escoles i que per tant, han permes la permanencia de la catalanisacio dels coleges i de l'Universitat de Valencia. Esquizofrenia que fa possible que quan s'acosten les eleccions, demanen ¡El volt valencianiste! per al PP.
¿Quí pot pertanyer ad un partit que defen l'unitat de la llengua, que manté el catala en els coleges, que ha creat un ent per a negar l'existencia de la llengua valenciana (la AVLl), que subvenciona actes i entitats catalanistes (Escola Valenciana, correllengües...) i dir-se valencianiste? ¿Cóm pot una persona aixina ser president de Lo Rat Penat, i cóm pot haver una atra igual sent president de les joventuts de la mateixa entitat, els dos del PP? ¿Explica aço suficientment que Lo Rat Penat haja apostat per una normativa confluent en els seus cursets de llengua valenciana?
Ara nos ixen en un comunicat deslligant-se del cami que han compartit i construit junts Lo Rat Penat i la RACV, com si ells no hagueren trencat un plat en sa vida... Gracies a les hemeroteques podem comprovar que una cosa es lo que diuen en el seu actual comunicat, i una atra molt diferent el cami que han vengut recorrent fins al dia de hui.
Image: Ramon Ferrer i F. Martinez-Roda, lasprovincias.es
Miquel Real
