Els censors pancatalanistes ploren (II) / J. Masia

17/4/2026

            Te igual que governe la perillosa esquerra comunista-bolivariana-etarra o els beats neolliberals i toreros pancaespanyolistes de la dreta extrema i de l’extrema dreta, perque tots alimenten i mantenen el pancatalanisme.

¿Algun dia es donaran conte d’aço tants doctor i catedratics blavers de LRP o la RACV? Pocs els importa quan l’ampla majoria no saben escriure en valencià, ¿es el plat de llentilles lo que els obnubila el juï? Quan voten anteponen l’ideologia de dretes al ‘valencianisme’, son un regionalisme aiguat que no dona per a mes que quatre notes folcloriques, tres medalles i un premi de bunyols. Practiquen un amor incondicional sense cap remordiment per la seua incongruencia que acaba per anular ipso facto qualsevol exit valencianiste, l’inocencia ad estes altures es un delit, es una disonancia cognitiva de manual.

Provablement, la culpa siga de cada tilde que coloquen que els distorsiona el juï, favorix la mansea i l’obediencia a la autoritat. ¿Cóm donar soport al pancaespanyolisme quan es la pijor ideologia que atenta, per duplicat i directament, contra el valencianisme?, ¿Cóm pots dir que eres valencianiste i votar a antivalencianistes?

Nomes un triler pot sostindre la bola que compra la feligresia. I al remat, acabem afectats tots els que defenem les NdP, quan yo no tinc res a vore en ells. Almenys, yo he demostrat, mes que ningu, la critica i la distancia sideral que no evita que malintencionadament els pancatalanistes me coloquen en el mateix sac.

Hem llegit i escoltat a Leo Giménez demanar l’eliminacio d’accents, reclamar el lexic proscrit o denunciar les males formes del pancatalanisme ultra −el dels seus companyons de taula fins fa poc−. Tambe Abelard Saragossà està apuntat al trasvestisme i amaguen que moltes de les exclusives, que nos mostren als vulgars mortals, provenen de les NdP. Es creuen que han descobert la roda i damunt no tenen cap vergonya en ocultar d’a ón provenen les innovacions llingüistiques. Es un plagi com un forat negre supermassiu.

Els adelantats al seu temps son sistematicament rebujats pel silenci atronador i indecent de l’operacio de la mentira que es l’ocultacio, els pares de la NdP, Manolo Gimeno, Chimo Lanuza o en especial, Toni Fontelles, te varies de les seues ultimes obres dedicades a demostrar l’impostura genuïnista. Yo tambe els he fet mes d’un articul en la uep de ACNV o dedicat part del meu llibre El conflicte identitari. Valencianisme i catalanisme des de principis del S.XX fins a la democracia, volum II.

Del País Valencià (PV) als Països Catalans (PPCC), al pas

Tots els que hem llegit al pancatalanisme sabem que els que utilisen lo de PV son favorables als PPCC. Si me llig un pancatalaniste, tranquil ho diuen textualment els teus, no s’escarote, lligga.

En el video “Desmontat a Monica Oltra” (https://www.youtube.com/watch?v=tb96x3BiX_c), la politica amaga en melancolia i frustracio el seu paraïs, com la renuncia de J. F. Mira als PPCC, l’eterna comunitat de desti en lo universal es una deformacio: la comunitat etnocultural −terme light− dels PPCC es una assuncio forçada i autoimposta, obligada per la realitat de que els valencians no es senten catalans i per tant, es impossible entrar de front en la quimera.

A principis del sigle passat, l’ultim brillant catalaniste, un politic i escritor decent, d’obligada llectura, Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), que sempre anava de cara, afirmà que per l’unitat de la llengua, s’arribarà a l’unitat politica. Ningu ha fet mes que el PP per l’unitat de la llengua catalana (creacio de la AVL i consolidar-la com a ent estatutari), en pagament pel seu nefast servici, LRP i la RACV es fan fotos en dirigents, tambe els tenen dins, en lo cor i en l’anima, i els conviden a tot, tenen barra lliure. No hi ha major inconsistencia documentada, es posar-nos la soga al coll, tambe als que no combreguem i lo pijor es que malbaraten la nostra faena.

Mesclar-ho tot, l’oli i l’aigua, o pintar en brocha grossa es una deformacio que utilisa el catalanisme i el pancatalanisme contra tots els usuaris de les NdP. Ho entenen be quan els repliques que sería com acusar-los a tots de ser terroristes de Terra Lliure.

                         

1984 o la fi de l’historia i de la veritat

Poqueta gent es conscient del mal de l’oferta 2x4, un paquet complet indissociable: compre’n dos (LRP i RACV) i li’n regalem el doble (el necesser de PP i Vox). Als socis i simpatisants els han inculcat un doblepensar (manteniment de dos creences contradictories i creure al mateix temps que les son dos verdaderes) orwellia, creuen que son la salvacio quan els fets demostren lo contrari.

Emmanuel Goldstein, creador del partit unic INGSOC, en l’imprescindible novela 1984 de Orwell, definia el paracrim com: “la facultad de detenerse, como por instinto, en el umbral de cualquier pensamiento peligroso. Incluye el poder de no captar las analogías, de no percibir errores lógicos, de malinterpretar los argumentos más simples si son contrarios al Ingsoc, y de estar aburrido o aterrado por cualquier pensamiento que sea capaz de conducir hacia una dirección herética. "Paracrimen", en resumen, significa estupidez protectora.”

El doblepensar es la facultat de mantindre dos opinions contradictories al mateix temps, sense deixar el sentiment de falsetat i culpabilitat. “Decir mentiras a la vez que se cree sinceramente en ellas, olvidar todo hecho que no convenga recordar, y luego, cuando vuelva a ser necesario, sacarlo del olvido sólo por el tiempo que convenga, negar la existencia de la realidad objetiva sin dejar ni por un momento de saber que existe esa realidad que se niega... todo esto es indispensable. Incluso para usar la palabra doblepensar es preciso emplear el doblepensar. Porque para usar la palabra se admite que se están haciendo trampas con la realidad. Mediante un nuevo acto de doblepensar se borra este conocimiento; y así indefinidamente, manteniéndose la mentira siempre unos pasos delante de la verdad. En definitiva, gracias al doblepensar ha sido capaz el Partido —y seguirá siéndolo durante miles de años— de parar el curso de la Historia.”.

El crimental es una forma de pensar autonoma o independent del postulats de l’ideologia o partit. Pero, estan ensenyants per a no anar mes alla, per a detindre en sec l’observacio i la reflexio, per a la major gloria del del pancaespanyolisme de PP i de Vox.

Me donen molta llastima i vergonya aliena quan alguns valencianistes, la majoria pobrets d’espirit, es pregunten per qué el valencianisme no funciona. Busquen la paraula ‘quinta columna’ perque mes dels que creuen fan trampes, els enganyen perque juguen a dos baralles… o tres.

Imagens: facebook.com.