En moltes celebracions catoliques es habitual avisar als feligresos en tocs de campanes, solen ser-ne tres. El primer mos recorda que s’acosta l’event, el segon mos diu que falta menys per a l’acte i el tercer mos informa que ya es tart, que per molt que corregam aplegarém a hora horada (com els que han ignorat les senyals acustiques).

Aixina mos pot anar als valencians (i el restant d’espanyols) si no entenem estos signes dels temps (casi ningu creïa que la dreta s’anava a tornar tan extrema ni tampoc que l’extrema dreta obtinguera tant de soport popular). I estan ahi i molts encara discutixen si canviem l’hora o la deixem com està. Excepte aquells que tenen problemes en la son, als demes mos importa una fava.

Tornem a lo nostre que no es atre que l’evolucio ultrarrapida d’este mon gracies als monarques i nobles governants. En l’era del tecnofeudalisme, en nobles i esclaus, ya sabem quí son els esclaus i quí els aristocrates (monarques absoluts). Ho veem a tota hora.

El que mes mos afecta es el transatlantic d’Estats Units, el rei –foll– Donald Trump. Cada dia que passa estic mes convençut de sa incapacitat i dels problemes mentals que te, en conductes nomes comparables en les d’un menut malcriat.

Venía, en este segon mandat, a venjar-se de tots aquells que no li besaren el cul (l’expressio es seua) i mamprengue a actuar com lo que es: un despota que creu que tots li deuen acatament i que tots han estat aprofitant-se del seu païs (com si este no ho fera tambe).

El dimarts 4-11-2025, en lo que es pot interpretar, sense forçar, com un test a l’any de sa victoria electoral, ixque malparat. Ixque perdent, encara que s’afanyà a dir que ell no es presentava a les votades. En puritat no, pero si que ho feyen els seus subdits (ell te subdits) i han segut derrotats.

Dos dones democrates han guanyat en els estats de Virginia i de Nova Jersey en diferencies notables respecte als candidats republicans (13% en Virginia i 15% en Nova Jersey). En Detroit, la democrata Mary Sheffield s’ha convertit en la primera alcaldesa. I en la localitat de Somerville (Massachusetts) ha guanyat una proposta per a deixar d’invertir en Israel. Pero, lo que mes li ha dolgut a Trump es la ciutat de Nova York que ha triat com a alcalde a un immigrant, socialiste (comuniste), antisioniste i musulma (terroriste), un tal Zohran Mamdani de 34 anys, a pesar dels 26 millons de dolars que els riquissims novayorquins han donat a campanyes en contra d’ell. Ha superat en nou punts a l’independent (exdemocrata) Andrew Cuomo.

I faltava California a on el 64% dels votants ha aprovat una proposicio que permetra al llegislatiu democrata canviar els distrits electorals de cara als comicis de mig mandat (2026). Esta iniciativa preten compensar les modificacions introduides per estats republicans (com Texas, Carolina del Nort o Missouri) per a millorar sos resultats partidistes. Igual que la veritat no desmonta la mentira, tampoc es massa eficient contra la manipulacio. Tenim eixemples molt prop.

Pero tal volta lo mes significatiu d’estes victories democrates es l’aparent realineament de grups socials i cohorts d’electors. Han inclinat la balança els homens menors de 29 anys (en Nova York la diferencia ha segut de 40 punts respecte a Cuomo), i les minories de llatins, d’afroamericans i els abstencionistes.

Trump ha acusat a Mamdani de comuniste, l’ha amenaçat en eliminar ajudes federals i ha afirmat que vol convertir Estats Units en Cuba o Veneçuela (¿els sona l’argument?). Un atre destrellatat ha segut el ministre israelia per a la Diaspora (Amichai Chikli): ha pronosticat que ‘els jueus (de Nova York) tindran de fugir’. I aci, el portaveu madrileny del PP (Carlos Díaz-Pache) ha afirmat que Mamdani es ‘contrari als valors occidentals’. ¡Que santa Llucia li conserve la vista! (perque l’enteniment...).

Entre les propostes del terrorific ‘comuniste’ estan: pujar imposts als rics, gratuïtat del transport public, congelar el preu dels lloguers, crear guarderies publiques i obrir tendes municipals d’alimentacio (per a forçar a les grans cadenes a baixar els preus).

Pareix que els democrates ixen del tunel i del choc (passat un any de la derrota) i que estos canvis poden continuar en les votades de mija llegislatura en 2026. A vore el segon toc.

Imagens: google.com, humanidades.com, bbc.com.