El nostre coneiximent comu nos permet aplicar este qualificatiu a molts aspectes de la vida: quan nos acarona la mare, quan el gos mou el rabo en vore’ns, quan te feliciten pel teu aniversari, quan descobrixes l’amor, quan sents la satisfaccio per haver acabat una obra… estes i unes atres situacions podem dir que son entranyables, pero opine que no es predicable del sexe ocasional, lliure, amagat o adulter.

          No obstant, esta ha segut l’adjectivacio majoritaria, si no l’unica, aplicada a les anades i tornades del rei emerit Joan Carles I en la vedet-actriu Bárbara Rey. Es una mostra mes de la semantica de l’ocultacio i del dissimul, perque està clar que parlem d’amants i de sexe, i ben poc de ‘amistat entranyable’ (un eufemisme) entre les dos persones. Un rei que, per cert, ha tengut moltes mes amistats similars.

El tema es dificil i esvaros perque no se sap ben be si es una qüestio de ‘bragueta’, de ‘economia’ o de ‘seguritat nacional’. Lo ben cert es que tant els programes del cor com els informatius han debatut i debaten l’afer entre el monarca i l’artista.

          La veritat es que poc m’importaria si fora nomes sexe. Alla cadascu en sa vida que yo ya tinc prou en la meua; pero no, la relacio te una component ‘politica’ per quant la senyora ha vixcut un grapat d’anys a costa de l’erari public. Es mes, gens m’importaria si el silenci de la dama li l’haguera pagat ell del seu patrimoni. Segons l’informacio publicada, li l’hem estat apoquinant dels fondos reservats i no nomes d’ahi.

          En juliol del 1997 s’havia anunciat que Bárbara Rey anava a participar en el famosissim Tómbola. A ultima hora, per ordens superiors (EP, 19-7-97), fon vetada i no va ser entrevistada. Aixo si, se li pagaren els dos millons de pessetes estipulats. Presuntament havia de parlar del furt de que havia segut victima un mes abans i d’alguna cosa mes.

          No nos lliurarem de la seua presencia perque en el 2000 tornà a les nostres terres, a Canal 9, en un espai de cuina –que mostrà que no sabia guisar– (entre 2000 i 2005) i pel qual cobrava 3.000 euros per programa, segons declaracions del seu companyo Kiko Matamoros. Si, 500.000 de les antigues pessetes. Semanalment s’embojacava 15.000 euros. Ya poden calcular lo que donava aquella cuina en un any. Un silenci ben pagat, a costa del presupost de la RTVV que, en definitiva, hem pagat o pagarém –perque el deute encara va revolant per ahi– les bojaques dels valencians. De pas, recorde que la fallida de la radiotelevisio no es culpa dels treballadors i treballadores de les empreses sino de gestions com esta.

          I tambe hi ha una atra component, important, i es lo que el periodiste monarcolec Jaime Peñafiel definix com que val ell mes per lo que calla que per lo que diu, perque se supon que es u dels ‘enterats’ de les interioritats de la casa real. I d’aço tambe s’ha d’escriure. Hem de criticar que el silenci impost o autoimpost entre els informadors ha servit per a mantindre l’aura de prestigi i el bon nom de la ‘corona’, quan era del domini public, a lo manco en determinades professions, la vida un tant dissoluta del nostre cap d’Estat. No tindria res que afegir a lo que el refraner diu ‘dels pecats del piu Deu se’n riu, i els de la chona Deu els perdona’, pero es que esta familia te una partida en els gastos de l’Estat per a viure com no ho poden fer la majoria dels ciutadans. Eixa proteccio durant tants anys, perque ara tot lo mon sap que el matrimoni real es pura image des de fa decenis, ha servit de coartada per a lliurar a l’institucio de les critiques i de que la gent qüestionara majoritariament la ‘necessitat’ i funcio.

Resumint, cadascu en els seus diners pot fer lo que li rote –cremar-los o gastar-se’ls en voladorets–, pero no es ni etic ni moral que qui hauria de donar llum done fum i que damunt siga a costa nostra.

Per aço i per mes… la monarquia a referendum.

Image: http://www.lavanguardia.com/television/20170128/413764179707/salvame-deluxe-barbara-rey-don-juan-carlos.html, (img gmartin lavanguardia web 5telecinco.es)

                                                                               Antoni Fontelles