Entrevista a Miquel Ramon Martí (I) / per F. X. Mir

30/5/2020

            P. Hui tornem a entrevistar a un companyo, a l'arqueolec i doctorat en arquitectura Miquel Ramon Martí. El motiu es descobriment de l'aqüeducte valencià que està en boca de tots, inclus els que nomes tenen autoodi i critiquen sens arguments. ¿Quànt de temps t'ha dut este treball en concret?

            Ya en el l’any 2001, publiqui en la Revista Britanica d'Arqueologia i vaig introduir el tema i nomenava l’aqüeducte de Valencia, ya que no es pot explicar Valencia sense l'aigua, lo que passa es que encara no havia vist l’importancia de l'aqüeducte, inundat. Com estem tots, entre tanta intoxicacio que fa creure que tot ve dels moros, el tema el tracti superficialment en aquells temps ya que l’articul era de l’epoca visigoda valenciana.

             P. N'hi ha molta gent que se pregunta, per qué un aqüeducte tan important si en Valencia hi havia un riu.

             Per la mateixa rao que hui en dia ni tu ni yo beuriem aigua del Turia. El romans, sabien molt be que beure aigua de riu, suponia estar expost a tragar coses que no eren adequades (encara que no saberen lo que era una bacteria) i ademes, en la filosofia dels meges romans i dels arquitectes i ingeniers de la cultura romana no se podia beure aigua d’un riu directament. Era antihigienic, antisaludable, antitot. Llavors, havien d'anar a l’orige, a un manal, el lloc d’a on brolla l’aigua, que es l’aigua saludable. Per lo tant, igual que nosatres bevem aigua embotellada i no de la vora del riu, lo mes paregut per als romans era beure del manal (ullal) i mes un riu tant llarc com el Turia, que a l’altura de Valencia porta de tot, tenía temporades que portava mes terra que un camp de cebes.

             Una fonteta a nivell de la mar prop de Valencia no era prou ya que ha de tindre un gran volum, o estar en alt i no queden candidates prop. En resum, el riu no es una alternativa per a beure i en epoca musulmana quan no tenien aqüeducte, sino sequies, reciclant l’aqüeducte directament o trayecte, pero aigua de riu no, feren pous. En epoca romana, abans de l'aqüeducte, tambe n’hi havia pous, pero un pou no pot donar aigua corrent a nivell public i manco per a les instalacions romanes i per al consum que tenien, per aço, mes avant, en epoca migeval, com no n'hi havia, la gent escomença a morir d’enfermetats relacionades en l'aigua, que es lo que ve passant en molts països subdesenrollats. El no tindre aigua neta es un problema en lletres mayuscules per a una societat que vullga desenrollar-se.

             P.-¿En quíns anys estigue actiu l'aqüeducte?

             Tot apunta, per les lapides romanes de les viles romanes a les que suministrava en el seu cami, que estigue actiu en la mitat del sigle I i a partir d’ahi, funcionaria fins al sigle III d. C., i des d'este moment, escomença a tindre uns problemes increibles que ya patia des del principi, perque ya se va solsir un tros per culpa del tipo de roca que hi havia, que es la “toba”, porosa i fragil si l'aigua no para de passar i al caure un gran tros junt al riu, hagueren de construir un tros per les muntanyes de pedra calcarea, una pedra mes resistent i dura, i esta es la part bonica que podem vore en l’aqüeducte de “penya cortada”.

            Hem de tindre en conte que eixe aqüeducte tan llarc ya en el sigle III tenía problemes de manteniment, inclus el foro de Valentia ya estava en runes en eixe moment. Varen tindre que anar amputant-lo perque no el podien mantindre tan llarc. Els bizantins, quan cau l’Imperi roma en el sigle V, veuen l’aqüeducte que està ya practicament mort. Ells quan venen aci en el sigle VI d. C., intenten reconstruir-lo, com en Cartago feren, pero no tot sino una part, que va des de Villamarchant a Valencia, la part a on ya no tenien que construir ponts per a creuar el riu.

            Quan el Bizantins son expulsats, l’aqüeducte se manté mal que be, pero com Valencia s’abandona en el sigle VII, tampoc se cuida i per lo tant, gran part se pert. Per lo que respecta a Valencia, el canals de l’aqüeducte a partir del sigle VII, com demostren les excavacions, estan plens de fanc i fins el sigle X practicament no se recupera dins de la Ciutat. Pero en epoca islamica, ya no estem parlant de l’aqüeducte que venía a Valencia des de Tuejar (Toixa) o mes tart de Villamarchant sino nomes trossos, que vindrien a ser les famoses sequies valencianes que prenen aigua gracies als assuts (especie de preses construides als trossos trencats i que acumulen l'aigua per a omplir les sequies). Estes vindrien a substituir a l’aqüeducte fora de Valencia. I dins de Valencia, l’aqüeducte se convertix en sequia tambe. Podem dir que l’aqüeducte resorgix en diferents epoques, a trossos, diriem que es un “Frankinstein”, el pobre.

 

Aqueducte de Penya Cortada

            Va canviant pels diferent governants i les seues intencions i coneiximents. No es lo mateix un Imperi Roma, que una Hispania migeval, pero si podem dir, que les sequies que hui en dia funcionen son filles d’eixe aqüeducte.

            P. Una obra tan singular i important, tambe ve a dir-nos, que provablement, Valencia era mes important de lo que alguns pensen, paregut a quan se va descobrir el circ romà. ¿Qué opines?

            Yo pense que Valencia necesitava aigua com hui, una ciutat mediterranea en necessitats d’aigua i que el construiren no per a demostrar poder sino per necessitat. El saguntins ya havien captat l’aigua de Begis, en Edeta romana, ya capturaven en Sant Vicent de Lliria, i açi no els queda una atra que fer dur l’aigua de mes llunt, ajudats per l’orografia del terreny i no queda mes que un candidat: Tuejar (Toixa). Lo que passa es que tenim una serie de complexes com a valencians, que nos han fet creure que sempre hem segut de segona fila i que fins que no arriba Jaume I, açi no hi havia res o no erem res, com a molt, moros i sequies, especialment per part dels migevalistes valencians, en general. Es una prova mes de lo que falta per descobrir i que no volen que ixca a la llum, sense el seu permis i visio.

            P. Fa poc, feres una exposicio en Toixa, segur que fon un exit pero ¿cóm reacciona la gent en tot lo que està passant?

            Va ser un acte molt bonico, ademes l’Ajuntament estava molt interessat i es l’unic poble que m’ha demostrat un interes real en la guerra oberta i que li donava igual lo que lladraren alguns. Afortunadament, a la gent li agradà i feren moltes preguntes, estaven molts interessats, En acabant, anarem a vore la presa romana que diu l’Universitat de Valencia que es falsa, no es una presa romana evidentment, sino un canal tallat en pedra per a un moli i mes tart central electrica. Afortunadament, acabarem anant a l’orige real, algu estava un poc afectat perque els desmontà la visio que sempre han sentit, pero ho entenc. Alli, l’ullal que està alli dalt es precios i presenta un canal tallat i es a on naix realment la sequia de Chelva. Una volta alli, varem donar una explicacio i van ser un dia maravellos en la gent, no nomes del poble, sino tambe molta gent del cap i casal o de Manises, interessats perque l’aqüeducte passa per alli. Imagina les reaccions, indignats per les declaracions de la mafia, que sense llegir l'estudi ya m'han condenat, no permeten el debat sino es seu i utilisen un discurs mediocre i mesqui.

 

Imagens: agroicultura, Wikipedia (Falconaumanni)

F.X.Mir