En recort de Rafel Trullenque Santafé / A. Cuadrado

10/11/2019

(Text llegit en l'homenage)

             Un dia com hui, ya fa 88 anys, mori el que fon un dels valencianistes que vullgue trencar en el valencianisme cultural, optant per un federalisme republicà, en el qual estiguera integrada la patria valenciana. Es per aixo que primer de tot m’agradaria recordar les poques coses que sabem d’ell.

             Naixque en Valencia en 1891 i mori tambe en Valencia el 9 de novembre 1931, als 40 anys, tal i com diu la seua llapida.

             Era publiciste, com diu el seu text mes important, possiblement del diari “Pueblo” a on colaborava, i politicament republicà. El primer acte valencianiste destacat en el que participà fon en 1915, en motiu dels Jocs Florals de Lo Rat, en els quals es nomenà mantenidor al diputat andalus Jose Estrada. Trullenque, com a membre de la Joventut Valencianista participà en la brama contra dit personage per fer el discurs en castella.

 

             A conseqüencia d’este fet donarà el famos discurs “Nacionalisme valencià”, el 26 de febrer de 1915 en la Casa de la Democracia, el qual fon publicat, com molts discursos de l’epoca i dedicat a Azzati, rival en el republicanisme de Blasco Ibáñez.

              Trullenque en este discurs recorda els moviments nacionalistes que es donen en Europa, dels que ya parlà Fausti Barbera en el seu discurs “De Regionalisme i Valentinicultura”, optant ell per un model de republica confederada junt a les demes nacionalitats iberiques.

             De la Joventut Valencianista se n’eixirà fundant una nova societat de nom “Joventut Nacionalista Republicana”, la qual fon rebuda en certa tolerancia pels propis republicans, com es pot llegir en l’orgue de comunicacio dels republicans valencians ―el diari “Pueblo” de Blasco Ibáñez―, del qual ell era colaborador.

             Conforme alvançà el temps esta posicio es tornarà intolerant, quan tant Blasco Ibáñez com Azzati es posen a la defensiva respecte al nacionalisme intolerant i imperialiste de Catalunya.

              Trullenque, que pertanyia al grup de valencianistes republicans junt a Gaeta Huguet, Constanti Llombart, Blasco Ibáñez, i Lluïs Bernat, buscaven un autonomisme dins de la peninsula i vea tant els atacs de Blasco com els d’Azzati com a inacceptables. Per tant, en estos principis del XX lo que es busca en el valencianisme es una participacio mes politica i no tan cultural ni tan conservadora, com era Lo Rat Penat. Entre part del ideari dels republicans de la Joventut Nacionalista Republicana estava l’implantar la llengua valenciana a tots els nivells, sense ingerencia de catalans, i la representativitat a tots els nivells de l’ideologia valencianista, producte de lo qual sera l’elaboracio, dins de l’Agrupacio Valencianista Republicana, d’un proyecte d’estatut en 1931, en la redaccio del qual no hi ha dubte que intervindria, o ajudaria en la redaccio, Trullenque.

              Front ad esta postura valencianista, desijosa de l’autonomia i per als quals Catalunya nomes era una simple referencia per tots els seus alvanços en la constitucio d’una autonomia (mancomunitat); està el grup mes procatalaniste encapçalat per Miquel Duran, Martínez Ferrando, Salvador Donderis, Tatay, i López Chavarri, que volen una identificacio directa en Catalunya i l’adopcio clara de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

              L’unic punt fosc a llamentar de Trullenque es la poca fermea en les seues creencies, a l’hora de redactar tota la seua obra en castellà, puix 1915, any de la redaccio del discurs, fon tambe l’any de la publicacio de la “Gramatica de la Llengua Valenciana” del filolec Lluïs Fullana. Se li coneixen tambe alguns relats en castellà entre els que se pot destacar “La diosa Tisis”, publicada el 28 d’abril de 1917.

              El seu recorregut des de 1915 fins a 1931 es d’un mutisme sepulcral, per lo que s’ha de supondre que el seu treball es centraria en la qüestio politica, desempenyant diversos carrecs en el partit i associacions culturals.

 

 

             Punts claus en el discurs de Trullenque, que es poden extraure del seu discurs son:

              1-Critica a Llorente per vendre el valencianisme a Silvela a canvi d’honors, i per extensio al centralisme i conservadurisme, que deriva en corrupcio i ruïna.

              2-Fixa l’orige del mal dels valencians en Almansa.

              3-Creu en l’independencia de la llengua valenciana. Com a prova en el seu discurs s’afirma que: “Catalunya te el seu dret i la seua llengua particular, com els te Vasconia, Arago i Valencia” i tambe “Nosatres som valencians, ciutadans de la capital de la nacionalitat valenciana i tenim el nostre idioma valencià”

              4-Identificacio Patria i Llengua. Clarament quan diu, per eixemple: “Es aixina senyors cóm naturalment sentim la Patria Valenciana, clar que un dels principals llaços d’amor el constituix la llengua”, en lo qual es relacionen les dos idees; no hi ha patria si no es te una llengua propia.

 

             Per a acabar posarém un ram de flors en la seua tomba en recort que tal dia com hui falli este gran valencianiste.

Imagens: ACNV i todocolección

A. Cuadrado

(Historiador i secretari d'ACNV)