L'us de la falacia d'autoritat i la d'oblit d'alternatives es consubstancial a la falta d'argumentacio, per aixo el catalanisme les comet cada vegada que parlen o escriuen. Son com  l'anunci de Rexona: mai els abandona. Podem trobar casos per a fer un manual de falacies, anem a concentrar-nos en un articul del catalaniste Josep Lacreu, tractava sobre la paraula "torxa" i "antorxa" (Levante-EMV, 11 d'agost de 2016). Faig un resum de les idees principals.

1. "Antorxa" es la forma antiga documentada i usual. Mentira. Ricart Garcia Moya, en el diccionari DHIVAM, arreplega la forma "antorcha" des de 1400.

    

2. Pompeu Fabra decidi incloure en el diccionari "torxa". En acabant desvelarà este caprig.

    

3. Josep Lacreu afirma que no fon una decisio llogica –¡Ara pare!–.

    

4. "Les raons que poden explicar esta preferència van més enllà de la filologia.". ¿Existix vida mes alla de la filologia? No haviem quedat que la llengua es "cientifica" i ha de quedar al marge de la politica, com ocorregue en la AVLl.

    

5. La rao de Fabra fon una cas d'autoafirmacio front al castella i perque volia utilisar la forma mes pareguda a unes atres llengües romaniques. ¡Nyas coca! Es molt raonable abandonar la forma propia i mes comuna que es gasta perque en França o Regne Unit diguen torche o torch, clar que si. Escriu Lacreu que fon nomes peccata minuta, perdonable, per la "filiació europeista" de Pompeu. ¿Una rao politica en la filologia? ¿Des de quàn?

    

6. Nos explica i permet dir "antorxa olímpica" perque es llegitima i està en el diccionari de la AVLl, pero tambe podem dir "torxa", que es una variant. No hi ha cap problema en usar-la, ¡Clar en catala es diu aixina! La maxima vital es: tot lo que ix de Catalunya es bo i aplicable al valencià. Si la llengua valenciana te una paraula autoctona, esta sera substituida o arraconada per una atra mes culta. Es com si a pesar de que el seu nom fora Antoni Torres, uns atres s'encabotaren en nomenar-lo Anthony Towers o Juanito Carpintero. Volen que este canvi siga normatiu, oficial i desijable. El poder no necessita convencer, impon l'obediencia.

    

                  El perqué de tot es perque si. Aixina escriu tambe sobre "servici-servei", en la mateixa regla de tres.

    

                  ¡Gracies Josep Lacreu! Des de que nos aporta la sabiduria i el coneiximent de que puc fer us de determinades formes o paraules vixc mes tranquil. Tinc mes lexic a on triar i no repetir-me. Si no fora que parlem del nostre idioma inclus podria fer un monolec, perque les raons aportades son comiques a mes no poder.

Plaça dels "Països Catalans"

                El catalanisme sempre ha tengut una debilitat estructural manifesta en la força dels seus seudoarguments, ara en tenen la mateixa en l'ambit de la rao practica. En un conflicte es important es que el "qué", pero tambe el "cóm" i ad alguns ya no nos poden fer combregar en rodes de moli perque nos creem la rao, la justicia i la veritat. Es facil demanar la pau llingüistica des de catedres i institucions passant el ruglo o la soma a la poblacio dominada. Està clar que per ad ells el fi justifica els mijos.

                Es que entre el PP i el catalanisme no hi ha valencianisme possible. Es un caldo de cultiu toxic, la solucio impedix qualsevol actuacio critica contra ells, contra l'alienacio de dos proyectes que miren com un visc. Nos utilisen com si forem una comunitat de veïns –i es que tenim una consciencia nacional quasi inexistent entre la pinça catalana i espanyola–. Som uns intruments en les seues mans, porritos. 

                En tot cas podran trobar sumissos i covarts sense problemes, disposts a travessar nadant l'Estret a lo David Meca. Los verdes ecopacifistas de Centro Moderado haurien de protegir als taburons de la zona, perque els michaels phelps si veuen un obstacul se'l mengen. Interessant sería que la quintacolumna es ficara en fila india, no siga que no hi haja per a tots, i alguns tornen demanant perdo i oblit, mentres els adamistes nos intenten convencer de ficar l'atra galta.

                El catalanisme mes explorador ha descobert paraules genuïnes proscrites per ells mateixa des de fa anys. En el mateix boli i la mateixa carrega de tinta passaren de tachar-les a subrallar-les, aixo si en un color menys especial en el que destaca i priorisa la forma catalana per ser mes culta o mes estesa. L'historia si no es depren es repetix, com escrigue Karl Marx, primer com a tragedia i en acabant com a farsa. La tercera vegada sera en forma de convergencia i vacuïtat.    

                Quan vullga investigar el senyor Lacreu que nos explique quí i per qué ha arraconat la gramatica valenciana. Nos podia explicar el silenci dels que ara van en pla "dialectolec ingenu" i creuen descobrir traços diferencials. Ho fan sense citar les fonts dels que han mantengut la presencia de les formes propies sobre les impostes. En la participacio directa de l'autor que es fa el suec i oblida quí ha volgut exterminar el valencianisme i quína ha segut l'activa participacio en eixe proces etnocida. En el passat quedarà la sicologisacio, la denegacio i el rebuig constant com a forma de conducta. Ad estes altures vore'ls defenent les formes propies es una impostura; mantindre formes alienes al mateix nivell que les valencianes, una estrategia, la dels doblets de la AVLl que no engatuça a ningu que no siga de la corda. Bo, a mes de la mitat de la RACV els enchisa.

                Uns quants valencianistes no saben qué fer –cóm si obrir-se de cames no fora suficient–. Faran com els politics de Ciudadanos que afirmaven desconsolats que "Queremos votar sí a Rajoy. Dennos motivos" –¡Qué erotic sonava!–. La consumacio la veïa tot el mon, menys alguns dels inteligents votants.

                Totes les semanes tindrem les ocurrencies del terminator catalaniste reconvertit ara en conservacioniste. Alguns creuran que ha descobert la roda. Es que els adanistes es multipliquen com les rates i alguns es queixen dels mosquits tigre. ¡Ains!

Imagens: Mural, wikimedia.org
                 Plaça, elperiodico.com
                 Roda, dreamstime.com

J. Masia