EL VALENCIANISME (i II) / per. J. Ll. Alapont i Raga

30/6/2020

            Els partits “Unión Valencianista” i la “Juventud Valencianista” impulsaren una declaracio firmada pels seus representants i d’uns atres partits el 14 de novembre del 1918 baix el titul: DECLARACIO VALENCIANISTA, i que per el seu gran interes reproduixc a continuacio.

            1. El Poble Valencià, integrat pels habitants de les tres provincies actuals constituixen una forta personalitat social caracterisada per la possessio d’una llengua propia, per la seua modalitat racial, per la comunitat historica i de condicions economiques.

            2. Esta personalitat, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components, te dret a constituir un Estat en el poder de donar-se el mateixa la seua forma i constitucio. Esta es la fonamental reivindicacio valencianista.

            3. Reconeixem la compatibilitat de l’Estat Valencià i de la seua convivencia en les atres regions i nacionalitats iberiques dins d’una Federacio Espanyola o Iberica, establint clarament la distincio d’atribucions de l’Estat Valencià i el Federal, i una conseqüent divisio de la Facenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions propies de l’Estat Valencià deuran ser eixercides en plena sobirania, sense ninguna intromissio estranya.

            4. Sense prejujar definitivament la divisio d’estes funcions, acceptem, de moment, les formulades en l’Assamblea de Parlamentaris d’octubre de 1917.

            5. Existint en Valencia, segons territoris, dualitat de llengües, valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes.

            6. Conseqüents en l’idea del respecte als organismes naturals, els municipis valencians gojaran d’autonomia, tenint el poder de constituir-se dins dels llimits generals d’una llei municipal que procure per als ajuntaments la maxima eficacia tecnica compatible en els principis democratics.

            7. Reconeixent les varietats locals dins de l’antic Regne de Valencia i conseqüents en el criteri descentralisador, l’Estat Valencià respectara les varietats provincials o comarcals, quan els respectius municipis les consagren en Unions i Mancomunitats entre ells.

            8. L’Estat Valencià podra mancomunar-se per a fins concrets en uns atres Estats de la Federacio, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.

            En esta declaracio federalista i clarament nacionalista, se propugna un Estat federal basat en “les varietats locals dins de l’antic Regne de Valencia”, quedant fora de lloc la seua substitucio per l’impersonal denominacio de “païs”, que l’esquerra en general en escasses excepcions, ha abanderat fins la sacietat, en el mantafuler fi d’aplanar el cami cap a l’entelequia dels països catalans. Aixina tambe queda patent la proteccio llegal als dos idiomes: el valencià i el castella, sense que aparega en cap lloc el catala, per estar fora de lloc i no ser el propi dels valencians.

            Entre els firmants d’este document se trobava Lluïs Cebrian i Ibor, el seu poema Vent de Ponent (1915) fon musicalisat convertint-se en u dels himnes del valencianisme politic; Ignaci Villalonga i Villalba, fundador d’Unio Valencianista Regional, i fundador de grans empreses que han superat el pas del temps, ell escrigue Substantivitat del valencianisme en 1919; i Maximila Thous, home polifacetic: periodiste, escritor i cineasta, rodant la seua primera pelicula Sanz y el secreto de su arte en 1918, creant l’empresa PACE (Produccio Artistica Cinematografica Espanyola), i autor de la lletra de l’actual himne oficial de la Comunitat Valenciana, a quí el govern de Franco represalià  i va desposseir dels seus drets d’autor.

            No podem passar per alt a l’alacanti Joseph Coloma i Pellicer, republicà que ajuda a crear l’Agrupacio Valencianista Regional Alacantina i fundador de El Tio Cuc i el diari El Popular. S’ha d’evocar la multitut de revistes, semanaris i diaris, molts d’ells bilingües i carregats de satira i ironia, que per falta de lloc citarém nomes alguns, partint en primer lloc pel deca de la prensa espanyola el Diario de Valencia, seguits per La Donsayna, La Opinión, Las Provincias, El Mercantil Valenciano, La Correspondencia, La Traca, El Cullerot Alacanti, La Trona, El Cuento del Dumenche, La Senserra, etc. Tingam en conte que nomes en Alacant son mes de 400 tituls de periodics i revistes publicats des del segle XIX al XX.

Josep Coloma i Pellicer

            S’ha de nomenar, perque ho mereixen, a Nicolau Primitiu i Gómez Serrano, nacionaliste, escritor, fundador de la revista Sicania, i ment brillant per a la tecnologia aplicada, puix, no debades, inventà les primeres trilladores d’arros que portaven la seua marca IMAD, i tambe a Joseph Maria Bayarri, escultor, escritor i poeta, autor de El perill Catala (1931). I a molts atres com Joaquim Reig i Rodríguez, director del nou Banc de Valencia, president del Centre d’Actuacio Valencianista i en 1931 del Partit Valencianista d’Esquerra; Francesc Almela i Vives, escritor, poeta i historiador; Antoni Igual Ubeda autor de l’Història de lo Rat Penat i que el 25.01.1964 pronuncia el discurs de València i els valencians front a la tesis catalanista de Joan Fuster, tambe es destacable Agusti Alamán i Rodrigo, fundador de la Coral Polifonica Valentina i de l’Agrupacio Valencianista Escolar.

Agusti Alaman

            Deixem molts noms dins del tinter de grans valencianistes, de les seues obres, dels partits politics que crearen o militaren, pero tot aço mereix l’espai mes propi d’un llibre que no sols est apartat, i em compromet a fer-lo. De moment la meua intencio era demostrar l’antiguetat del valencianisme, la proliferacio de noms i fets, tots ells i cada u des de la seua propia perspectiva, amaren a Valencia, a la seua noble historia, les seues amples tradicions, la seua terra, la seua llum, la seua mar, la seua caracteristica botanica i zoologia, la personalitat dels valencians, i nostra llengua materna, que cada u de nosatres sap molt be la que es, pese al rebombori finançat generosament per nostres veïns del nort en la seua irrefrenable fam anexionista, els porta a dir i publicar les majors mentires de l’historia, que per moltes voltes que repetixquen, seguiran sent aço, mentires.

Imagens: algemesienlamemoria, alicantepedia, Wikipedia (joanbanjo)

J.Ll. Alapont Raga