Josep Lacreu i Leo Giménez, articulistes del Levante-EMV, s'apuntaren ad aquella moda de finals del anys noranta del pancatalanisme light de Joan F. Mira i el BLOC que era un copia i apega de la tercera via (acceptacio nominal del nacionalisme valencià, el valencià i la Real Senyera). Hui en dia i de la ma d'Abelard Saragossà nos donen lliçons de valenciania en cada articul que publiquen, aproximadament cada dos o tres minuts. Son els tres mosqueters del genuïnisme, els que revelen als pobres mortals el lexic proscrit –¿qué dira Manolo Gimeno?– que van trobant-se pel cami o baix de les pedres, perque com els vascs s'arromanguen i les alcen per a revelar-nos la veritat, ¡qué grans valencians! Nos trauen de la nostra ignorancia i nos conten que "deport" es valida, "homens" o "este" tambe ho son, ¿cóm els ho podrem pagar?, ¿qué fariem sens ells? 

            L'entrada dels "valencianistes" traïdors a la AVLl en l'inefable Xavier Casp al capdavant permeteren no a soles llegitimar l'ent i una situacio sino ademes colocar al valencianisme en el radicalisme. Si totes les sensibilitats estaven representades dins i els mijos de comunicacio-desinformacio apostaven per la pax valenciana, els que es quedaven fora eren convertits en perillosos terroristes, rojos i bolivarians. La radicalitat es un lloc a on la capacitat d'influencia es minima o nula. Esta jugada que nomes la verem uns quants perque els de la confraria nos parlaven que el carleti era intocable, per un nou manament escrit en pedra pels seus amics de L'Oronella i AELLVA, podriem pensar que anaven mes perduts que Marco en el dia de la mare o que existia un objectiu ben definit, en el que participaren activament en mes o menys consciencia, que era destruir el valencianisme per interessos particulars. La desunio no caigue del cel. Casp sabía, perque aixina ho declarà publicament, que lo que diguera la copiona de l'IEC, la AVLl, sería d'obligat compliment llegal, tambe manifestà que la seua entrada la llegitimaria i a pesar de saber-ho entrà, el seu superego nos mataria sino ho feyen abans els missils que nos llançaven els peons que defenien al rei inviolable. Casp era necessari per a llegitimar-la, una vegada constituida ell ya no valia res, se'n podia anar en mes pena que gloria, se n'ana i no passà res, perque l'academia no es desllegitimaria o desapareixeria en l'absencia del cofundador.  Qui no veja l'instrumentalisacio i el mal que obri la caixa de Pandora ha de tornar a omplir els Cuadernos Rubio. 

            Alguns pensen, poc i mal, que el silenci o suprimir lo que ocorregue solventa alguna cosa, pero no es de veres. Lo que tenim hui en dia es fruit del passat, un analisis de la situacio requerix saber des d'a ón venim, tot lo demes servix per a blanquejar llegendes negres, ocultar intencions i malifetes. El crim perfecte. 

            Esta es la gran obra del compromis de Casp, dinamitar qualsevol influencia del valencianisme. Els acritics fervorosos seguidors de la secta caspiana poc els importà que el seu senyor misericordios diguera per activa i passiva que no entraria mai, que 5 minuts abans d'entrar renegara d'ella, pero de sobte ¡es feu la llum!, com en la conversio de Pau, l'exdeca tingue els "15 minuts de panoli" mes llarcs de l'historia universal. Els seguidors obviaren resoldre la paradoxa del mentiros, no donaven per a mes i tampoc volien desemmaixquerar la seua pauperrima pobrea argumental. A dia de hui, alguns llests o panolis encara no saben cóm funciona un orgue colegiat, perque si no sabrien que una decisio sense un vot particular en contra, te fa corresponsable perque assumixes solidariament els postulats de l'ent que te paga per destruir la llengua valenciana. Es dir, no es suficient en abandonar la reunio per a pixar quan toca votar, ¿Capisci? 

            Aixina que la creacio de la AVLl, feta per l'idolatrat PP de LRP i la RACV, i el PSOE, provocaria un efecte immediat que sería el de desplaçar al valencianisme a l'extrem, despuix de dividir-lo en dos i trencant aixina la consistencia del moviment. Per a mes inri, el proces favoriria que els genuïnistes, descobridors de l'arca perduda, provocaren un borrat, un desplaçament del valencianisme dissident  de la AVLl, perque ara son ells els "critics" –els panques de tota la vida fent endoheregia– i el valencianisme es ignorat pels mijos. L'unica visibilitat es la representada pel "valencianisme oficial", les entitats popularistes de LRP i la RACV, mostrant-se inofensives, incoherents i inconsistents, per aixo l'image transmesa es deplorable, es millor que no parlen i que no es facen fotos perque malbaraten l'esforç dels que fem de la consistencia i la coherencia principis rectors . ¿Algu no enten per qué no alcem un gat pel rabo? 

            Els valencianistes som els que denunciarem al CVC; presentarem una llista alternativa per a tirar a la gavina Enric Esteve, el president perpetu de LRP; nos enfrontarem a la AVLl i a la convergencia de la RACV en la AVLl, per aixo hem segut sacrificats del camp social per uns i per uns atres, en l'altar de la mentira. 

            El pancatalanisme que no es menjava ni un plat de llentilles, canvià la seua estrategia suavisant el mensage, deformant-lo i enfront nomes donaren vida a un home de palla, als popularistes valencianets adscrits al PP. Es compli la llei de Gresham, la moneda roïna expulsà del mercat a la bona.

            Image: cara dura per Erasmo de Roterdam, ofrases.com

J. Masia