Agost es conegut, a banda de la calor i les tronades (poques en comparança fa 30-40 anys), perque es es el mes en que es produix una de les pluges d’estreles fugaces mes important de l’any: les perseides (procedents del cometa Swift-Tuttle), tambe conegudes per llagrimes de sant Llorenç, en memoria de les que plorà quan el cremaren i perque la major quantitat s’avista entorn a la seua festivitat, el dia 10. No son les uniques. N’hi ha unes atres com: les lirides (del cometa Thatcher), les lleonides (del cometa Tempel-Tuttle), les geminides (de l’asteroide Faeto, fill del Sol), les quadrantides (de l’asteroide 2003 EH₁), o les eta aquarides (del cometa Halley). El generic deriva de les constelacions a on està el radiant, no del causant directe de la pluja .

         Tecnicament no son estreles, sino meteoroides (parts d’un cometa o restes de la formacio del sistema solar). Quan entren en l’atmosfera s’incendien i veem el meteor (el fenomen lluminos, el rastre fugaç). Els que apleguen a la superficie terrestre es denominen meteorits.

         El diari Levante-EMV publicava (12-8-16, p. 3), en la paraula del dia –treta del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua­–, un comentari referit al fenomen en qüestio. L’explicacio pareixia ‘correcta’ pero n’hi havia una cosa que no quadrava, o que a mi no me quadrava. El text parlava sempre d’estreles pero escrivia “Els Perseids són concretament el nom dels fragments que es desprenen del cometa Swift-Tuttle”. ¿Qué es discordant? Puix que si estrela es femeni, el grup de tals objectes que recorren fulgurants el cel en un instant –impossible la concordança en ‘fragments’– hauria de ser… si, femeni, pero la forma es masculina “Els Perseids” (i en congruencia, suponc que sera tambe: “els Lleònids” o els “Gemínids”).

¿Per qué esta clara discrepancia gramatical? Per una rao senzilla i dificil de vore, perque la ‘tolerancia idiomatica’ te truc. “Persèids” està relacionat-vinculat en ‘estel’, que es masculi i que es la forma unica-majoritaria en catala, i no en el valencià “estrela”. Es dir, en el diccionari s’accepta ‘estrela’ i ‘pluja d’estreles’ pero el fenomen, en conjunt, te un genero distint pel motiu explicat.

         No hi ha massa problema per ad ells, perque el propi diccionari fa equivalents ‘estel’ i ‘estrela’ en el significat de: astre que brilla en el firmament en llum propia (encara que la discussio tecnica podria ser llarga).

         Naturalment, ‘estrela’ es la forma valenciana actual (encara que hi haja documentacio antiga de ‘estel’).

         I ya que estem parlant de cossos celests. Segur que alguns coneixen la rara paraula ‘estrelot’ (que porten els dos diccionaris DRACV i DAVLl)  i que no es atre que Venus (en castella: ‘lucero del alba”), pero que els dos texts ‘releguen’ (donant-li entrada, per supost). En DRACV es referixen al planeta com a “estrela de l’alba” i en DAVLl com a “estrela del dia”. ¡Era tan senzill donar preferencia a ‘estrelot’!

         I per a que siga mes redo, tenim tambe una expressio que inclou el terme ‘t’eixirà l’estrelot’, que s’aplica a u que treballa molt espayet i que si no s’afanya se li fara de dia.

         Com que ya han passat les perseides… haurem d’esperar a les proximes pluges d’estreles, encara que no siguen tan lluidores com estes.

Antoni Fontelles

imagens: airesdelibertad.com i Youtube.com