En diners, torrons, chiulets i chiquets (i II) / Toni Fontelles
13/4/2023
La distopia topica
Me recorda, perque es el futur de hui, la pelicula de ciencia ficcio La isla (The Island, 2005), dirigida per Michael Bay. L’accio se situa en el 2019, en una ciutat soterranea a on viuen centenars de persones controlades, perque l’exterior està contaminat (nomes queda un lloc pur, l’illa, al qual son falsament traslladats alguns ‘premiats’).
Lincoln Seis-Echo (Ewan McGregor) i Jordan Dos-Delta (Scarlett Johansson) son dos dels residents i els protagonistes. Lincoln viu agobiat per somis inexplicables. Esta inquietut el portarà a descobrir el gran secret: tot es una mentira.
Ell es una copia de Tom Lincoln. Tots son clons i funcionen com a bancs d’orguens de persones vives. En eixe mon, el ser huma es una mercaderia que nomes te sentit com a refaccio (reparacio o restauracio) del propietari, per a salvar-li la vida. El relat es que el fi justifica els mijos i qui te diners pot lliurar-se de les malalties.
No estava tan llunt, ho hem tengut aci, quan un alcalde libanes –i molt ric– intentà comprar un fege en 2013. Ell i son fill han segut condenats a distintes penes per l’Audiencia Provincial de Valencia (29-3-2023).
El mon es gran i redo
La llegislacio espanyola nomes admet la donacio voluntaria i gratuÏta d’orguens i prohibix la compravenda, per supost, de persones tambe. Desgraciadament, els que retorcen la llei (no nomes els independentistes catalans), en acabant, apelaran aci als drets del menor.
Com en Espanya es illegal, estes animes atormentades busquen oportunitats pel mon. Fa anys els països preferits eren India i Tailandia pero els governs prohibiren el lloguer pels abusos que es cometien i per l’explotacio que representava. Les manades s’encaminaren abans de la guerra a Ucraïna (recordem el conflicte que hi hague durant la pandemia, quan espanyols quedaren atrapats alli per la restriccio de moviments i les critiques al govern espanyol que ‘no feya res’). Ara, el conflicte armat ha desviat la corrent a Georgia i Mexic (RTVE 28-9-2021). Observen que sempre es busquen països a on la pobrea es immensa i extensa, ¿per altruisme?. Sens anar a l’extrem, pero hi ha casos en que la criatura ha quedat discapacitada i els ‘pares’ l’han abandonada, o quan la cangur te problemes se’ls ha de resoldre ella... els amorosos pares i l’empresa que negocia no es fan carrec... son histories, tal volta infreqüents, pero que denoten el verdader mon de l’altruista transaccio.
Desijos i drets
Al remat, els defensors del comportament, l’afectada i la familia ho justifiquen com un acte de suprem amor al ser perdut, mentres que els que ho critiquem dubtem si no sera un incommensurable acte d’egoisme personal.
¡Ah! Que el fill mort, Aless Lequio, en volia cinc... ya li’n falten menys. Complir els desijos ultims no es necessariament obligacio dels vius... Hi ha desijos que mai seran drets.
¿Que es nota que estic en contra?, ‘pos’ si (i a favor de l’eutanasia i de l’avort), perque no vullc que ninguna persona siga objecte de compravenda. Molts dels que s’escandalisen per la ‘mort’ d’un embrio troben normal comerciar en les persones. Contradiccions de moral fluctuant i acomodaticia... al poder i als diners.
Imagens: facebook.com, eljueves.es.