En el Diccionario panhispánico del espanyol jurídico de la RAE tenim la definicio de l’adjectiu que he dedicat abans: “Empleador que no respeta los derechos de los trabajadores.”.

 Lo dels dirigents dels empresaris d’este païs no te nom. Propostes que nomes poden ser calificades d’absurdes o retrogrades. Convindrem que plantejar l’esclavisme en el s. XXI es mes que una boutade, es una actitut. Lo pijor es que no patixen cap sicopatologia que podria explicar el deliri, es que els espirits animals estan envalentonats per una cosmovisio de moda que els amussa, llegitima i justifica. La naturalisacio en els mijos de comunicacio i en la seu parlamentaria dels intolerants provoca les conductes xenofobes, com no podria ser d’una atra manera.

 De l’anar-te’n a Laponia a conseguir treball, passant per varis presidents empressonats, arriba la penultima astracanada perque mai podem dir que sera l’ultima perque la creativitat de la mentalitat conservadora i reaccionaria es infinita. El president del Círculo de Empresarios, Manuel Pérez Sala, en la “Carta abierta a los futuros legisladores y gobernantes” nos desvela en La Razón (5-7-2023) que volen abaratir, encara mes, el despachament, reduir les cotisacions de les empreses, allargar l’edat de jubilacio (¡als 72 anys!) i llevar l’impost a la riquea. Ni els politics d’extrema dreta arriben tan llunt… de moment. No cal que diga a qui voten els esclavistes. A PP i a Vox, per si algu ho dubta.

La reforma laboral ha segut un exit indubtable, els numeros aixina ho certifiquen. Inclus el PP, que la dugue al Constitucional perque faría desapareixer a Espanya del mapa, ha hagut de reconeixer els guanys, tambe rep lo seu per part de l’empresariat: "ha ralentizado el ritmo de creación de empleo, ha ocultado el desempleo y ha perjudicado la flexibilidad". Mentira.

 U dels efectes immediats de les crisis capitalistes es la creacio d’una societat dividida. El 10 % mes ric concentra el 30 % de la riquea del païs, mentres que el 50 % mes pobre nomes que en te el 26 %. Darrere d’una crisis observem sistematicament una pujada en el numero de rics i l’empobriment de la majoria de la poblacio. Aço es l’elit extractiva. Es cert, que ultimament les sifres demostren tambe una reduccio de la pobrea gracies a les mides socials del govern d’esquerres, pero com sempre insuficient per a garantisar una condicio de vida digna a tots els compatriotes.

Imagens: fen.uahurtado.cl, insurgentescrp.com.