Hi ha un desconeiximent total de l'orige i autoria de les lletres estil “Art Decó” que figuren en les entrades dels refugis antiaereus de la guerra civil en la ciutat de Valencia. Estes lletres i el seu estil en els ultims anys han constituit una referencia per a molts dissenyadors inclus en algunes conferencies, com la que assisti recentment en l'Universitat Popular del palauet d'Ayora, la paraula "Refugi" encapçalava el cartell anunciador.

            El tema era un tracte huma per als refugiats. L'autoria de les mateixes es ve adjudicant tant a l'arquitecte Francesc Xavier Goerlich, autor del proyecte del banc de Valencia del carrer de les Barques, com al cartelliste que fon durant la guerra civil director de l'Academia de Belles Arts, Josep Renau.

            Res mes llunt de la realitat, l'historia es mes simple. En l'any 1935, durant la Segona Republica en Valencia, se portaren a cap moltes colectivisacions, entre elles la del sector de la construccio: els tallistes en escayola (alabastre) i pedra artificial. L’objectiu era juntar a tots els chicotets tallers en una unica cooperativa, per a donar treball a tots els treballadors de l'algeps, escayola i pedra artificial i modelistes d'argila, la majoria d'ells membres del sindicat CNT, majoritari en aquella epoca. Una de les comandes mes importants fon l'edifici emblematic del Banc de Valencia, sent arquitecte Goerlich. La cooperativa realisà lo que hui veem en les dos primeres plantes de pedra, en adorns artistics, hui declarat d'interes cultural. Les demes plantes no les pogueren acabar perque al finalisar la guerra la cooperativa que ells cridaven "La Colectiva" se dissolgue. Quan estaven actius (1935-1939) el ministre de treball de la Republica, els felicità per cóm s'havien constituit i els estatuts de l'organisacio foren depositats en l'oficina del treball, AIT, en Ginebra.

            En esclatar la guerra el Govern de la Republica es trasllada a Valencia davant dels bombardejos portats a efecte per l'aviacio italiana des de Mallorca sobre la poblacio civil. Es feren 420 bombardejos, provocant milers de morts i cents de ferits i la destruccio de 900 edificis.

            La Junta de Defensa ordenà la construccio de numerosos refugis antiaereus en la ciutat; en carrers i places i en diverses escoles.

            En eixe punt "La Colectiva" rep la comanda de fabricar en lletres grans i visibles els rotuls de la paraula "Refugi”. En la cooperativa acorden que siga mon pare, Juan Morales Sánchez, que havia estudiat en Sant Carles junt a Josep Renau, el que dissenye i modele els moles per a les set lletres. Per ad ell era un treball menor; havia desenrollat unes atres obres mes importants artisticament i se li ocorregue dissenyar les lletres en l'estil que per aquell temps s'havien construit diversos edificis en Valencia, me referixc al “Art-Decó”. Primer feu els dibuixos al tamany natural de les lletres i en acabant modelà en argila les lletres per a traure els seus moles respectius per al buidat posterior. Eixe fon l'orige de dites lletres; ni l'arquitecte Goerlich ni el cartelliste i foto-montador Josep Renau tingueren res que vore.

            Juan A. Morals Sánchez intervingue en obres d'arquitectes de prestigi com Borso i els germans Pasqual, realisà, entre unes atres coses, la maqueta del pabello de l'Ajuntament de la Fira de Juliol i fon l'inventor de la volteta d'algeps (dissenyà el mole de fabricacio) per a donar eixida als jaciments d'algeps de Soneja i Navaixes.

            Imagens: J.Morales (archiu particular)

J.Morales