Provablement el Valencia no ha segut mai de l’aficio, ni quan manaven els Roig, Ortí, Llorente, Soler o Salvo. Pero ara ho es un poc menys, ara el propietari es Peter Lim, un magnat asiatic, de Singapur (un paraïs fiscal).

          Fa unes semanes, alguns periodistes deportius protestaven perque l’assamblea del canvi (1-12-14) ya no sería publica. Tambe hi ha hagut queixes perque es desconeixia el contracte de venda o perque no hi ha garantia d’acabar el nou estadi en 2019.

          M’imagine que com yo hi haura molts valencianistes que no s’han pogut aclarir -si es que s’ha dit clar alguna volta- ¿per quànts diners l’han comprat?, ¿quína inversio es fara?, ¿es quedarà el Valencia -encara que es irrellevant en la practica- sense jugadors propis?, ¿per qué es descartaren les atres opcions?, ¿es que eren “blufs”?, ¿realment no hi havia mes possibilitats que la venda?...

Me plantege qüestions mes eterees com ¿per a qué vol un magnat una societat ruinosa com el VCF? (aclarixc que fa uns anys es posà de moda en les reunions de Davos -Forum Economic Mundial- comprar-se equips de futbol en conte d’unes atres propietats), ¿qué pot sentir un empresari foraster per un “producte local” com este?, ¿son realment tan filantropiques les intencions del nou propietari?, ¿sera la societat deportiva un element mes de “diversificacio” en les inversions del Lim?... Estic pegant-li voltes i a lo millor tot es molt mes senzill: a l’home li agrada el futbol i s’ha comprat un equip per a anar els dumenges.

          Me permetran que dubte de les bones intencions. Es que soc un malpensat; sobre tot si veus la nomina dels nous directius orientals -tant en el consell d’administracio com en la fundacio-, son eixecutius empresarials… i no digam tampoc res sobre el numero, que no s’ha buscat massa un equilibri en gent de la terreta ¿per a qué dissimular o fer concessions que no reclama ningu?

          No obstant, no falten els… com Jordi Brúixola, que cantava les qualitats i bona disposicio de la ma dreta de Peter Lim i presidenta de l’equip, Lay Hoon. D’ella dia que “el fútbol la ha cautivado”, “ha claudicado ante la pasión que despierta el Valencia”, “Intuyo que todos los asuntos […] los tiene controlados” i destaca que estigue en Valencia menjant paella (LEVANTE, 1-12-14)… un gran indici… ¿de qué?

          Pero mes que res me criden l’atencio els silencis. El Consell, manifecer major en unes atres ocasions, ha fet mut pel forum; els empresaris valencians, als que se’ls omplia la boca defenent “lo nostre”, no estan; la societat valenciana, que en el moment que tocava no inverti lo suficient en una de les “senyes d’identitat” –encara que tambe ho son els atres equips de primera com el Llevant, el Vilarreal i l’Elig-, pareix que està contenta; o la propia aficio, tan critica i dura en  temps passats, ara tan silenciosa i sumissa. I me ve al cap el canyaret que li montaren –directiva i penyes- al PSPV alla pel 2006 quan el grup municipal de l’Ajuntament del cap i casal es manifestà contra la requalificacio dels terrenys, perque era una operacio especulativa i ho continúa sent (presentaren un contencios i el retiraren en 2010, per pura i dura pragmatica electoral).

          I qué dir de la llengua valenciana. Un “oblit” sense importancia, unes protestes i “bona nit”…

          ¿Quí dubta que este VCF te ben poc o gens de “sentiment”, ”orgull”, “equip” o “signe d’identitat”?

          ¿En quànt de temps se transmutarà este “sentiment” en una empresa i negoci? ¿no ho es ya?

Antoni Fontelles

http://www.elperiodicodevalencia.com/854/el-valencia-cf-es-el-valencia-cf