Entrevista en Voro Martinez, autor de la proposta de divisio territorial

3/4/2019

            1- Presentacio de l'entrevistat 

            ACNV.- Gracies per acceptar l'entrevista. Primer que res, conta'ns quí es Voro Martinez i d' a ón be per ad aquells que no te coneguen. 

            Voro M.- Primer que res, gracies a vosatros per entrevistar-me. Be, en realitat soc nomes un valencià preocupat per la seua terra. 

            ACNV.- ¿Cóm entrares en el valencianisme? 

            Voro M.- Vinc d'una familia en inquietuts valencianistes, mon pare va ser militant d'Unio Valenciana i ma mare tambe es molt valencianista. Anys mes tart, la gent de Unio Valenciana d’Alaquas me va oferir formar part del proyecte local i ahi va començar un cami que dura fins a hui. He passat per varies associacions i un grapat de partits politics i ara he passat de ser un soci del GAV a estar en junta. 

 

            2- La societat valenciana 

            ACNV.- ¿Cóm veus a la societat en l’actualitat?, ¿qué li falta a la gent per a que es movilise? 

            Voro M.- Be, abans d'entrar en materia m'agradaria deixar clar que lo que vaig a dir es opinio meua, no es l'opinio del GAV, independentment de que en el GAV hi haja mes o manco gent d'acort en lo que pense. 

            No tinc intencio d'allargar-me excessivament en la resposta, pero crec que hi ha molt que dir. 

            Lo que estem veent no es cosa exclusiva de Valencia, sino de la societat del sigle XXI i d'occident en major mida. 

           El politolec Peter Mair nos parla, especialment en la seua obra "Ruling the void", de cóm la gent ya no creu en la democracia o almenys cóm està estructurada en estos moments. Kate Julian tambe nos mostra cóm la gent cada volta es mes atea i asexuada, i nomes cal vore cóm estan les iglesies o cóm tanquen els locals d'oci per a donar-li la rao. Zygmunt Bauman nos descriu una societat a on les relacions socials son liquides, volatils i cibernetiques. Estem veent el canvi a una societat a on les persones no creuen en res mes alla del seu curt circul de relacions socials, siguen estes familiars (si es que conserven la relacio en la familia), amistoses (si encara tenen amics de tota la vida) o de parella (si es que encara creuen en el matrimoni). En este context els problemes que puga tindre la patria son una questio molt trivial i la participacio en la politica de forma directa (partits) o indirecta (associacions) es minoritaria. Nomes aquells moviments fortament subvencionats tenen capacitat per a movilisar un poc de gent. 

            ¿A tu no t'han preguntat quànt guanyes per estar en el valencianisme? A mi si, varies voltes. I quan els dic que me costa diners directament no me creuen. 

            ACNV.- ¿Cóm veus el creiximent del populisme? 

            Voro M.- Podriem definir el populisme com la lluita de les classes populars o classe mija contra les elits, siguen estes economiques, intelectuals o politiques. Basicament no se plantegen si son llegitimes o no, o si han arribat ahi pel seu esforç o els seus merits, senzillament les detesten. Els populistes de dretes odiaran mes als politics i intelectuals i els d’esquerres mes a les elits economiques. 

            Se caracterisa per donar solucions simples a problemes complexos i el desastre de la desconexio per brexit es el millor eixemple. 

            A nivell global la classe mija està creixent, pero en occident està en franca decadencia, i anira a mes. Si ad aço li sumem el context social la gent no te ni temps ni ganes de preocupar-se per les qüestions politiques o socials. En definitiva, estem davant del caldo de cultiu ideal per al creiximent del populisme. 

            Des del meu punt de vista tots els grans partits son ara populistes, busquen la simplicitat absolutament en tot, logos simples en un unic color, un lider, mensages curts i emocionals en plantejaments basics. 

            Nosatros no hem de caure en estes qüestions, pero si no volem quedar totalment fora de la societat hem de poder resumir les nostres tesis en una frase, tindre nomes quatre o cinc eslogans incontestables que dur al carrer. Eixemple: “Si dius que està cientificament demostrat que el valencià es un dialecte del catala demostra-ho, sino demana disculpes per mentir a la gent”. 

