Els imbecils de la Comunitat Valenciana (i II) / J. Masia

20/7/2021

            Com a bon pancaespanyoliste de manual reclamava, com a bon nacionaliste, l'unitat indisoluble d'Espanya, afirmava que parlavem catala i desprestigiava al valencianisme en prejuïns tipics d'incultura.
            Quan li preguntaren sobre l'Estatut respongue: "Va estar en la via morta perquè la dreta van caure en la favà del debat dels accents, això que està revivint ara en l'Ajuntament de València. Això, però elevat al cub, determina una confrontació estúpida que, de poc, ens deixa sense estatut. El problema dels símbols no ens havia d'haver acollonit. A mi em van fer presidir el debat de la Comissió Constitucional en què es va aprovar la denominació de regne, i jo li vaig fer un informe a Calvo Sotelo dient-li que això obria una guerra a València. No entre a dir si procedia posar regne, país o la imbecil·litat de Comunitat Valenciana, que me la vaig inventar jo. I ara hi ha el contrasentit que, quan fan la predicció meteorològica diuen: 'La Comunidad tendra frío'. Home, podrem ser país o regne, però geopolíticament no som una comunitat." (p. 32-33). Sense comentaris.  
            El llest reconeix que "L'Estatut el van fer quatre ignorants a Benicàssim. Dels meus i dels altres." (p. 33). Ser l'inventor de l'engendre no el situa molt llunt d'estos.
            Per si algun populariste enganyat o manipulador vol enaltir-lo, a partir d'ara, es important la declaracio de que no fon el pare de la Constitucio perque no posà ni una coma, de fet, quan se n'anava a l'activitat privada d'advocat –diu que era el que mes facturava–, Pío Cabanillas va dir: "Oye Leopoldo [Calvo Sotelo], éste serviria para pastorear la Comisión Constitucional" (p. 32). Es converti en el bon pastor de les ovelletes que feren la Constitucio Espanyola.

            Destaque per lo inusual, i que no servixca de precedent, que estic d'acort totalment en ell en que "Els partits centralistes són absolutament perjudicials per a la política [...] Jo no puc concebre això. Jo vaig fer un partit autònom, autonomista, federat amb els afins a efectes de política nacional. La dreta o el centre-dreta només ha guanyat eleccions quan ha anat confederada [... En comparacio a Catalunya] ací estàvem fent corones de llorer per a don Teodor Llorente. I ací acabava el nostre nacionalisme. Nosaltres seguim sent muelles, que deia aquell." (p. 33). Aço se'ls fara bola en la gola als popularistes i s'ofegaran, es inassumible. Est home estava prou mes evolucionat que els hereus.
            Preguntat per Joan Fuster, reconeix que "Fuster és suggestiu. I en aquella època va conduir a una confrontació violenta que no va ser útil per a València [...] El gran colp intel·lectual és de Fuster. ¿Hi ha algun altre intel·lectual a València? A nosaltres, la taronja ens ha mineralitzat. València, fins que arriba la riquesa tarongera, té una plétora d'intel·lectuals que queden anul·lats amb els diners de la taronja. Això no s'ha investigat. Abans de l'èxit del taronger, ací teníem don Roc Chabàs, don José Enrique Serrano Morales, el baró d'Alcalí... Avui tenim peons de segona. Els diners van caure en mans de gent que no tenia cultura. Si és gent que té cultura, amplia la seua biblioteca, però si no..." (p. 33). Pensava que la culpa era del cha cha cha, perque la cultura del terme CV no la veig per cap de lloc.
            Qüestionat pel pacte entre UV i PP en l'Ajuntament de Valencia nos alertava d'una aliança fugaç, pero sobre tot del roïn nacionalisme valencià i ¡ho dia un radical nacionaliste espanyol!: "Tota coalició que no responga més que a una situació circumstancial no té fonament, perdurabilitat ni transcendència. Com pot una coalició en la capital d'una província donar la consistència d'una força política concurrent amb capacitat de competència? [...] Estan assenyalant les seues divergències en la corporació legislativa i encenen la metxa d'un pseudo-nacionalisme que, a més, arriba a proclamar l'autodeterminació. I aquestes coses, o són molt profundament sentides i proclamades o s'està jugant amb foc." (p. 33). ¡Quín nivell, Maribel!
            Preguntat per si tenim solucio responia: "No sé. Hi ha uns estudis que citava Sànchez Agesta, uns sondejos molt seriosos de l'any 71, on València donava un signe pobríssim de sentit comunitari. Tu has provat d'anar a Alacant? Alcoi pensa en català. Es com si estigueres a Terrassa. Però la ciutat d'Alacant... Ves-hi i veuràs. No tens material per a fer un llibre ja?" (p. 33). L'erudit unflà a informacio i sabiduria llingüistica al periodiste, si haguera volgut li fa la biografia autorisada, i com a bon pancaespanyoliste nos descobrix que Alcoi parla catala, ¿ho entenen?
            Els populars son lesius per a la cultura i, en especial, contra la llengua valenciana, està mes que demostrat, podem afegir la perla fundadora del PP. ¿En esta llavor qué volien que fora el PP? Qui afirme que son lo que no son o els que els facen un reconeiximent valencianiste son uns mentirosos i ya estic fartet dels que viuen de manipular a les persones. Els que els voten son els imbecils de la CV.  

Imagens: pixabay (Arek Socha), elmundo.es (Luis Vidal)

J.Masia

L'ultima del PP: quatribarrada/marfega en el congrés del PP de Valencia i declaracions de Carlos Mazón, president del PP valencà