Haviem analisat el tres mits en l'anterior articul, vos els recorde.

1. El votant es inviolable.

2. El votant no adquirix cap responsabilitat sobre a quí vota i la gestio politica que realisa el partit triat, es dir, es irresponsable.

3. La llibertat d'eleccio eximix de qualsevol critica.

Expongui que la critica es un dret i podem eixercir-la quan valorem si l'eleccio d'un partit politic es positiva o negativa per al conjunt de la poblacio. El vot està vinculat en les politiques desenrollades, per lo tant, el votant es corresponsable de lo que fan els politics. Una atra moda -que a soles vullc apuntar- es quan escolte que no s'han d'utilisar els mensages negatius -estan totalment prohibits, clar no son politicament correctes-, els "bocachanclas" mostren la seua infinita ignorancia historica (dels moviments minoritaris i del canvi social) i psicologica(els estudis experimentals al voltant de l'influencia de les minories) que no els deixa vore a un pam dels seus nassos i damunt van de sabuts (?!). Que la negacio es util i ser positiu tambe. U pot ignorar ¡faltaria mes! Pero fer passar l'ignorancia per sabidura es delictiu.  

¿Per qué es tan dificil introduir la racionalitat en la politica? El votant utilisarà sesgos, falacies i mecanismes de defensa per a justificar la seua accio quan no li agrade el resultat, aço si es conscient i aplica la reflexio, pero es molt engorros fer canviar un pensament, un model de mon, una ideologia o un paradigma. Es molt complicat assumir erros (millons d'estudis psicologics ho demostren) i analisar cóm expliquen les seues accions injustificables. Si hi ha alguna cosa que nos fa especialment humans es la racionalitat, podem utilisar-la o activar les emocions i la caterva d'instruments per a autoenganyar-nos, la primera no s'ensenya en classe ni el 99.9 % de carreres universitaries -per alguna cosa sera-. Lo que no es depren, ni es valora ni es vol.

Si no existix cap contradiccio entre la llibertat de vot i la critica, si llogicament el votant està relacionat en la gestio politica que possibilita en el seu vot, si per l'etica no hem d'eximir-lo de les seues responsabilitats com a un inviolable Rei, hem d'estimular el debat com una avespa, el dialec i el raonament. En la Constitucio està molt clar: de la soberania popular emana el poder de l'Estat, el sentit comu nos explicaria que un gran poder comporta una gran responsabilitat, tot pareix que nos du a un punt: no pot existir llibertat sense responsabilitat sino fomenten l'impunitat, ¿algu la defen? Bo, si, els defensors dels indults del govern (prerrogativa a eliminar, desfasada, injusta i irracional) o la mateixa amnistia fiscal. Per aci 45 diputats del PP en les Corts valencianes demanaven la gracia per a un alcalde del PP corrupte, hi ha perdons a policies condenats per tortures (?!), tambe recorde alguna absolucio de l'expresident José Luis Rodriguez Zapatero al conseller delegat del banc Santander.

Els efectes de l'eleccio del PP els podem vore en la precarietat laboral, la por, la frustracio, la pobrea, la corrupcio, la reduccio de qualitat i drets en sanitat i educacio, en politiques que infrafinancen als valencians, etc. D'aço son responsables els politics, pero la seua llegitimacio la donen els vots, per lo tant, l'elector hauria de fer autocritica, no vindria mal. Com afirmava Karl Popper, la critica es necessaria, pero l'autocritica es la mes important.

El votant es lliure, pero ha de ser responsable i esta segona part de l'assert s'oblida en masa freqüencia, qué curios ¿per qué sera? ¿es desafeccio, irresponsabilitat o egoisme?

Crec profundament que tot es criticable, a partir d'aci podem alvançar: l'exigencia de transparencia, la valentia, la llealtat, les propostes d'eliminacio dels privilegis, la llimitacio dels mandats, el control a la banca, i sobre tot el respecte i la solidaritat en els que mes patixen, etc.

Inclus en les pijors dictadures, existix la critica, es de vital importancia entendre aço, l'home l'ha de protegir, de la critica sorgixen les llibertats: la llibertat d'expressio, la dignitat i inclus la llibertat de vot. Si nos lleven la capacitat de criticar, nos lleven la dignitat, perque a soles l'home lliure es digne. Des del marc de la llei mordaça, la majoria silenciosa, la sumissio, el fatalisme, el conservadurisme, els aforats i els inviolables a soles podem tornar a l'edat mija.

Les persones es menegen pels seus interessos egoistes en les orelleres de la seua burrera ideologica i neguen la realitat i el patiment al que està sometent el PP a la societat. Es una obligacio moral denunciar als que manipulen o enganyen: les marques blanques del PP o el Hacendado de Ciudadanos; a SOM valencians -que pactaren en els catalanistes de Junts-; tampoc necessitem a POBLE -que aposta per poder acceptar la normativa catalanista de la AVL en el seu I Congres-, tots ells son colaboradors imprescindibles -substituint a l'estratega Rafael Blasco- de la campanya perfecta per als populars: la divisio del valencianisme a soles favorix al PP -ho torne a repetir per si hi ha algu dur de mollera-. Un partit que atenta contra l'objectiu maxim de l'activitat politica, les persones i el be comu.

La censura mediatica que patix la coalicio AVANT, en contra d'unes atres opcions mes comodes i utils als interessos del caloret, mostren que el cami de la dignitat, la coherencia i la critica no està exent de dificultats.

Atrevix-te a pensar, com escrivia Immanuel Kant. Crec que ya toca ¿no?

Image: Blogpost el muerto que habla vinyeta de pau el silenci dels borregos

J. Masia