            Estic total i absolutament segur que aquella minoria social que estiga mes cohesionada i en millor estrategia durà al restant de la societat a on vullga. 

 

            3- El valencianisme 

            ACNV.- ¿Quínes perspectives veus en l’actualitat per al valencianisme? 

            Voro M.- El valencianisme cultural i politic te unes perspectives roïnes basicament perque no sap lo que vol i perque no ha entes en quína situacio està actualment la societat. El Congres del 2012 i el passat del 2018 tenien com a objectiu que els intelectuals valencianistes desenrollaren un ideal complet i coherent a partir del qual la gent valencianista estiguera cohesionada i poguera defendre les mateixes idees sense estar discutint constantment de manera interna fins a les qüestions mes trivials. 

            Per desgracia nos fa falta molt encara. Recuperar i adaptar el proyecte agricola i mig ambiental de Manolo Soler, rellegir "La reforma valenciana" de Carles Recio en la que nos parla de les institucions valencianes, seguir una posicio llingüistica coherent com nos descriu Toni Fontelles, tindre un llibre d'estil per a que la nostra gent no estiga en contra de “l'unitat de la llengua”, i aixina un llarc etcetera. 

            ACNV.- ¿Per quínes raons la gent no s'afilia a partits ni a entitats culturals tan necessaries com el GAV? 

            Voro M.- Com he comentat abans, la gent ya no creu en les institucions ni en les entitats perque pensen que estan totes podrides per dins, plenes de corrupcio i discrepancies per qüestions personals. Si estan d’acort en lo que defenen se fan amics en Facebook i donen a like de quan en quan, i ahi s’acaba l'historia. 

            ACNV.- Com a persona que porta molts anys lluitant pel valencianisme, encara que eres jove, coneixeras la trayectoria de les entitats, algunes de les quals haurien de ser referents, per no ho son, com es el cas de Lo Rat Penat i la RACV. Perden el cul per fer-se fotos en entitats o partits que han venut als valencians com es el PP ¿qué te pareix? 

            Voro M.- Es cert que la RACV i Lo Rat Penat han anat de la ma estos ultims anys. Ara la RACV te nova direccio, anem a vore qué fan. 

            Respecte de Lo Rat Penat crec que el problema ve de llunt, de quan se va permetre que gent que viu de la politica estiga dirigint l'entitat. Es un joc d'hipocresia perque critiquen a la AVLl pero no a qui la va crear. Per una atra part, el PP els manté en els carrecs per que donen l'image de que els populars son valencianistes, no per valia personal. 

            ACNV.- El valencianisme està partit, LRP i la RACV nomes desigen que el PP governe, al Congres de Valencianisme 2018 no acodiren, te recorde que feren igual en el II Congres de la Llengua Valenciana. ¿Cóm calificaries esta historica actitut? 

            Voro M.- Com he comentat abans es una actitut hipocrita que no mes respon a interessos personals de continuar vivint de la politica. La seua llabor era donar l'image de que el PP es valencianiste i de dividir al valencianisme real per a no deixar que alce el cap. 

            Tot i aixo repetixc lo anterior, anem a vore qué fa ara la RACV. 

            ACNV.- ¿Qué opines de l'inclusio en actes valencianistes, com es el cas de l'ultim congres valencianiste, de persones o institucions no valencianistes? ¿Realment es necessari contar en aquells que no creuen en el proyecte valencianiste i que no compartixen els nostres fins? ¿Un membre de la AVLl i un partit com ENV que ha abandonat els principis valencianistes tenen alguna cosa positiva que aportar en unes reflexions valencianistes? ¿Hem d'acollir les aportacions d'aquells que treballen per a destruir al moviment valencianiste com si foren del nostre moviment? I en cas de resposta positiva ¿Per qué ENV si i els seus companyons de coalicio no (ERPV)? 

            Voro M.- Soc una persona dialogant i crec que hem d’escoltar a tot el mon. Tambe hem de recordar que no se va obligar a ningu a anar als congressos. Anaren aquelles persones o entitats que pensaven que tenien alguna cosa que dir. 

