¿El votant es responsable o inviolable? (I) / J. Masia

16/4/2015

No m'agraden els mits, ni les pseudociencies, es faena de la ciencia construir arguments, experiments, denunciar la falsetat i les mentires, i crear una activitat en l'objectiu de millorar el benestar i la salut de les persones (tambe la salut psiquica).

Hi ha uns mits que m'agradaria raonar en vostes:

1. El votant es inviolable.

S'ha mantengut cap al votant un respecte quasi divi com al Rei, no es podia dir res roïn, perque el "votant espanyol es madur". Estava prohibit contradir-lo per una norma no escrita, l'autocensura, que nos havia dut a l'espiral del silenci de lo politicament correcte.

Soc incapaç de vore una aporia (contradiccio o paradoxa) entre la llibertat de vot i la critica. Es dir, en criticar l'opcio triada -el partit politic- i la llibertat de vot. No s'han de confondre, una cosa es un partit politic, una atra cosa es la llibertat de vot i una atra cosa es la llibertat d'expressio. L'erro podria derivar-se d'esta confusio o del barrejat entre la tolerancia i la sumissio, l'acatament o el sometiment. Hem de ser tolerants en els resultats electorals, clar, pero si no nos agraden haurem de presentar-nos a eleccions i canviar-los, protestar si les politiques son lesives i inclus reivindicar una democracia participativa, mes activa, no la congelada, conservadora, hivernada i en coma que fomenten i patim, a soles reactivada artificialment cada 4 anys.

2. El votant està dissociat de la gestio politica que realisa el seu partit elegit, es dir, es absolutament irresponsable.

Aço fomenta la desconexio entre el vot i la gestio politica, aumenta la desafeccio i l'individualisme. No cal recorrer a l'etica o la psicologia, el sentit comu nos dicta que si vivim en una societat, tots som corresponsables de lo que nos ocorre. Tots estem interrelacionats nos agrade o no. Qui no ho entenga o vullga llegir mes pot escomençar per "La Politica" d'Aristotil o "L'Apologia" de Socrates.

Fa ya un grapadet d'anys ad algun allumenat (mes o manco el 80 % dels valencianistes que se creuen que tenen una farola o un filolec en lloc de cap) se li ocorregue escriure que se podia criticar a l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL) pero ¡no als seus components! Els contesti publicament que a lo millor la gramatica la fea la porta, el diccionari sería elaborat per les finestres i votaven les cadires, que la seua posicio era una neoversio rareta de l'animisme. No sabien cóm justificar lo injustificable i la seua participacio en lo que se'ns venia damunt.

3. La llibertat d'eleccio eximix de qualsevol critica.

La llibertat de vot es una de les caracteristiques fonamentals que acompanyen a tota democracia i es un dret, pero els drets comporten unes determinades obligacions. Un narcotraficant es lliure de fer lo que vullga, pero la llei sanciona que aço te unes determinades conseqüencies, si vol ser lliure te unes obligacions que ha de complir ¿se'n recorden de "A lo hecho pecho"? Hi ha una excepcio: que el govern del PP es carregue la justicia universal i hagen de deixar-los lliures

(http://politica.elpais.com/politica/2014/05/09/actualidad/1399632240_275247.html). Menys mal que encara queden alguns juges que eviten que Españistán siga una dictadura de lladres i corruptes (http://www.huffingtonpost.es/2014/07/23/justicia-universal-supremo_n_5613598.html).

 

Si un votant tria un partit que en una reforma laboral expulsa un millo de persones al carrer ¿sería llicit criticar-lo o etic callar?, ¿pot la majoria silenciosa utilisar-se contra la llibertat d'expressio?, ¿acas la llibertat de poder votar entra en contradiccio en la llibertat d'expressio?, ¿existiria una democracia en la llibertat de vot i sense la capacitat critica? Sería una farsa.

Pareix que alguns assumixen l'absurt: un partit politic fa la seua gestio politica en independencia dels vots, este sería l'unic cami per a justificar que el votant es irresponsable. ¿Es impossible veritat? Per lo tant, llogicament, els vots que que donen una majoria absoluta son una condicio suficient i necessaria per a que un partit politic accedixca al govern i prenga unes determinades decisions ¿per quína rao sublim -que se m'escapa- no es pot criticar al votant?, ¿d'a on emanen els poders de l'Estat?Emanen del poble que transferix la llegitimitat als elegits. Si el representant realisa unes politiques gracies als vots del poble, ¿poden els electors dir que no tenen res a vore en la politica que fan els seus representants?, ¿algu sería capaç de desvincular la responsabilitat per l'us del poder transmes de quí el traspassa o delega? ¿si? ¡Que algu enllumene a tan vulgar mortal!

 Image: lagavulin-isladesolacion.blogspot.com

J. Masia