Els noms del (nou) Consell / Antoni Fontelles

15/7/2015

           He de començar aclarint que el nom no fa la cosa, pero ajuda considerablement a ‘con-figurar’ la percepcio. Ho dic per a que ningu pense que soc un nominaliste pur i que quan dic ‘anguivert’ m’estic referint a una entitat existent similar a una ‘anguila’ i un ‘collvert’. No dic que la genetica no siga capaç de crear-ho, pero… 

          M’agrada que en el nou eixecutiu valencià hi haja denominacions tan sugerents i definitories com ‘justicia, reformes democratiques i llibertats publiques’, ‘salut publica i sistema sanitari public’, ‘transparencia, responsabilitat social, participacio i cooperacio’, ‘model economic i finançament’, ‘inclusio i agencia valenciana d’igualtat’. 

          Pero sense dubte, per a mi, l’estrela es el departament de ‘economia sostenible, sectors productius, comerç i treball’ que portarà el membre de Compromís i exalcalde de Muro Rafael Climent i la direccio general de ‘economia, empreniment i cooperativisme’ que pilotarà Francisco Álvarez (exvicepresident de la Bossa de Paris i exconseller de la Bossa de Valencia). Els dos defenen l’economia del be comu ideada, en octubre de 2008, per l’austriac Christian Felber i uns atres colaboradors. L’objectiu es que les empreses es guien per una serie de principis humans com confiança, honestitat, responsabilitat, cooperacio, solidaritat, generositat o compasio. Propugnen que aquelles empreses que apliquen estos valors han de tindre ventages llegals que els faciliten la supervivencia, front ad aquelles atres que nomes busquen els criteris economicistes de lucre i competencia. Obviament es una esmena a la totalitat a les economies de mercat, neolliberals i ultracapitalistes, ya que perseguixen una economia sostenible i al servici del be comu i dels ciutadans. Es resumix en ‘primer les persones’. Algun articuliste ya li ha posat algun pero –chicotet– a la conselleria (Levante-EMV, 11-7-15). 

          Es pronte, pero tenen molta faena. I el conseller ya ho ha aplicat en son poble durant prou anys i no li ha anat mal. Suponc que en una localitat es mes facil i que conforme vas pujant l’escala, els obstaculs son mes grans i mes forts (ahi tenen lo dels horaris comercials i l’apertura dels festius en ‘zones turistiques’). 

          Se que tot aço a la majoria del valencianisme li sona a chinenc, com a mi fa anys, pero ho sents, busques i trobes les coses. I t’informes i les comentes i les escrius… i el personal es va enterant. 

          En lo dels noms no s’ha de filar tan prim com el Comite Espanyol de Representants de Persones en Discapacitat –Cermi– que criticava (Información, 6-7-15) que entre les noves denominacions no es mencione la ‘discapacitat’ o la ‘diversitat funcional’. Tampoc n’hi ha als apicultors, als bisexuals, als funcionaris, als sense casa, a les victimes de l’accident del metro, als del pel roig, als grossos, als que els agrada el cine… i no per aço es pot creure que el nou govern sera insensible als interessos i problemes de tota la ciutadania. Estime que se’ls ha de deixar uns pocs dies de cortesia. 

          Perque hi ha gests. L’alcalde de Valencia ha obert l’Ajuntament i no es metaforic. Sense problemes, vas, entres, puges, pots eixir al balco –com feya l’inclita Rita Barberá–, pots vore el museu a on està la Senyera i el fals Peno de la Conquista, pots entrar al salo de cristal –ya havia estat–. Es dir, fisicament no tens impediment. Tot lo contrari, el personal es molt amable. I naturalment, m’he fet la foto en el balco i he dit ‘senyor pirotecnic, pot disparar la mascletà’, pero no hi havia ni pirotecnic ni ‘mascletà’, ni yo era la fallera major. 

          I continuem en els noms, perque si, son importants. I si no vegen la ‘agencia valenciana d’igualtat’. No es ‘agencia d’igualtat valenciana’, no; es un organisme ‘valencià’ per l’igualtat. Perque quan se vol se pot. I aixina volgue el PP en la creacio de la ‘Academia Valenciana de la Llengua’, es l’institucio la que es valenciana –com l’anterior– pero no la llengua, que pot ser bantu o mandari. 

          I seguint. Recentement (28-6-15, Levante-EMV), un articuliste confiava en que en el canvis politics es reprenguera el tema de les ‘comarques centrals’ una entelequia com ho son les provincies o com ho eren les governacions (en una de les quals coincidix prou). La qüestio es que sent nomes una ‘realitat percebuda’, tu vas nomenant la ‘cosa’ i ella, per temps, va ‘corporeisant-se’. Com ocorre en els estats, les mancomunitats o les comarques, o unes atres ‘realitats’ socials. Molt provablement esta fon una de les raons per a no denominar l’institucio idiomatica ‘Academia de la Llengua Valenciana’. Sería… una ‘realitat’ diferent, en oposicio a una o unes atres. 

          I es que, les ‘etiquetes’ funcionen. 

          En les ultimes preguntes, me qüestione per a qué ha fet el primer ministre de Grecia Alexis Tsipras un referendum i la gent s’ha pronunciat per una opcio –en una mostra de dignitat i democracia–, si al final ha acceptat retallar 12.000 millons d’euros i moltes mes coses. 

          El naiximent de noves plataformes d’esquerra, per a les eleccions generals, ¿Està marcant l’inici del decliu de Podemos i del seu superp dirigent Pablo Iglesias? ¿No s’estara equivocant en el plantejament i lo que la gent volia son els eixemples de Galicia, Madrit o Barcelona? 

 

 

                                                                                 Antoni Fontelles