            Una atra cosa es la valia d’estes opinions, perque totes les opinions no valen lo mateix. No val lo mateix la meua opinio de medicina que la de un mege en vint anys d’experiencia, ¿veritat? 

            La valia de les propostes va en funcio de la preparacio i de l'experiencia o trayectoria. Per tant, no hem de posar al mateix nivell l'opinio de Juli Moreno o Miquel Angel Lledo que la de gent en escassa preparacio o nous conversos.

 

            4- La teua proposta 

            ACNV.- Fa poc, presentares una ponencia en el Congres Valencianisme 2018, i fa uns dies en el GAV, la teua proposta que portes anys treballant sobre el nostre territori i cóm sería la millor forma d'ordenar-lo. ¿Qué te diu la gent que l'ha llegida? 

            Voro M.- La proposta en realitat no es nova, no estic descobrint res nou. En part aixo es lo que mes me preocupa, nomes estic reformulant idees que ya varen dir els primers valencianistes. La gent me felicita, pero no està arribant molt mes llunt del circul nuclear del valencianisme. 

            ACNV.- Comentares les ventages d'eliminar la divisio provincial, com propon ACNV, ¿podries recordar-les per als nostres llectors? 

            Voro M.- L'unitat provincial es per als valencianistes essencial per a mantindre cohesionada la nostra terra i evitar una major fragmentacio de l'identitat valenciana, per al restant de la gent una formula util i llegal per a eliminar set administracions inutils plenes de politics que no tenen res millor que fer que cobrar. 

            ACNV.- En la teua conferencia en el GAV creà una miqueta de polemica al renunciar al toponim Regne de Valencia i canviar el gentilici valencià per valentins ¿estas dispost a revisar esta qüestio? 

            Voro M.- La veritat es que no. Es la meua opinio i no tinc per que canviar-la. Crec que vaig argumentar be la meua posicio, una atra cosa es que la gent no estiga d'acort o no vullga renunciar als termes que s’han utilisat des de fa molts anys. 

            Yo pregunte, si diem Regne de Valencia, ¿quín es el nostre rei? Si es el Rei d'Espanya, ¿els nacionalistes estan disposts a assumir-ho? ¿Qué han de dir els valencianistes que son republicans? ¿Hem d'obligar-los a elegir entre valencianisme o republica? ¿El govern valencià ha de ser la Generalitat del Regne de Valencia? I que hem de dir al final de l'Himne de l'exposicio, ¿Vixca el Regne de Valencia? 

            No vullc estendre'm mes en esta qüestio perque no acabaria mai, pero crec que copiar el model mexica te moltes mes ventages que inconvenients. 

            Respecte del gentilici es una senzilla qüestio de desafeccio. En l'actualitat un ciutada de Benidorm es benidormer, alacanti i valencià mentres que un ciutada de Valencia ciutat es valencià, valencià i valencià. ¿No dona l'impressio de que els de Valencia capital son mes valencians que els demes? ¿Es aço de veres? ¿Es just? I tambe hem de plantejar-nos ¿Es just que els de Valencia ciutat no tinguen un gentilici propi i exclusiu? Puix tambe existix, es el de valentins. Els valencianistes de principis de sigle tractaren de recuperar-lo, yo nomes he resucitat eixes bones idees. 

            ACNV.- ¿Per qué començares a qüestionar-te l'assunt? 

            Voro M.- Fa molts anys, quan formava part de Coalicio Valenciana, nos juntavem un grapat de militants en Alaquas. L'idea inicial era fer de la seu d'Alaquas la seu comarcal i ahi va sorgir el problema. ¿Quíns pobles formavem part de la comarca? ¿Quína comarcalisacio utilisavem? En acabant de fer un parell de comentaris al respecte Pepe Esteve, que fea en la practica de president comarcal, me va encomanar la faena de dirimir estes qüestions. A partir d'ahi el treball ha anat creixent, sobretot en dubtes... 

