En definitiva, ¿val la pena? / per A.Cuadrado

28/3/2020

            En estes ultimes semanes constantment m'ha vingut al cap esta pregunta, motivada per una fonda reflexio dels fets vixcuts estos dies de confinament.

            Els fets son ben clars. Se parla que possiblement el virus, mutacio d'u ya existent, siga una creacio de laboratori, el qual, per les seues condicions de baixa seguritat, ha permes l'expansio. Es un fet mes que irresponsable investigar un virus per a utilisar-lo com a arma social contra un atre païs sense tindre abans un remei per a parar-lo; pero aixo es lo que s'ha fet.

            Hem passat, fent un resum breu i concis, d'una guerra freda en els 80, en un predomini de la carrera d'armaments, a una situacio d'un mon multipolar, en el qual existixen hui per hui diversos centres d'interes, en el qual domina la carrera dels virus, com a arma persuasoria front a un possible enemic. El fet que China, una economia emergent, que cada volta te mes importancia a nivell mundial, siga l'orige del problema no es casualitat. Per un atre lloc, el problema generat deuria de demostrar a China, primer, que encara li'n queda molt per a estar al nivell d'una potencia i que ser una potencia es una cosa mes que tindre poder economic; i segon, que la tecnologia en mans inadequades, o poc expertes, pot generar un problema a nivell mundial molt greu.

            Ara, possiblement, tenim un tractament que en la major part dels casos funciona, pero ¿sera igual en el futur? ¿Hem de jugar als daus una atra volta en espera de que sorgixca una nova pandemia?

            La gran diferencia entre la situacio dels 80 i l'actual (2020) del Cononavirus es que en el passat les siges dels missils nuclears eren localisables i els països podien enviar avions espia per a fer fotos dels llocs prohibits (hui en dia ho farien per drons), pero hui en dia un virus es totalment invisible quan s'esten per l'atmosfera; tambe els laboratoris no son tan evidents com en el passat. La majoria d'estes fabriques de mort estan amagats dins de montanyes, si son laboratoris secrets, o be camuflats de laboratoris farmaceutics a la vista de tots. Esta nova situacio exigix responsabilitat per part de tots i quan dic tots me referixc a tots els països, o mes cocretament, a tots els mandataris.

            La meua pregunta en definitiva es la següent: ¿val la pena tindre laboratoris? ¿val la pena investigar en mutacions de virus per a acabar uns països en uns atres? ¿val la pena estar en el cor en un puny, en espera que al remat vinga la plaga definitiva que no es puga parar i que acabe en la vida de tot el planeta?

            El Coronavirus ha demostrat que l'expansio d'una d'estes plagues pot ser rapida i infalible i que en poc de temps pot acabar en moltissima gent, a modo de les pandemies migevals de pesta o grip. Una cosa es segura: no sabem cóm sera la proxima plaga, de quína manera afectarà, si podrem parar-la o de quín païs vindra.

            La situacio demana, com ya se feu en els 80 en el desarmament nuclear, un acort internacional per a eliminar les armes biologiques, per la nostra seguritat i la nostra supervivencia. Esta proposta no deuria d'eixir d'un partit tan humil com Accio Nacionalista Valenciana, sino que deuria de ser un moviment internacional i ser debatut en Nacions Unides, que es el marc adequat per a decisions tan trascendentals com esta.

            Per ultim voldria expressar la meua sorpresa en vore que ningu s'haja fet esta reflexio ni que s'hagen posat damunt de la taula decisions que eviten situacions paregudes en un futur. Esperem que no haja una proxima pandemia o que nos agarre a tots confessats.

Imagens: Pxfuel.com

A.Cuadrado