Hi ha dies que les noticies te fan riure perque crec que els protagonistes viuen en el planetoide Pluto. En el suplement d’economia de Lev-EMV (26-7-15) trobi el següent titular i entradeta “Las generaciones Z y Millennials se conforman […] Para los investigadores [de Adecco] resulta curioso que «el 70 % de los jóvenes de las generaciones Z y Millennials prefieran la estabilidad laboral a un trabajo que realmente les apasione» ”. 

Aclarim, la generacio Z es naixcuda a partir de 1995 i la Millennial entre els anys 1980 i 1995. Adecco es una consultora de recursos humans. 

En el mateix diari i en el mateix dia, en pagina distinta, lligc “Detienen a 33 personas [en Castello] por estafar a la Seguridad Social con contratos falsos”. 

Si recordaren la teoria de la motivacio del sicolec Abraham Maslow no s‘haurien estranyat de les preferencies dels jovens. En la base es troba la satisfaccio de les necessitats fisiologiques: menjar, follar, respirar i descansar; en el segon escalo estan les necessitats de seguritat, que inclouen la salut, el treball, o la propietat privada. Es dir, primer viure i tindre seguritat, i en quint i ultim lloc satisfer la ‘espiritualitat’ o l’autorrealisacio (ahi estaria treballar en lo que vols o en alguna cosa que t’apassione). 

¿Acas pensen que els lleons si tenen menjar assegurat en nyus i zebres canviaran de territori per a caçar gaseles tompson perque –supostament– son mes ‘exquisites’? Crec que els animales trien la seguritat alimentaria sobre l’alimentacio gurmet. Com les persones, vaja. 

No s’estranyarien de les resposten jovenils estos experts si escoltaren a un vicepresident de la CEOE, Antonio Garamendi, reclamar el despachament lliure (¿?) pero no gratuit (vaja, que encara no has de pagar perque te tiren, ¡Alabat siga Deu!), i defendre els salaris variables (la justificacio es meua: en funcio de lo que li ixca de la punta del pardal a l’empresari/a, i perdonen la brofegada pero…) (Lev-EMV, 17-6-15). Se de qué parle quan en Las Provincias, en 1989, cobrava segons ‘estimacions objectives del (meu) treball’. ¡S’ho poden imaginar! 

I en la mateixa llinia, el FMI exigia a Espanya mes reformes (EP, 9-6-15) que es concretaven en abaratir i facilitar les despedides dels indefinits, anar cap al contracte unic (que no volen ni els propis empresaris), permetre ‘un ajust salarial mes diferenciat entre empreses’, aumentar l’IVA en bens de primera necessitat i alguns del 10 al 21 % (¿Quín mal els hauran fet estos productes?). Sempre recepten lo mateix, igual te que siga un maldecap o que t’hages trencat el braç. 

El mateix dia, en el mateix diari, pero en pagina distinta, el ‘Círculo de Economía y de Empresarios’ considerava necessari profundisar en la reforma laboral i plantejava baixar el salari minim interprofessional per als jovens sense formacio (¿Els obliga algu a contractar-los?) o reduir el clavill entre sous publics i privats. Naturalment no es tracta de pujar el jornal als treballadors de la privada sino de retallar-lo als de la publica… aço es diu igualar per baix, cosa que ells no s’apliquen. 

I un atre que canta en el mateix cor. El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, tambe demanava, entre unes atres accions, pujar els imposts, acurtar el gasto public, reduir la diferencia en el cost dels despachaments dels temporals i indefinits. Com sempre, retallant en els indefinits, pero no millorant en els temporals… nivellar a la baixa, que tampoc practiquen (Lev-EMV 12-6-15). 

Pero clar, tots repartixen consells pero no se’ls apliquen, perque els alts carrecs del Banc d’Espanya tingueren pujades salarials, en 2014, fins al 5,8 % (¡Com voste i com yo!) i el propi governador del banc, que nomes cobra 176.000 euros anuals (per a dir “chorrades”). O una ‘amiga’ i coneguda nostra, la directora del FMI, Cristine Lagarde, que percep 350.000 euros i 65.000 per a gastos personals, ¡Lliures d’imposts! (¡Com voste i com yo!). Es la que en plena crisis i nomes pendre possessio del carrec s’aumentà el sou un 11 %. Hem de dir que l’increment salarial mig fins a maig, en Espanya, ha segut del 0,73 % (i recorden que els percentages son proporcions i no es igual un 1 % de 1000 que de 100.000 ¿Entes?). Lagarde es la que apareix sempre entrajada i en complements de primera i baixant de vehiculs luxosos que la porten a tots els llocs (¡Com voste i com yo!). 

¿Entendran els senyors d’Adecco per qué alguns preferixen poder menjar a triar el menjar?

¿Encara hi ha qui creu que aço –esta ‘crisis’– es ‘natural’? 

Se que lo que pretenen els poders economics –i politics travestits– es que treballem per menjar, que es lo que feya un empresari de Sueca detengut per explotar als operaris, els tenía sense contracte, per 15 euros durant 14 hores diaries (Lev-EMV, 11-6-15). 

¡Qué bonito sería… treballar debades!, parafrasejant una canço del nostre Camilo Sesto.

N. b. M’alegre de que la majoria de la fundacio del Llevant UD haja decidit ‘irracionalment’ no vendre l’equip. Reflexionare sobre lo que han dit estos dies els principals actors.

Antoni Fontelles

Imagens: Wikipedia-Dmmantilla