Els codiciosos politics / J. Masia

2/12/2016

            Sabem que Ciudadanos reclamà pujar el sou dels politics i multiplicar el del president del Govern. Juan Rosell, cap de la CEOE, anuncià que els jornals dels treballadors podrien aumentar com a molt un 1,5 % en 2017.  ¿Veuen equilibrat el sistema?

            La veritat es que no se qué fan els sindicats acodint a reunions en els buitres i gavines carronyeres. ¿Per a qué? ¿Van a conseguir alguna cosa? ¿Se'n recorda algu quàn fon l'ultima conquista? ¿No llegitimen en la representacio del "dialec social" l'imposicio d'un monolec de dictats neolliberals? Pareixen els convidats de pedra.

            El IPC (index de preus al consum) es el cost de bens i servicis consumits en la "cistella de la compra", acabarém l'any en una sifra inferior al 1%.  No reflexa els increments de servicis basics com l'energia o l'aigua que ya sabem seran superiors als pretesos, i de moment fictici, aument salarial. Aço supondra la perdua de la capacitat adquisitiva igual que feren en l'ultim colp a les pensions, o siga, ser mes pobres.

            Es una constant del neolliberalisme l'acumulacio de poder en mans d'uns pocs, tendencia que es consolida crisis darrere crisis. Els rics son una elit extractiva. Els casos son infinits i el penultim es Donald Trump, que per mig de caus fiscals evitava pagar imposts; aixina i precarisant es fan multimillonaris. Ad alguns inclus la declaracio els eixia a tornar. Tot el pes recau sobre les classes mija i baixa que son les que aporten mes d'un 80 % dels imposts. Ya saben quí son els imprescindibles. Digam adeu a tan entranyable image, com falsa, del ric que soporta com Atles als mes pobrets. No es lliuren ni països "comunistes" com China.

            Un atra constant es que a la destruccio de la societat se sumen els politics i empresaris –la democracia SA–, les practiques corruptes tenen com a repercusio immediata, la creacio de la desigualtat. El coeficient Gini i els estudis de les oeneges reflexen este fenomen consubstancial al capitalisme.

            Han de tindre poca vergonya i mostrar una indiferencia sicopatica en el mal que provoquen quan els politics afirmen que necessiten una pujada de salari. Este hauria d'estar referenciat al sou minim interprofessional (SMI), aixina creariem empatia a on no n'hi ha. Els politics es podran pujar el salari quan pugen el dels treballadors. Creariem l'important i necessaria cohesio social. Un joc en el que tots guanyem.

 

 

            PSPV i Ciudadanos plantegen una pujada a tots els alts carrecs per baix de Chimo Puig. L'explicacio es estupida a mes no poder, Manolo Mata, portaveu del PSPV, afirmà "A nadie gusta, pero hay que hacerlo" (Levante-EMV, 25-11-16). ¡Puix si no t'agrada no ho faces perla! ¿Per qué no fer coses que agraden a la gent? Anular la reforma laboral i la llei mordaça, acabar en els privilegis de les transnacionals, fer un sistema fiscal progressiu per a que pague mes qui mes te, ajudar directament als que mes patixen, baixar l'IVA cultural, etc. Estes mides agradarien a moltissims. Si Manolo Matas s'ho torna a pensar que siga complaent –ve Nadal– en els que pijor ho passen. ¿Per qué no fa una consulta a vore si els aproven l'aument salarial d'absolutissima necessitat? Per contra, acabar en la fam de mes del 30 % dels menuts espanyols no han de fer-ho, perque no ho fan, sera una qüestio prescindible. A lo millor es que tampoc es responsabilitat dels politics solventar-ho. Es una falta de responsabilitat criminal la privatisacio estatal de l'assistencia.

            Pot ser que esta rosa que va de "mariasabidilla" sempre haja segut un classiste. S'ha oblidat de lo "socia" per a quedar-se en lo de "lista". El major acte canalla i miserable es atacar al que no es pot defendre. L'ideologia neolliberal provoca vilea que fa a la majoria de politics despreciables. Ciudadanos, poregos de la reaccio mediatica, al remat ha impedit aprovar l'aument. Ara el PSOE està desconsolat, pobrets. Afirma el portaveu  Matas: "Pues vamos a quedar todos fenomenal, porque la retiramos". Perla fina haguereu quedat millor si no l'haguereu propost. Faltava la de Compromís, Maria Josep Ortega: "dignificar la figura del político, porque si no sólo podría dedicarse a la política la gente adinerada como Trump". Clar, que un conseller guanye vora 60 000 € es un poc ajustadet per a viure. El PP calcula que el total del regal de nadal supondria 670 000 €, que dic yo, que sera mes important dedicar-los per als que no arriben a fi de mes (LP, 1-12-16). Ser d'esquerres es demostra en accions politiques encaminades a evitar la desigualtat i la precarisacio. Es lo mateix que ser valencianiste, aixina es presenta i presenten els mijos a Compromís, no es suficient en afirmar-ho, es demostra caminant.

            L'elector es dedica a triar partits politics que apliquen el capitalisme salvage a costa del patiment inflingit als compatriotes, actitut perfectament resumida en ­qui vinga darrere que arree. El paradigma dominant provoca l'individualisme, la divisio i la manipulacio mediatica que tenen com a conseqüencia l'egoisme i la destruccio de la cohesio social –que no cauen del cel–. El primer axioma de la sicologia politica es que la conducta de vot es irracional, pero no casual sino causal. Millons de votants es tiren pedres al seu sostre. Hem d'intentar en la mida de lo impossible fer que obriguen els ulls al mal que provoca el capitalisme salvage en les persones i en el mig ambient. Lo que "A nadie gusta, pero hay que hacerlo" es que el sistema fiscal siga progressiu i pague mes qui mes te. Apunta-te-la Manolet, "lista", abans "socio" i ara soci de l'hacendado del PP. ¡Quín desori de partit socialiste i aixo que en els pijors resultats governen!

            Viu una pintada a on llegi: la seua riquea, la nostra fam. Es una forma clara de resumir el temps de mal-estar que nos ha tocat viure. Un mon millor es possible si som critics, empatics i tenim valors.

 

J. Masia