¡Qué llunt i qué prop! Ya sabem que son conceptes relatius. Estaven a molts quilometros de distancia els partits neonazis, ultradretans o neofascistes... alla en Polonia, en Hongria, en Grecia. I a poc a poc, sense massa rebombori, s’acostaren temporalment i espacialment: en Alemania, en el Regne Unit, en França, en Italia. Pero aci els analistes politics asseguraven i juraven que els espanyols estavem vacunats contra esta malaltia i que no hi havia mosquit tigre que actuara de ‘vector de transmissio’ patologica, s’equivocaren perque no era l’insecte sino el ‘aire’. 

            Era qüestio de temps, de cristalisacio. Ben prop que ho hem tengut ara. El passat 2 de decembre de 2018, en Andalusia. Una formacio eixida del no res, aparentment, trau d’una tacada 12 diputats en el Parlament Andalus. Com qui no vol la cosa. Es cert que han tengut una ajudeta en l’aument de l’abstencio (que ha perjudicat, sense dubte a l’esquerra) i a lo millor, de ferramentes informatiques. Deixe per als experts l’analisis de les transferencies de vot. Hi haura sorpreses. 

els analistes politics asseguraven i juraven que els espanyols estavem vacunats contra esta malaltia
i que no hi havia mosquit tigre que actuara de ‘vector de transmissio’ patologica

            Abans d’alvançar, conve recordar el resultat comparat en 2015: PSOE 33 (-14), PP 26 (-7), Ciudadanos 21 (+ 12), Adelante Andalucía 17 (- 3, en la suma de Podemos i Izquierda Unida), i VOX 12 (+12). Els llocs comuns de tertulies i prensa son la volta de campana del panorama politic en la fi del regim socialiste, de 36 anys; la victoria de les –tres– ‘dretes’ en el correlat de que es posaran d’acort per a governar, encara que al principi hagen discutit sobre el ‘programa’ (¿recorden l’acusacio a PSOE i Podemos?); la falta de movilisacio de les esquerres –¿en son dos?– que s’han deixat ‘en casa’ uns 650.000 vots, provablement perque els propietaris no consideraven convenient apoyar als ‘seus’ (¡alla ells en la seua responsabilitat!, ¿qué pinten les protestes posteriors?); i, per ultim, la manipulacio argumentativa: obviament ha guanyat el PSOE (com en Catalunya guanyà Ciudadanos); pero els ‘perdedors’ reclamen el poder, el PP –els segons– que exigia que governara el mes votat (¡qué curta es la memoria i qué llarga l’hemeroteca!), i C’s –els tercers– que sent el que mes ha creixcut exigix com si fora el primer. Atencio a l’eixecutiu que sera tan ‘fort’ com el de Pedro Sánchez en la Moncloa (pero aço son disquisicions metafisiques).

            Els fenomens socials com es este no es produixen de la nit al mati, encara que ‘cristalisen’ en poques hores, i son multicausals. Les explicacions mes ‘segures’ vindran de la sicologia o de la sicologia social, perque estem parlant de motivacions molt profundes. La politologia n’oferix unes atres. 

            Sense dubte hi ha un ‘agotament’ del regim socialiste en Andalusia i es dificil d’evitar la repercussio del cas dels Eres. Aparentment, contra tota llogica, tambe hi ha ‘sumes’ que ‘resten’ com la de l’experiment Adelante Andalucía (agrupacio de Podemos i Izquierda Unida), que no qualla. En l’ambient revola el discurs xenofop i raciste que s’està apoderant de l’Unio Europea i que eixemplifica amplificat el president dels EEUU Donald Trump i el seu mensage ‘els nortamericans primer’ (per aço les grans multinacionals que l’apoyen produixen en el païs ¿?), i que es traduible a qualsevol païs europeu. Ademes s’ha d’ajuntar la permanent crisis migratoria que molts ciutadans d’a peu estimen que es un ‘perill’ per ad ells i per a les seues families, siga real o fictici. 

            I per ultim, i tal volta en el paper de ‘catalisador’, el proces independentiste catala i la gestio. Aci, el PSOE s’ha percebut –no dic que siga real– com a ‘moll’ i que ocupa la presidencia del govern en el soport dels separatistes –i es cert– i que depen d’ells, com s’està veent en la no aprovacio dels presuposts de 2019. En el mateix sac està Podemos. Tinc la conviccio –intuitiva– que quan el secretari general Pablo Iglesias ana a la preso a parlar en ERC està clar que raonaren dels contes, pero tambe buscava remarcar la separacio dels republicans del PdeCat (que no s’oblide que son la ‘dreta’). Anava, en poques paraules, a fomentar el trencament del bloc independentiste que ya estava a la grenya; pero aço no ho enten un votant de VOX, un socialiste de Guadalajara, ni molt provablement un afiliat a Podemos d’Extremadura o un simpatisant de Ciudadanos o del PP. 

            Ve a conte aclarir que els mateixos elements no tenen la mateixa significacio per a les persones ni per als colectius (tenim un cas ben proxim, el de la ‘llengua valenciana’), i que un mateix text te mes d’una interpretacio-llectura (aci està el manipulant dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre el ‘problema llingüistic’, o el mes recent acort del brexit que per a uns no hi ha discussio sobre Gibraltar i per a uns atres otorga a Espanya l’ultima paraula... algu no llig be o no diu la veritat...). Aixina el ‘consul maxim’ Carles Puigdemont està ben content en la pujada de VOX, com tambe ho estava en el temps de Mariano Rajoy, i per aço està posant pals en les rodes de Pedro Sánchez, directament o per interposts. 

            La simpatica, i que me cau be, Teresa Rodríguez, de Podemos, s’equivoca en intentar fer un front antifasciste o ‘antivox’. I el seu maxim dirigent, Pablo Iglesias, tambe erra d’estrategia i no li val dir que ‘alguna cosa haurem fet mal’... De lo que es tracta es d’eliminar les causes que estan generant esta classe de respostes i que front a la globalisacio demantelladora de l’estat del benestar, la que practíca l’UE, hi haja una decidida aposta pels ciutadans i pels mes debils... cosa que ben be sabem, voste i yo, no es produirà... i els ‘voxs’ es multiplicaran... com passà en Alemania a on estos grups han anat entrant en tots els parlaments regionals, u d’arrere de l’atre. I tots aquells estats europeus del ‘nort’ que tenen llunt el ‘sur’ i els seus problemes (com el de les migracions), algun dia igual ho tenen... damunt. 

            I no estic excloent el Regne de Valencia. 

            P. d. 1. El gremi de periodistes hauria de reflexionar un poc perque començaren en Grecia –quan els feren alçar a l’entrada del dirigent d’Amaneixer Dorat en la conferencia de prensa–, ha continuat en Estats Units –quan el president Trump li retira el microfon i la paraula a un periodiste incomodo– i ha continuat en Espanya –quan es prohibi a dos mijos de comunicacio l’entrada en l’acte de VOX posterior al comput de paperetes–... i en cap dels casos ningu se n’ana ni molt manco hi hague una ‘plantà’ colectiva... el respecte se l’han de guanyar... 

            P. d. 2. El cap de VOX, Santiago Abascal, el que vol acabar en totes les ‘mamandurries’ dels politics, sindicats i patronals... ha estat vivint d’elles quasi tota la seua vida... incloses les d’Esperanza Aguirre. ¡Be comencem!

            Imagens: Abascal, elpais.com
                            mosquit epidemia, 20minutos.es
                            Epidemies, pandemies i endemies, okdiario.com
 

                                                                                 Antoni Fontelles

                                                                                 4-12-18