Els valencians: entre "muerte o bolongo" (i II) / J. Masia

3/11/2016

            Nomes un valencianisme llunt dels extrems despersonalisadors i uniformisadors podrem construir una identitat social positiva. Els valencians som moneda de canvi per ad estos dos poders que nos atenallen. Un cami intermig, un instrument, sense valor, un trampoli, un kleenex. Com en la soma en el "Mundo Feliz" d'Adolf Huxley, valencianets i catalanistes necessiten la seua dosis de "españolitat" o "catalanitat" per a arribar al paraïs. El suministrador fabrica la mateixa medicina, l'unica diferencia està en l'envoltori, els mateixos colors, unes quantes ralletes rojes i grogues mes i au cacau. Cap a dins. Joan Costa ho resumi en la famosa frase: no volem ser periferia del centre, ni periferia de la periferia. 

            En els dos casos els valencians estem subordinats, subsumits en una identitat jerarquicament superior. Les categories "catala" o "espanyol" contenen dins al "valencià" com a una subclasse. Son despersonalisadors inclus utilisant la llogica. Yo no me considere superior ni inferior: soc diferent. Nos trobem entre un Regne de Espanya i un Principat de Catalunya supermoderns i un Regne de Valencia arcaic. ¡Millor sera la CV! La "Comunitat de Veïns". 

 

           

            Tenim una esquerra espanyola que li riu totes les gracies al nacionalisme catala, instalada en el pensament unic –has de ser catalaniste si eres d'esquerres–. ¿Algu pot nomenar alguna comunitat, tribu, associacio, fundacio, partit politic, equip de futbol d'esquerres no catalaniste? ¡En el PP hi ha mes diversitat ideologica! Entre el 90 % de l'extrema dreta, delinqüents, complices, valencianets, poregosos i provablement algun despistat. Com a colofo una unio de panques-espanyolistes, lo milloret de cada casa. No crec que siga necessari recordar que el PP ha fet mes catalanisme que faran els panques en tota sa vida. En estos companyers de viage no pots anar a la porta de casa sense perdre la cartera –en el millor dels casos–.  

            Ni uns ni atres s'han caracterisat per a aportar res positiu al valencianisme, la rao es que son adversaris. En la seua unio fan una pinça que atenalla el creixement d'una identitat cultural en uns ferms valors democratics, uns principis i unes raons que haurien de ser respectades. Una proposta valenciana llunt de l'espanyolisme i el catalanisme atenta contra les propostes utopiques jacobines i desnortades.Per una banda estem diluits com a uns espanyols mes i per l'atra nos consideren catalans del sur; en els dos casos el nostre gentilici 'valencians' i el toponim "Valentia" son anulats per una identitat superior i mes important. Una vegada m'interessà saber qué es ser espanyol, ¿Sera una conjuncio metafisica de la suma de les 17 comunitats autonomes i les dos ciutats autonomes? Yo conec varies investigacions de la genetica valenciana i en canvi no conec el gen de la "furia espanyola". ¿Sera una mija aritmetica, la moda entre les del corredor mediterraneu? ¿Es un poquet d'andalus, extremeny, vasc... sal, foc, garrofo mesclat en una caçola? ¿Portaria de pollastre la paella l'aguila de sant Joan? ¿La cullera es de ferro o de fusta?           

            Les identitats es construixen, pero n'hi ha algunes mes encertades, ajustades o interessants que unes atres. M'explique, en l'epoca nazi ser jueu, gai o gitano era ser un gos a exterminar. Els models alienants proposts son contradictoris en la meua identitat. El reflex es lo llunt que em trobe de l'autoodi dels valencianets o dels convergents que dominen el "valencianisme oficial".   

            Quan tinguerem el Segle d'Or no erem Espanya, quan forem una gran nacio no forem Espanya, forem un regne. L'unio nos portà a la decadencia, no hem alçat el cap des de l'unificacio. Alguns ya veem el nucleu de la Terra. 

            Continuar en la mateixa parella que t'està matant en vida, en conte de tornar en la que fores la persona mes feliç del mon, es de masoquistes ¿Veritat?   

            Els valencians son una estacio abandonada, abocats a triar entre l'acodit "muerte o bolongo". Un instrument al servici d'un nacionalisme a l'estil "España, una, grande y libre" o el dels "PPCC". I yo afirme que "tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando". 

 

P. d. Estic segur que molts dels que me lligen podran vore's representants en la descripcio de nacionalisme que fiu en l'articul que cite a continuacio.  

http://www.accionacionalistavalenciana.com/quina-por-son-nacionalistes

 

Imagens: Llengües, catalan vs spanish bp.blogspot.com
                Barça, Español etc., bp.blogspot.com
                Escudo de los Reyes Católicos bp.blogspot.com

Primera part articul:
http://www.accionacionalistavalenciana.com/els-valencianistes-entre-muerte-o-bolongo-i-j-masia

 

J. Masia