            ACNV.- ¿Creus que la gent sap lo que vol dir païs realment i per qué el pancatalanisme fa tant d'us d'ell? 

            Voro M.- El terme païs es tremendament important per als antivalencians. Va sorgir en la republica copiant el model frances, ya que païs es un galicisme que significa regio. Per ad ells Valencia es nomes una regio de la Nacio Catalana, ademes els permet, una volta ho conseguixquen, canviar el gentilici al de païsvalencs. 

            ACNV.- Sobre el teu treball, volia fer-te varies preguntes que crec la gent ha de saber, mes encara si no t'han llegit o escoltat. ¿Per qué hi ha pobles valencians, com per eixemple Ribarroja, que han canviat el seu nom a Ribarroja del Turia i li han ficat un cognomen, quan mai ha segut aixina, el nom sempre ha segut, nomes, Ribarroja? 

            Voro M.- ¡El catalanisme si te clar el seu full de ruta, ya ho crec! 

            Ells aspiren a una unitat territorial total com nos descriu Josep Guia en Digueu-li Catalunya, obra que recomane llegir a tots els valencianistes. Per tant, quan hi ha dos municipis que se diuen igual es necessari posar-li un cognomen, i aixo ho fan quan poden, encara que pensen que puga tindre rendiment d’aci vint o trenta anys. 

            Seria illogic posar Valencia de levante per que hi ha 10 municipis en França que se diuen Valencia, ¿veritat? Pero es llogic que, com tenim dos pobles que se diuen Quart, u siga Quart de les Valls i l'atre Quart de Poblet, per posar un eixemple. 

            Esta llogica s’aplica a tot, per aixo se varen reunir en Xativa fa anys per tal d'unificar criteris en l'heraldica i vexilologia, en l’objectiu de que tots els escuts i banderes municipals de Catalunya, Balears i Valencia tinguen la mateixa estructura. 

            Chimo Lanuza en la seua obra Valencià, ¿llengua o dialecte? nos deixa clara una maxima: si hi ha dos cultures proximes i les vols juntar has de maximisar les similituts i minimisar les diferencies i al reves. Ells l'han seguida de manera inexorable, per aixo els antivalencians amen la moixaranga d’Algemesi, els correfocs i els moros i cristians, mentres que odien les falles o la paella i mantenen una postura equidistant en els bous al carrer. 

            ACNV.- ¿Penses publicar el teu treball? 

            Voro M.- Es la idea que tinc ya fa anys, pero disponc del temps que disponc per a continuar investigant, i encara queden moltes coses que polir i documentar. No voldria que en acabant de publicat me tiraren el treball per terra per una erro en una font o un document.

 

            5- Politica i ACNV 

            ACNV.- ¿Per qué creus que la gent associa dreta-valencianistes esquerra-catalanistes, quan es ben clar que hi ha opcions d'esquerra valencianistes? 

            Voro M.- Primer m’agradaria dir que a la dicotomia dreta-esquerra li queden pocs anys de vida, pero encara està en la ment de la gent. 

            Respecte a lo que me preguntes, crec que està prou clar, per la seua propia idiosincrasia. La dreta es essencialment patriotica i conservadora, per tant tractarà de conservar lo que hi ha, que en este cas es ser valencians. L’esquerra es en essencia disruptiva i apatrida, per aixo va ser elegida pel catalanisme per a introduir-se en Valencia, tot i que el catalanisme es un producte de la burguesia de Barcelona. 

            Tambe hem d’afegir una qüestio llogica, a principi de la democracia el valencianisme era fundamentalment regionaliste, no nacionaliste, per lo que va ser recolzat pels partits de centre i dreta de Madrit. 

            En acabant, des de Madrit varen canviar la visio del problema. Pensaven que la burguesía barcelonesa era poregosa, que mai se n'aniria d’Espanya per por a perdre un mercat a on vendre els seus productes i que la millor manera de que se quedaren era anar entregant-li Valencia i Balears poc a poc, per fasciculs. Es l'historia del burro al que li posen la carlota davant. Lo que passa es que ara l'estrategia ya no funciona. 

