A voltes, sense saber exactament cóm ni quàn; la vida, un problema, un partit o una entitat prenen un cami sense que els actors puguen modificar la trayectoria. Recorde lo que li passà a Unio Valenciana a finals dels 90 i l’inici del nou sigle, quan encara conservava un cert poder institucional. Agarrà la directa i en uns anys es ‘meteorisà’.

          Salvant les distancies i tenint present que el socialisme te un ‘sol’ mes ferm que el valencianisme, pareix que els dirigents –barons i sultana– s’hagen encabotat en continuar per la senda de l’insignificancia. En les eleccions generals del 20D (2015) es quedà en 90 diputats (en perde 20) i en la repeticio el 26J (2016) n’obtigue 85 (en baixà 5). Immediatament començaren els moviments ‘telurics’ i el qüestionament del secretari general Pedro Sánchez. El desplaçament de plaques culminà en la desautorisacio de Sánchez (dimiti el 2-10-16) perque es mantenia en el ‘no’ a l’investidura de Mariano Rajoy, com li havia ordenat el Comité Federal. ¡Castic per ser obedient!

          La ‘maçada’ final li la pegà el CIS. En l’ultim sondeig, de novembre de 2016 (posterior a la farsa que escenificaren), el PP va ‘vent en popa i a tota vela’ (34.5 %), Podemos guanya un poc (21.8 %), Ciudadanos puja lleugerament (12.8 %) i el PSOE pert, sense paliatius, cinc punts respecte als resultats de les generals (17.0 %). ¡Sempre avant com els carrancs!

          Tenint un poc de nas, se sabía que el següent moviment –claudicacio– sería acceptar a Rajoy com a president del Govern. Aixina fon un 29 d’octubre de 2016, quan quinze socialistes mantingueren un numanti ‘no’. En la sessio de renuncia fon impagable el paper del portaveu Antonio Hernando, el del ‘no’ es ‘si’. ¡L’interes general per damunt de tot!

Recorde ara una ‘amenaça’ d’Hernando a Rajoy en l’investidura “Está usted en clara minoría y bajo estrecha vigilancia” i una advertencia “Tendrá que convencernos” (El Mundo, 29-10-12). ¿Mes encara?

Mentres la sultana, Susana Díaz, escampava per tot lo mon la recepta de ‘cosir, cosir i cosir’ per a encarar el futur, els discols eren sancionats en una multa de 600 euros, que nomes ha segut recorreguda per huit. Els set del PSC l’han acceptada. El lider del partit, Miquel Iceta, fon el primer que ‘baixà’ a presentar-li les ‘condolencies’ i posar-se a la seua disposicio. ¡Sense comentaris!

Pegat el pas important, en acabant venen les reculades chicotetes. El PP volia mes: estabilitat en tota la llegislatura, pero el cavall socialiste reguinyava i no volia entrar pel carrero.

La vicesecretaria d’estudis del PP, Andrea Levi, animava al ‘bloc de la responsabilitat’ (PP, PSOE i Ciudadanos) a oblidar-se de les sigles i a treballar per Espanya (20 minutos, 4-12-16). ¿Quí no recorda el paralel i famosissim ‘eix de la prosperitat’ de Francisco Camps? Vos traduixc la peticio de Levi: deixeu-nos governar a nosatres que som els que sabem, vosatres sereu un partit d’estat i la prensa ‘independent’ vos reconeixera l’esforç.

Els socialistes, que han de fer una ‘oposicio util’ (Susana Díaz dixit, La Sexta, 3-12-16), volen estar en missa i repicant (ser ‘govern’ i ‘oposicio’). Un dia pacten, en tots els rojos i separatistes, la pujada del jornal minim a 800 euros i al poc aproven en el PP un increment fins als 700 euros. ¡Tot lo mon sap que 700 es mes que 800!

Passats uns dies, mentres es realisaven una sixantena de manifestacions contra la pobrea energetica i les tallades de llum… el PP li posava mes ‘enza’ al principal partit de l’oposicio i firmaven una proposta de llei per a que les electriques no tallen la llum en hivern (que enguany sera inaplicable, per qüestio de determinis, i ya vorem la lletra menuda). Per si hi havia dubtes, la foto entre els dos visualisava la llegislatura que ve: quí es el soci preferent dels popularistes (PSOE), quí s’ha quedat fora de joc (Ciudadanos) i tambe quí es l’enemic-adversari (Podemos).

A poc a poc van entrant en el caixo del PP (en la gran coalicio). Han aprovat el llimit de gasto i el deficit, necessaris per a l’estabilitat contable i que seran la base dels presuposts de 2017. Aci tenim alguna de les disfuncions del PSOE. Mentres el Consell –format per socialistes i Compromís– reclamava un major marge en el deficit de les autonomies… els seus diputats acataven la disciplina de partit i votaven en contra en el Congres. ¡Es la coherencia!

A pesar de tot, Hernando ha reiterat que no acceptaran els contes generals del 2017. ¿M’ho poden explicar, perque no ho entenc? Es previsible que els popularistes traguen el mantra de la necessaria estabilitat, que Europa exigix no se qué i que el ‘bloc de la responsabilitat’ ha de tallar el pas als ‘populismes’. I si aço no funciona, apelaran a la convocatoria d’eleccions que estan preparant –com se li escapà al president Rajoy–, siga equivocacio o es referixca a les municipals… Ademes, ya sabem lo que li duren els ‘no’ a Hernando. ¡Del mercat (Central) a la Bosseria!

Al remat, la ‘percepcio’ (siga ‘real’ o ‘postveritat’) es que s’està donant de fet la ‘gran coalicio’ entre els partits d’orde. Se que servix de ben poc, pero el pronostic-advertencia es que el gran beneficiat sera el PP i el perjudicat el PSOE. Per mi poden continuar ‘cosint’ que no els salvarà ni la sultana, que ya està clar que manava en la ‘ombra’ i ara vol manar en la ‘llum’.

Imagens: junta de andalucia bp.blogspot.com
                               Socialistes epimg.net

                                                                     Antoni Fontelles