He escrit moltes ralles sobre l’assunt, l’atomisacio del moviment es l’objectiu del nostres enemics, aixina que es molt senzill extraure la conclusio: partit nou, partit d’enemics, encara que vagen en pilotes envoltats de la real Senyera i cantant l’himne en un colpet de cassalla. Mes clar, l’aigua.

Irracionalitats per tot arreu, discursos emotius i historics mantenen una visio alterada de la realitat. Les excuses de la metastasis estan reduides a dos: el vot util −sempre he afirmat que el vot mes inutil es votar a inutils− i el ‘ara si’ respecte a partits que nos traïcionat 40 vegades o a nouvinguts que en sa vida han mostrat una bolva de valenciana i acumulen una caterva d’autoodi pel seu centralisme despersonalisador, en este cas es Madrit i en unes atres ocasions es Catalunya, en resum: l’alienacio valenciana.

Hem vist passejar, entrar en les seus, eixir en provessons o ofrenes, pujar-se’n al balconet de la RACV i Lo Rat Penat a PP i VOX, dos partits que compartixen el seu antivalencianisme mes que demostrat. Al remat, els fets son els que son i els que els oculten es perque l’ideologia de dreta extrema o extrema dreta els ho recomana −¿hi ha alguna critica oficial, insistent o particular mes alla de ACNV i el seu circul ad esta unitat de desti inexorable?, ¿els pareix be?, ¿si el paquet es indivisible anem tots de la maneta? L’excepcio ha de ser tan esporadica que ni l’he vista−. He senyalat en articuls i en els meus llibres la convergencia indisociable i nefasta entre les entitats culturals popularistes i els partits politics centralistes. Alli trobarém declaracions de decans de la RACV o del president de LRP, en llistes electorals del PP, dient-nos que ‘ara si’, el PP dona soport a la causa valencianista: ¡mentira, una i mil voltes! La categoria creuada favorix estos lligams en la conspiracio del silenci: la que mata al mensager −o siga yo−. Ignorar la realitat no la fa desapareixer i crea el caldo de cultiu necessari per a la seua vengança. La majoria de valencianistes haurien de pensar per qué oculten sistematicament estos desgavells. Robert N. Proctor, historiador de la ciencia i creador del concepte agnotologia (la produccio de l’ignorancia), sabia que el dimoni treballa millor en l’obscuritat. Hi ha massa voltors negres volant.

L'identitat valencianista es difusa perque es tergiversada sistematicament, entra de tot, des del pancatalanisme a la dreta regionalista. Un concepte que explica tot, no explica res. L’ideologia valencianista es massa liquida, manipulada i inconcreta, tot lo mon entra i ix quan vol, per lo tant, està buida de contengut especific. En este bioparc resulta impossible mantindre la consistencia necessaria per a influir i sens ella al clot. Ser consistent implica certes similituts de tots els grupusculs, no grans diferencies, i com ademes no hi ha un desti compartit o desijat, per aço, no hi ha un grup o moviment univoc.

Si al circ de la multiconfusio s’afigen els mijos de desinformacio… es lo que faltava per al duro, de fet, inclus el diari ABC presenta a Compromís com a valencianiste… Nomes faltaven els braços oberts per a rebre a regionalistes i obtusos −quintacolumnistes− que coixegen de la mateixa cama, pero no es un acte de generositat sino posar-se la corda al coll. A vegades, sumar es restar. La causa es l’orde de prioritat: el valencianisme es secundari.

L’escas relleu generacional en el valencianisme es normal, ¿quànts jovens estan interessats en les casposes activitats o topics regionalistes? Pocs. Des del conservadurisme es dificil construir una alternativa politica atractiva, des de les tradicions es complicat oferir una image de modernitat, el continuisme no favorix precisament la dissidencia. No es tracta de canviar-ho tot o d’abandonar costums, es simplement donar una image mes fresca, en fi, progressar. El valencianisme ha de ser mes que medalletes, fracs i confraries, mes que trages de valencianes, religio a ultrança, Peter go home i la taronja. Revisant l’activitat de la majoria dels valencianistes −ho pose en cursiva perque abans de valencianistes son unes atres coses mes importants i el valencianisme ocupa en el millor dels casos un segon lloc, si es que ¡no es salvà ni Josep Maria Bayarri!-. Aixina no anem a ningun lloc. ¿Es que els catolics, apostolics i romans tenen alguna cosa que agrair a l’iglesia per la seua defensa excelsa de la llengua valenciana? Puix no i la critica no es cicuta ni pecat mortal.

El valencianisme no pot estar encasellat en una gabia, ni reduit a un objecte etnografic en un museu d’historia o en una paradeta per a estrangers. Es un gran i mortal erro historic dels pares fundacionals −Xavier Casp i Miquel Adlert− deixar a la mitat de la poblacio fora, l’ideologia dretosa obliga al valencianisme a una difusio reduida, un exit efimer i antonim de continuitat. Els 80 ya passaren, pero no la por al nacionalisme valencià −fomentada pel nacionalisme espanyol, clar està, perque com sabran l’espanyol es sempre millor, llegitim o mes saludable−; l’estigma a l’esquerra; a plantejar solucions a unes atres assunts mes alla de la llengua, l’historia o del tipisme coent −som la millor terreta del mon−. Tots els que paralisen la necessaria i vital transversalitat tenen noms i llinages i residixen principalment en les entitats mencionades, pero no a soles alli. Tampoc hi ha molts de dretes transversals, a vore si nos aclarim, perque es unidireccional i te, en la majoria dels casos, el desti en l’estacio: trifachito. La categoria creuada unix mes que l’epoxi bicomponent. Ara el refra dira: casi tot te un mig i dos vores.

Tampoc l’experiencia aliena fa deprendre: el catalanisme o l’espanyolisme oferixen tota la gama de colors i per aço sempre estan en el poder. El saber els perseguix, pero ells son mes rapits. Realment ad alguns no els agrada que els facen ombra i no els interessa el poder −en la terra dels cegos, el tort es el rei−, ignoren una i mil voltes cóm influixen les minories −¡no sera pel meu interes!-. En ocasions no cal recorrer a la sicologia social, simplement es fer lo contrari de lo que fan, igual, aixina tindrien resultats diferents. ¿De veres creuen que volen canviar la dinamica decadent si no fan res?

Imagens: archiu ACNV.