Escampava –cóm no– per les nostres terres la penultima moda dels EEUU. Uns individus en un disfras intimidaven a la gent. Es tractava d'un efecte de mimetisme prou conegut. La pregunta es si les persones que actuaven aixina tenien alguna sicopatologia, puix no, es tan pobre sa vida que no poden comprar-se ni una alteracio mental, simplement es que no tenen una atra cosa que fer.

               Ya s'han donat casos a on el pallassos han eixit malparats, be detinguts, be agredits. Han de saber que tota causa te un efecte. Hi ha moltes maneres de dependre-ho.

               El famos sicolec Philip Zimbardo, autor de grans experiments, entre ells el mes conegut es el de la preso de Stanford –imprescindible llectura–, amplià els estudis realisats per Leon Festinger en la decada dels 50 al voltant de la desindividuacio. El fenomen consistix en que la persona pert la seua capacitat racional i actua impulsivament difuminat en un grup. Eixemples serien les turbes o l'aument de l'agressivitat quan amagues la cara darrere d'una maixquera. Tenim els progroms com foren els assalts a les juderies, els camps de concentracio nazis, la matança de May Lay o el genocidi en Ruanda, les conductes de militars dels EEUU en Abu Ghraib o la violencia en el futbol. Resumint, l'anonimat pot extraure lo pijor que portem dins, Zimbardo nomenaria al fenomen: l'efecte Lucifer. Ha tractat en la seua carrera d'explicar per qué persones bones fan coses roïnes.

               L'investigador organisà experiments en menuts per a vore l'efecte de la caraceta. Aixina en una sala de jocs les conductes agressives aumentaren quan el rostre estava amagat.

               Podem recordar els jocs de rol i la repercusio que tingueren fa molts anys. Les persones s'introduien tant profundament en el paper a realisar, que en casos molt concrets, en una predisposicio genetica, podia desencadenar com si fora una purna trastorns de personalitat.  

               Els  done una pista sobre la resolucio de la recreacio real de la preso de Zimbardo. Tendim a analisar el comportament dels atres en funcio de caracteristiques de personalitat, es dir de sicologia individual. Per contra quan reflexionem sobre la nostra conducta valorem tambe factors externs, situacionals o ambientals. Este erro –simplificar l'explicacio de la conducta nomes en variables internes–  es conegut com el biaix d'atribucio fonamental.      

               Estem en Stanford, en 1971, imaginen que construim una preso en els sotans de la facultat i reproduim exactament tot el sistema carcelari –fon una immersio en tota regla–. Repartim a persones sicologicament normals –comprovat cientificament– en dos papers: presoners i guardies. Els vigilem en camares ocultes. El proyecte durara dos semanes. L'objectiu era analisar l'influencia del sistema, de la situacio sobre les persones, cóm nos pot transformar el poder.   

               En poc mes de cinc dies haguerem de suspendre l'experiment, ¿Qué pogue ocorrer? 

Image: experimento bp.blogspot.com 

J. Masia