            ACNV.- Dit aço, ¿per qué creus que la gent preferix una i una atra volta un partit estatal a forces d'estricta obediencia valenciana, tant nacionalistes com a regionalistes?, ¿per qué continuem caent en l'erro de que lo de fora es millor, encara que nos venguen al dimoni? 

            Voro M.- Pense que la gent votara populisme pel seu creixent odi a la classe politica. La cada volta mes escassa gent que se pensa el vot, vota lo que veu en els mijos de comunicacio perque pensa que lo atre es tirar el vot. Ademes els valencianistes cada volta que eixim en els mijos es per a fer patent les nostres discrepancies internes. 

            La realitat es que no tenim (en conjunt) les nostres idees clares, les que tenim no sabem vendre-les, no tenim cohesio i tampoc tenim mijos de comunicacio propis en els que arribar a la societat. A curt determini les perspectives son roïnes. 

            ACNV.- Ademes no creguem que els populars estiguen molt per la teua proposta territorial. ¿No creus que es hora de deixar-los al marge? 

            Voro M.- Sempre ha segut hora de dixar-los al marge. En el fondo ells sempre han pensat lo que Javier de Burgos, que hi ha que matar tota identitat que no siga l'espanyola. 

            Lo de crear la AVLl ha segut nomes circumstancial per tal de que els catalans se quedaren en Espanya i ademes els permet ser els bons de la pelicula per que hi ha uns antivalencians que combatre i ells son els unics que poden fer-ho. 

            ACNV.- La teua proposta sobre el nostre territori, nos pareix molt interessant, innovadora i valenta, pero supon una revolucio en lo establit. La convergencia del pancaespanyolisme que tant hem denunciat, tambe la podem vore reflectida en el teu treball. Pareix una paradoxa, pero estos aparents enemics unixen esforços contra els valencians, sense cap problema. 

            Si al remat, la solucio es politica ¿qué penses d'eixa artificial diferenciacio entre cultura i politica realisada nomes que per algunes institucions culturals dins del valencianisme estricte? 

            Voro M.- Com ya he dit abans, primer hem de tindre clar que hem de defendre. No estic en desacort en que el primer pas siga lo cultural. 

            En acabant, sería formar uns mijos de comunicacio estrictament valencianistes, per a poder arribar a la societat. 

            Per ultim, i de manera irrenunciable, esta la part politica. Tots sabem en el fondo que la solucio es politica, diguen lo que diguen. 

            ACNV.- ¿A banda de ACNV quíns atres partits s'han interessat per la teua proposta? 

            Voro M.- Duc un grapat d'anys en el valencianisme i tinc amics en tots els partits que s'han interessat per la proposta, pero a nivell digam formal nomes ACNV. 

            ACNV.- Tu que has estat en un partit, ¿creus que el valencianisme te futur i mes en concret, una opcio nacionalista sense complexos?¿Creus que una opcio nacionalista sense complexos pot fer cami? 

            Voro M.- El valencianisme te futur, ¡clar que si! Basicament perque encara està dins de la gent. 

            Una atra cosa es una opcio nacionalista. En estos moments les etiquetes resten molt mes que sumen. Hi ha que vendre quatre eslogans a la gent, pero vendre’ls en llengua valenciana. 

            ACNV.- ¿Qué penses de l'activitat de ACNV? 

            Voro M.- Me pareix interessant les publicacions de la seua uep. Per la part que me toca compartixc algu d’ells. Pero com tot lo que es valencianisme a dia de hui li fa falta presencia en el carrer. 

            No es per ser repetitiu, pero lo unic que se veu pel carrer a dia de hui son manifestacions de colectius subvencionats i alguna bandera d’Èspanya. 

            ACNV.- Si vols dir alguna cosa als nostres llectors, aprofita el moment. 

            Voro M.- ¿Te pareix poc tot lo que he dit!? La majoria dels llectors no hauran arribat fins aci. 

            ACNV.- Moltes gracies. 

            Voro M.- De nou gracies a vosatros per entrevistar-me.

 

            Image: Voro Martinez en Xavier M., ACNV  / J. Masia

 

ACNV / Xavier M.