ELS 300 (de Luxemburc) /Antoni Fontelles

16/11/2014

Es denomina eufemisticament “optimisacio fiscal empresarial”, pero no es mes que un dumping fiscal o una simple evasio llegal d’imposts. Ha segut el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigacio el que fa uns dies (7-11-14) publicà en una trentena de mijos que el gran ducat de Luxemburc oferix o ha oferit acorts individualisats a les multinacionals per a que fixen la residencia en el seu païs i paguen tributs ridiculs -no superiors al 2 %- pels beneficis que obtenen en uns atres estats. El complex disseny per a erosionar les facendes europees ha segut obra de PwC (PriceWaterhousseCoopers).

          Entre les transnacionals que s’ha publicat que utilisaven esta argucia hi ha immobiliaries, bancs, farmaceutiques o societats de capital risc com: Ikea, Pepsi, Amazon, Burberry, AIG, Coach, Accenture, Abbot Laboratories, JP Morgan Chase (¡vaja!, la que recomana no invertir en Espanya), Procter & Gamble, H.J. Heinz, Abu Dhabi Investiment Autority  o Deutsche Bank. Aixina fins a 340 en total. Estes corporacions son les que en cada lloc a on treballen demanen: servicis, seguritat juridica i fisica, infraestructures… i inclus s’atrevixen a solicitar (exigir) ajudes economiques, perque si no, se’n van.

          Ben llunt queden les rimbombants manifestacions del president frances Nicolas Sarkozy que a l’inici de la crisis, en 2008, reclamava una “refundacio del capitalisme”, i quan el G-20 es plantejava lluitar i acabar en els paraïsos fiscals… ¿en qué s’ha quedat tot? En poc menys que una llaugera modificacio del secret bancari i en un joc trampos que ha eliminat “formalment” estos espais opacs en l’Unio Europea.

          Al poc de coneixer-se la denuncia botaren les alarmes i alguns dirigents politics esclataren en declaracions d’indignacio. La propia Unio ha iniciat una investigacio per les possibles ajudes estatals illegals a les transnacionals. ¿Quína credibilitat te aço? Ninguna. Per dos raons molt senzilles: el president de la Comissio Europea es Jean-Claude Juncker, que era primer ministre i responsable de finances de Luxemburc entre 1995 i 2013, … i els actuals mandataris del païs han afirmat que tot es llegal… Tambe ho fa Irlanda i no passa res i Belgica i Holanda tenen ofertes similars al gran ducat.

          De totes les maneres, esta situacio no la tenim tan llunt com pensem. Es donà entre els anys 1993 i 2000 en el Païs Vasc i Navarra. Les conegudes com a “vacacions fiscals” consistien en aplicar ventages economiques a les empreses que s’instalaren alli, entre elles estava l’exencio de l’impost de societats durant 10 anys. Foren declarades illegals per l’Unio Europea en 2000 i enguany -2014- el Tribunal de Justicia ha condenat a Espanya per no actuar diligentment en la recuperacio de les ajudes. Tambe ho trobem en algunes atres autonomies, com Madrit, que en us de les seues competencies, reduixen notablement les carregues impositives personals i empresarials.

Alguns economistes apunten que esta carrera desaforada per la baixada de tributs a persones i corporacions -coneguda com l'empobriment del veï- es un cami que porta al desastre; perque entre estats -o entre autonomies o ajuntaments- sempre n’hi haura u que els reduirà mes i aplegarém a… zero euros. I esta es la forma mes senzilla -disfrassada en la falacia de que aixina venen mes les multinacionals i creen llocs de treball- d’acabar en el precari sistema de benestar que queda en una part d’Europa. El que tinga diners tindra servicis i el que no… que es rosegue les ungles, o que es muiga directament.

          Lo que volen estes multinacionals es no pagar, ni gens ni poc. Si tots poguerem fer com estos evasors fiscals: ¿quí sufragaria les carreterres, la prestacio per desocupacio, els mestres, els bombers, les escoles, els meges, els policies, les medicines, els hospitals, les pensions…?

 

                                                                       Antoni Fontelles