Els economistes neolliberals que no veren la crisis seguixen donant lliçons en els principals mijos de comunicacio. Clama al cel i demostra que som animals, nomes un poc mes evolucionats. Valdria la pena llegir als critics o als heterodoxos que prediren el gran saqueig. Mes que res per una qüestio racional evident.

            La caiguda del banc Lehman Brothers provocà el colapse del sistema economic mundial, en un efecte domino. Els espanyolets regalaren el Ministeri d'Economia per merits al seu representant en Espanya i Portugal. A la gavina li diuen Luís de Guindos, el que dia que el rescat bancari no nos costaria un euro –millons de feligresos el cregueren i el votaren a pesar de l'incommensurable mentira–. En setembre afirmava que l'UE no impondria retalls per l'incompliment del deficit –per cert, com tots els anys–. Huit millons de colaboracionistes votants fan possible tantes mentires i tant de latrocini colectiu ¡Aplaudim-los! Es premiaren en llocs preeminents a moltissims neolliberals que afonaren l'economia.

            El panorama es el següent "un ajuste de 2,4 puntos del PIB en dos años, hasta el final de 2018. En cifras redondas, 26.000 millones de euros". (http://www.publico.es/economia/espana-tendra-ajuste-al-menos.html). Per cert, sifres que cada dia modifiquen en la cerimonia de la confusio. El brillant ministre estudia pujar imposts, els diners encara no cauen del cel. Haurien de recordar que la baixada d'imposts (IRPF i impost de societat), en l'any preelectoral, supongue un forat en la facenda publica al voltant 9.000 millons d'euros. Si Espanya creix mes que l'eurozona –normal, recordem que venim de l'infern– no cal estimular mes als empresaris en reduccions d'imposts –no pareix una mida molt neolliberal–, ara diuen que eliminaran compensacions en perdues, deduccions i subvencions (http://www.eldiario.es/economia/Impuestos-Montoro-Presupuestos_0_586541807.html). No els ha interessat complir el deficit sino que a través d'una estratagema s'han perpetuat en el poder.

            Si tingueren un parell de nassos renegociarien el deficit i allargarien els determinis de compliment per a no ficar la corda al coll als de sempre. Mentres els rics aumenten, en el gran saqueig un 40 %, els pobres espanyolets es tornen folls votant-los. Pense yo que si eres ric es raonable votar-los perque favorixen a la teua classe, pero si eres de classe mija o baixa com que no. Qüestio a banda es l'irreflexio moral de la que fan gala a l'apoyar als que tant de mal estan fent a uns atres ciutadans.

            He utilisat moltes vegades la famosa frase de Paul Watzlawick: mes de lo mateix es el problema, no la solucio. Dic yo, si pensen en retallar, ¿Per qué no es retallen les mans per a no furtar tant i evitar el "acossament judicial" ­–com denuncía Rafael Hernando, l'inefable portaveu del PP–? ¿Per qué els seus votants son devots religiosos de la secta? El panorama politic es un sainet esperpentic. El PP bloqueja els casos de corrupcio, en la Gürtel han demanat que es consideren illegals les gravacions. Els corruptes suavisen les critiques al PP per a rebre una condena lo mes lleu possible, sense tirar de la manta al coll i el cabacet. La Cospe diu que el partit d'Ali Baba no te garanties processals –pobrets meus, quína llastima em donen els desamparats–. I el de la regeneracio del PP, Pablo Casado –de sant nomes te el nom–, quín pardalet, que ell "estava en COU". El master de donar la cara pels corruptes ha forrat la cara de baqueta a la nova generacio.    

            Està clar que senyalar la corrupcio els dona mes vots, aixina que en un proxim articul fare un poc de sicologia inversa, es dir, escriure lo bons que son, a vore si aixina algu els deixa de votar. Mai es regalaren tantes paperetes per no res. Bo, si, per desfer la poca democracia que teniem. Damunt algu es preguntarà el perqué de l'existencia de les dos espanyes. Els que viuen en un estat de malestar o migestar no es poden comparar a la dolce vita que es peguen alguns.

            La solucio neolliberal a un incompliment del deficit –provocat per una reduccio d'imposts en any preelectoral– es colpejar als de sempre. Com els seguiran apoyant, ho tornaran a fer. L'actor José Sacristán afirmava "No nos engañemos. Aquí hay niveles de culpabilidad pero inocentes hay muy pocos. Con todo lo que se sabe, muchos de estos van a volver a ser votados y aplaudidos, y será el momento de reconocer que somos un país de mierda. Pero parece que algo se mueve.".

Imagens: recortes rajoy revista achtungmag.com

J. Masia